Aquesta setmana ha esclatat la guerra a la Guàrdia Civil. Primer va ser cessat el coronel Diego Pérez de los Cobos, a qui va seguir la dimissió del número dos del cos, el tinent general Laurentino Ceña, i la destitució del número tres, el tinent general Fernando Santafé. El ministre Fernando Grande-Marlaska ho ha emmarcat en un "nou impuls" a la institució, però hi ha una gota que ha fet vessar el got: el polèmic informe de la Guàrdia Civil sobre la manifestació del 8-M a Madrid i la propagació del coronavirus.

Què diu aquest informe? Bàsicament és un document replet d'"errors" clamorosos i notícies tergiversades que responsabilitza el govern espanyol per no haver impedit la concentració feminista quan els contagis començaven a contagiar-se. Assenyala directament el Ministeri de Sanitat i el doctor Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries. Fins i tot inclou testimonis manipulats, que en l'informe diuen el contrari del que van dir a la Comandància de Tres Cantos.

Però aquests "errors" de la Guàrdia Civil no venen de nou. Un repàs a l'hemeroteca dels últims anys envia un trist avís a navegants: és un recurs recurrent. El principal mòbil ha estat el terrorisme, amb i sense ETA. Els bascos i els catalans n'han estat les principals víctimes, però no han estat els únics. Enmig hi ha hagut fins i tot denúncies no investigades per tortures. Quan policies, fiscals, jutges i fins i tot mitjans van de la mà, de vegades fins i tot han tingut èxit, amb condemnes judicials. Altres caso s'han evaporat ben ràpid davant l'estupefacció generalitzada.

Els Jordis i el 20-S

Els líders civils Jordi Cuixart i Jordi Sàchez van ser els primers que van entrar a la presó, l’octubre del 2017. Ho van fer després de les multitudinàries protestes contra l’Operació Anubis. La Guàrdia Civil va ser l’encarregada de construir el relat que va acabar condemnant per sedició. El primer atestat relatava un clima d’”insurrecció” amb “els nombrosos danys que van patir els vehicles, els llançaments d'objectes, l'intent d'assalt a l'edifici i la privació de llibertat a la qual van ser sotmesos la comitiva judicial i els agents que es trobaven dins l’edifici”. I els assenyalava directament, assegurant que hi havia “una acumulació d'indicis sobre la possible responsabilitat d'ambdues persones (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) com a responsables últims dels fets del dia 20 i 21". Un atestat que van ratificar en el judici al Tribunal Suprem amb relats apocalíptics. Avui els Jordis continuen empresonats a Lledoners, malgrat que Amnistia Internacional i el Grup de Treball de les Nacions Unides n’han demanat l’alliberament. El mateix patró va repetir-se per a l’1-O per construir un suposat alçament violent i tumultuari.

Els nois d’Altsasu

Ja fa gairebé 1.300 dies que els primers joves d’Altsasu van entrar a la presó d’on no n’han sortit des de llavors. Van ser condemnats inicialment a penes de presó que anaven dels dos als 13 anys per desordres públics amb agreujants d'abús de superioritat i d'odi. La Fiscalia fins i tot va intentar acusar-los de terrorisme. L’origen de tot plegat: una baralla de bar amb dos guàrdies civils fora de servei, que van sortir amb les camises impolutes. La mateixa Guàrdia Civil va fer l’informe que els va acabar condemnant, tot i que hauria d’haver recaigut en la Policia Foral. Fins i tot la jutgessa està casada amb un alt càrrec del cos armat. Amnistia Internacional va denunciar "motivació ideològica" i parcialitat en la sentència. Aquests joves continuen a la presó.

Els set CDR

El 23 de setembre de l’any passat, després d’una investigació de la Guàrdia Civil, l’Audiència Nacional va ordenar l’empresonament de set membres dels CDR. El relat de la premsa de Madrid era esfereïdor. “Els CDR ultimaven un atemptat terrorista a Catalunya el Dia D”, titulava El Mundo en la seva portada. “Torra va planejar amb els CDR prendre el Parlament després de la sentència de l’1-O”, assegurava l’ABC. No només havien creat suposadament una banda armada anomenada ERT (Equips de Resposta Tàctica) sinó que fins i tot els havien trobat explosius —primer Goma2 i després termita— en els escorcolls practicats. Tres mesos de presó més tard, tots set membres van ser alliberats. La interlocutòria del jutge constatava l’“objectiva inexistència d’explosius”, malgrat que l’atestat de la Guàrdia Civil dibuixava el relat perfecte.

El cas Egunkaria

Després d’una investigació de la Guàrdia Civil, el 2003 l’Audiència Nacional va ordenar el tancament del diari basc Euskaldon Egunkaria i tots els seus béns van ser embargats. Se l’acusava de ser part de l’entramat empresarial d’ETA. Els vincles eren “evidents”, segons el cos armat. El seu director, Martxelo Otamendi, va ser acusat d’integració en banda terrorista. No va ser fins set anys després que els cinc imputats van ser absolts, perquè no es va poder acreditar. Fins i tot el Tribunal Europeu de Drets Humans va acabar condemnamt l’Estat espanyol. Per què? Per no investigar la denúncia per tortures presentada per Otamendi.

