La setmana començava amb un ministre reconeixent, en conversa informal als passadissos del Senat, que el govern espanyol percep una competició entre socis per veure qui estira més de la corda en les converses per aprovar els pressupostos. L’objectiu d’aquestes formacions, opinava, seria poder posar-se la medalla de ser qui faci descarrilar les negociacions i, potser conseqüentment, la legislatura i el mandat de Pedro Sánchez. El ministre es referia, especialment, a Podemos i la seva voluntat de venjar-se de Yolanda Díaz fulminant Sumar. La setmana ha acabat amb el cas d’Íñigo Errejón, investigat ja per una agressió sexual i amb denúncies de violència masclista, un escàndol que dinamita per dins la coalició d’esquerres que va fundar Yolanda Díaz i que enverina encara més la guerra amb Podemos per controlar l’espai situat a l’esquerra del PSOE. Al president del govern espanyol —asfixiat pels casos Koldo-Ábalos-Begoña i per una aritmètica en què necessita els vots de Sumar, Podemos, catalans i bascos— se li esquerden encara més els fonaments que el mantenen a la Moncloa.
A Podemos estan disposats a fer caure Pedro Sánchez si això els permet guanyar la guerra caïnita en unes noves eleccions, ara que Sumar està en hores baixes. Els morats, mentrestant, furgaran en la ferida que deixa l’escàndol d’Íñigo Errejón. Aquest dijous a la tarda, per exemple, Laura Arroyo, una de les presentadores de Canal Red —una cadena de televisió per internet de propaganda de Podemos— contestava per Twitter Elisa Mouliaá, que tot just denunciava haver estat una altra víctima d’agressió sexual. “Compta amb el nostre plató si vols explicar el teu testimoni”, deixava per escrit la treballadora de Pablo Iglesias.
L’exlíder del partit, quan s’ha pronunciat sobre l’escàndol d’Errejón, ha estat més cru que Ione Belarra i Irene Montero; elles han traslladat suport a les víctimes i han evitat entrar al cos a cos amb Errejón. S’han limitat, només, a demanar explicacions als seus adversaris de Sumar i Más Madrid. En canvi, Pablo Iglesias va manifestar que no estava sorprès per les acusacions de violència masclista contra qui fou la seva mà dreta, ja que "d'això se'n parlava des de fa un any".
Dijous, fonts del PSOE ja mostraven obertament la seva preocupació amb aquest tema, però Pedro Sánchez va veure’s obligat a reaccionar a la notícia. La seva primera resposta va ser la de tancar files amb el seu principal soci i “condemnar” la violència masclista d’Errejón, que prové d'un partit que abandera la causa feminista. En el seu missatge, el líder socialista destacava la vocació de Sumar per la igualtat entre homes i dones, malgrat l'escàndol. L’endemà, la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, apujava el to contra el presumpte agressor i l’instava a “ser valent, donar la cara i enfrontar-se a la justícia”. Fonts de la Moncloa, consultades sobre tot aquest fangar, asseguren no estar decebuts amb Yolanda Díaz i excusen que no informés el president o les altes esferes del govern espanyol abans que l'escàndol es fes públic, amb l'argument que Errejón no forma part de l'executiu i és una "qüestió interna". El problema serà, en tot cas, si es mantenen les sospites que la vicepresidenta segona ja ho sabia des de feia molt més temps i si, com va fer Más Madrid, ho hauria tapat. Aquest dissabte, Sumar assegurava que no en sabia res i alhora evitava assumir cap responsabilitat.
Sumar, en caiguda lliure
El soci de govern del PSOE no aixeca el cap. Ha patit sotracs ja des del seu naixement, perquè la plataforma va esdevenir a correcuita una coalició per a les eleccions generals del 23-J i el resultat de la candidatura va ser molt més dolent que el que s’esperava. Yolanda Díaz només va introduir 31 diputats al Congrés. Ara només en té 27, perquè quatre són els de Podemos que van decidir emancipar-se i anar per separat en aquesta cambra. Després, va fer aigües a les eleccions gallegues i basques, on Sumar i Podemos van concórrer per separat.
