Fa anys que ho reclamen i no ho aconsegueixen. Els Mossos i el Parlament fa temps que demanen a l'Estat que s'integri el cos de la policia catalana als fòrums estatals i europeus, però el ministeri de Juan Ignacio Zoido els ha tornat a deixar fora.
Mentre que Interior ha acordat amb el govern basc incorporar-hi la seva policia, ha rebutjat fer el mateix amb els Mossos. Zoido ha pactat amb la consellera de Seguretat basca, Estefanía Beltrán de Heredia, "incrementar la coordinació entre les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat i l'Ertzaintza, ampliar la integració de la policia basca als diferents fòrums policials estatals, incrementar el seu accés a la informació policial europea i establir mecanismes de clarificació i delimitació competencial en temes d'actuació policial".
També s'hi recull la participació de l'Ertzaintza en els plans directors de la Secretaria d'Estat de Seguretat i s'incorpora la policia basca com a agent habilitat per portar a terme "persecucions en calent".
Els Mossos, fora
Govern, Mossos i alguns sindicats s'han lamentat que, mentre que el govern de Mariano Rajoy veta aquesta possibilitat a la policia catalana, s'acordi això amb l'executiu basc, ja que ho consideren un "greuge" tenint en compte que, a ells, se'ls ha vetat directament i tot després d'haver demanat unes quantes vegades integrar-se "plenament com a policia integral".
I no només això. Ahir, el Ministeri d'Hisenda va enviar un requeriment a la Conselleria de Governació per anul·lar l'oferta pública de 500 noves places de Mossos que ha anunciat el conseller, Jordi Jané.
Fonts del Departament d'Interior ja van assegurar a El Nacional que, després d'analitzar el requeriment, tiraran endavant la convocatòria tal com estava previst, i que es publicarà aquest mateix mes. Des d'Interior, es considera que l'argumentació d'Hisenda no està fonamentada i que la creació de les noves 500 places és "absolutament necessària" per qüestions de seguretat.