Tamara Carrasco

L’abril del 2018, la Guàrdia Civil va detenir un membre també dels CDR (Tamara Carrasco) i va anunciar la recerca d’un altre (Adrià). Se’ls investigava pels delictes de terrorisme, sedició i rebel·lió per haver participat en talls de carreteres i sabotatge de peatges durant aquella Setmana Santa. Durant l’escorcoll van confiscar un xiulet groc, una careta de Jordi Cuixart i una papereta de l’1-O. Després de passar pels calabossos de l’Audiència Nacional, Tamara Carrasco va ser obligada a un confinament (precoronavirus) a Viladecans. Dissimuladament, l’Audiència Nacional va anar retirant-se de la causa, que va passar als tribunals ordinaris només per desordres públics. No va ser fins més d’un any després que va poder sortir del seu poble. La Fiscalia encara li demana set mesos de presó.

Els mestres de la Seu i Sant Andreu

Després de l’1-O, fins a vuit professors de tres escoles de La Seu d’Urgell van veure’s davant d’un jutge. Se’ls acusava d’un suposat delicte d’incitació a l’odi. En l’orígen, un atestat de la Guàrdia Civil, segons el qual alumnes d’aquests centres estaven sent discriminats i assetjats per ser fills de guàrdies civils. L’informe policial denunciava que “estaven patint un assetjament tant del personal docent com dels propis alumnes únicament pel fet que els seus pares formaven part dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat”. Fins i tot relatava que un d’aquests fills de guàrdies civils va ser agredit per això. El mateix va passar amb nou docents de Sant Andreu de la Barca, amb ajuda de la premsa, que els va exposar davant l’opinió pública. “Los 9 maestros catalanes de la infamia”, va arribar a titular El Mundo. Les dues causes van acabar arxivades.

Sumari 19/98

Aquest cas té com a protagonista el llavors jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, encarregat d’instruir el macrosumari 19/98. El magistrat va ordenar la detenció de fins a 76 persones de diverses organitzacions que conformaven el que mediàticament es va batejar com l’”entorn d’ETA”. Entre aquestes hi havia la coordinadora AEK, que ensenya euskera a persones adultes, o la Fundació Joxemi Zumalabade, acusada de fomentar la desobediència civil per un manifest. Els seus membres van ser condemnats a penes d’entre nou i onze anys de presó per integració en banda terrorista. La sentència feia copy-paste de paràgrafs sencers dels informes presentats per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional (amb errades incloses). No va ser fins nou anys després que el Tribunal Suprem va absoldre tots els membres de la Fundació i va rebaixar la pena dels altres 38 condemnats. Alguns d’ells van passar igualment per la presó malgrat la posterior absolució.

Operació Dixan

José María Aznar havia de justificar l’invasió d’Iraq visibilitzant l’amenaça gihadista. És per això que, el gener del 2003, l’Audiència Nacional va posar en marxa una operació que va detenir fins a 23 persones en diversos punts de Barcelona i Girona. Eren acusats de pertinença a una cèl·lula terrorista i de tinença d’armes i explosius. Va ser un informe de l’Exèrcit espanyol que va apuntar cap al “napalm casolà”. Però no va trigar a saber-se que els suposats explosius eren simplement productes de neteja. Tot i així, dels sis processats, només un va ser absolt. Els altres cinc van complir íntegrament les penes de presó, que després d’una revisió del Tribunal Suprem van anar dels 6 als 9 anys. En tractar-se de “terroristes”, ho van fer en règim d’aïllament i dispersió penitenciària.

Resistencia Galega

Del terrorisme de l’organització Resistencia Galega només n’hi ha constància als grans mitjans de comunicació, als informes de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i a l’Audiència Nacional. Tot i això, s’han produït desenes de detencions. Cap dels detinguts no ha admès mai pertànyer a la suposada banda terrorista, tampoc els que van ser condemnats a llargues penes de presó. No se li han trobat armes. No s’ha fet responsable de cap atac. No ha emès cap comunicat. Fins i tot el magistrat de l’Audiència Nacional Ramón Sáez Valcárcel va qüestionar-ne l’existència en un vot particular: no estava provat. 

Terrorisme anarquista vegà

Un nom conegut, la jutgessa Carmen Lamela, va dirigir l’Operació Ice. Anava dirigida contra el grup anarquista i vegà Straight Edge, a qui s’acusava de terrorisme per suposadament atemptar contra sucursals bancàries. Però novament no van confiscar explosius, sinó caldo de col llombarda i productes de neteja. L’única prova de l’atestat policial, una pintada amb el nom del grup en una sucursal bancària dues setmanes abans que fos atacada. Finalment es va transformar en un cas d’enaltiment del terrorisme per piulades com “Goku vive, la lucha sigue”. Juan Manuel Bustamante ‘Nahuel’ va passar un any i quatre mesos a la presó, la major part del temps en règim d’aïllament.

Els titellaires

Després de rebre un atestat policial on diverses persones denunciaven el contingut d’una obra, l’Audiència Nacional va enviar dos titellaires a presó preventiva durant cinc dies. Els fets van tenir lloc el febrer del 2016, quan van representar a Madrid una obra on s’exhibia un cartell irònic on s’hi podia llegir “Gora Alka-ETA”. Tan sols tres mesos després, la causa es va desfer sencera. El magistrat la va arxivar, concloent que volien criticar els quatre poders de l’Estat. La Fiscalia hi veia possibles delictes d’enaltiment del terrorisme (entre un i tres anys de presó) i contra les llibertats fonamentals (entre un i quatre anys de presó).