I a les eleccions europees, la patacada fou estrepitosa. Va aconseguir només tres eurodiputats (Podemos en va aconseguir dos), quedant per darrere d'Ara Repúbliques i arreplegant només 12.000 vots més en tot l’Estat que Alvise Pérez amb ‘Se Acabó La Fiesta’. Això va provocar la dimissió de Yolanda Díaz com a coordinadora general del partit. I els baròmetres també presagien el pitjor. Aquesta setmana, el CIS pronosticava que en unes hipotètiques noves eleccions, Sumar obtindria la meitat dels vots que el 23-J, i una enquesta de SocioMétrica esclafava la formació reduint-la a només 10 parlamentaris en la conformació d’un nou hemicicle.
El cas Errejón dinamita Sumar per dins
I ara ha arribat l’escàndol d’Íñigo Errejón per dinamitar-ho tot. Más Madrid, el partit d’Errejón, ha desconvocat la seva cimera de tardor. La formació està rebentada per dins perquè la detonació ha estat doble: Loreto Arenillas, fins fa res diputada de la formació a l’Assemblea madrilenya, va maniobrar per silenciar i encobrir els tocaments que Errejón hauria fet a una noia en un concert de Castelló de la Plana el juny de 2023. Ja ha estat destituïda. “Desgraciadament, no hem sabut fer prou”, es limitava a lamentar divendres la ministra de Sanitat i líder de Más Madrid, Mónica García. “Ho hauríem d’haver sabut”, afegia la secretària de Comunicació de Sumar, Elizabeth Duval.
La guerra interna pel control de Sumar, després de la renúncia de Yolanda Díaz el passat mes de juny, no havia fet res més que començar. Ara s’ha agreujat. No havien passat ni 24 hores des que Íñigo Errejón havia dimitit com a portaveu del grup parlamentari al Congrés que Izquierda Unida ja demanava ser “copartícip” de la decisió del seu successor. S’ha de trobar suplent, també, per l’encàrrec d’elaborar la ponència per a la pròxima assemblea de la coalició. El líder d’IU, Antonio Maíllo, exigia “responsabilitats de qui tingués coneixement” de l’escàndol “i no fes res”, i assegurava que a ell sí que li consta que Sumar ho sabia. I Enrique Santiago, diputat al Congrés d’IU, exclamava en declaracions als periodistes que “Sumar li deu al país una reparació ètica i política”.
Podemos, en confrontació directa amb el PSOE
Podemos, que percep la debilitat de Sumar, ha trobat el moment idoni per elevar el preu del seu suport al govern espanyol. La militància respondrà aquest diumenge si Sánchez està obligat a complir dues línies vermelles per tal de tenir pressupostos: abaixar per llei un 40% el preu dels lloguers i trencar relacions comercials i diplomàtiques amb Israel. Fonts del govern espanyol, de moment, indiquen a aquest diari que aquestes exigències són “inassumibles” i s’escuden en la “inconstitucionalitat” de la demanda relacionada amb l’habitatge.
En aquesta mateixa línia, Podemos busca darrerament la confrontació directa també amb els socialistes. En les passades sessions de control al govern espanyol, Podemos s’ha referit a PSOE i PP com el “bipartidisme de la corrupció”. I aquesta passada setmana, la líder del partit va protagonitzar un amarg cara a cara al Congrés dels Diputats amb la ministra d’Habitatge. “Vostès defensen els rendistes perquè són rendistes”, li recriminava Ione Belarra a Isabel Rodríguez. La socialista no va quedar-se callada i li va assegurar que amb les tres propietats que té “no li arriba per pagar el xalet de Galapagar”, en referència a la polèmica torre on viu Pablo Iglesias amb Irene Montero. Preocupada, una important ministra del govern espanyol resumeix l’escenari dient que, a l’esquerra del PSOE, hi ha “ansietat per ser els protagonistes”.