Superada la pantalla de la constitució de la Mesa del Parlament, ara toca la de la investidura. La llei és molt clara al respecte: escollit el nou òrgan rector de la cambra catalana amb l'inici de la legislatura, la presidència del Parlament —des del dilluns, en mans de Josep Rull— té deu dies hàbils per convocar un ple d'investidura. Per fer-ho, prèviament ha de proposar un candidat a presidir la Generalitat, que emergeix després de fer una ronda de consultes als grups amb representació parlamentària. D'aquesta manera, la data límit per celebrar aquest primer ple d'investidura és el dimarts 25 de juny. I, de fet, així ho ha certificat aquest dimecres el president Rull en la primera reunió de la Mesa: el 25 de juny hi haurà sessió plenària. En aquests moments, ni Salvador Illa ni Carles Puigdemont tenen els suports suficients per ser elegits president de la Generalitat. Per això, existeix la possibilitat que sigui un ple sense un candidat a la investidura: caldria recórrer a l'acte equivalent a una investidura fallida.
La llei de la presidència de la Generalitat i del Govern especifica que, si aquesta primera votació (per la qual el candidat necessita majoria) no prospera, s'activa un compte enrere automàtic de dos mesos per evitar una repetició electoral. Així doncs, si hi hagués un candidat a la investidura el pròxim 25 de juny, el més probable en aquests moments és que fracassés en aquest primer intent i es posés en marxa el calendari límit per evitar la repetició electoral: en aquest supòsit, la data clau seria el 25 d'agost. Si passat aquest termini no hi ha acord per investir cap diputat, la 15a legislatura embarrancaria i Catalunya tornaria a anar a les urnes a mitjans d'octubre.
El dimarts i dimecres de la setmana vinent —és a dir, el 18 i 19 de juny—, Josep Rull es reunirà amb els representants de tots els grups per avaluar qui es podria sotmetre a un debat d'investidura el 25 de juny. El dimarts ho farà amb el Partit Popular, Vox, Comuns Sumar, la CUP i Aliança Catalana; mentre que deixarà pel dimecres els tres grups amb més pes parlamentari: el PSC, Junts+ i Esquerra Republicana. Serà el dimecres al vespre o el dijous al matí (que seria la data límit per convocar formalment el ple del 25 de juny) quan Rull anunciarà a qui proposa per a la investidura. Què podria guiar l'elecció del juntaire? D'entrada, si ambdós manifesten la seva intenció de concórrer-hi, es podria decantar pel qui tingui més suports. Si no fos així i només Illa volgués sotmetre's a la investidura com a guanyador de les eleccions, nomenaria el socialista per al debat del 25. Però què passaria si cap candidat té els suports necessaris i tampoc manifesta la voluntat de presentar-se a la investidura? És en aquest terreny on entra en joc l'acte equivalent a una investidura fallida, una manera de superar el bloqueig i activar el compte enrere per a unes noves eleccions.
El precedent de l'acte equivalent després de la inhabilitació de Quim Torra
Per entendre millor com opera aquesta via, cal remuntar-se a l'inici de l'any 2018, ja que per primera vegada es fa referència a aquest terme aleshores. El 22 de gener d'aquell any, l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent, va proposar Carles Puigdemont com a candidat a la investidura per ser elegit president de la Generalitat. El ple s'havia de celebrar el 30 de gener, però el govern espanyol va impugnar la resolució del dirigent republicà davant el Tribunal Constitucional per evitar qualsevol mena d'investidura de Puigdemont, fos telemàtica o no. Tres dies abans d'aquesta sessió, el Constitucional només autoritzava una investidura del president a l'exili si era amb "autorització judicial" i que fos presencial. A més, advertia la Mesa si no complia aquestes mesures cautelars: l'alertava sobre el fet que no suspengués aquest ple d'investidura en el cas que no es complissin aquests requisits, tractant d'impedir una investidura telemàtica i fins i tot en el supòsit que Puigdemont hagués arribat al Parlament sense passar per la justícia.
Davant aquesta circumstància, Roger Torrent va ajornar el ple i la Mesa de la cambra va encarregar un informe als lletrats del Parlament sobre l'afectació que tenia aquesta decisió en relació amb l'activació del calendari per evitar unes noves eleccions. Una setmana després, l'aleshores secretari general del Parlament, Xavier Muro, va emetre aquest informe en el qual assenyalava que l'ajornament del ple no suposava l'activació del compte enrere de dos mesos i parlava d'"aturada" institucional. En aquesta línia, el text plantejava camins per defugir la paràlisi i el bloqueig: es precisava que el Consell d'Estat havia elaborat la doctrina de l'acte equivalent a la primera votació d'investidura fallida: "Es tracta d'un supòsit vàlid a aplicar quan es constati com a realitat certa i objectivable que en el termini hàbil no hi haurà candidat disposat o en condicions de sol·licitar la confiança de la cambra". "La fórmula suggerida fou que el president de la cambra comuniqués aquesta situació al ple, de manera que la manifestació de voluntat receptícia del ple amb relació a aquesta comunicació produís el mateix efecte que la primera investidura fallida", afegia. Aquesta via permet, doncs, l'inici del còmput de dos mesos davant la constatació de bloqueig polític que impedeix que un candidat prosperi. Aquest acte, a més, només li correspon a la presidència del Parlament, donat que és qui té atribuïda la responsabilitat de proposar un 'presidenciable'. Finalment, no es va aplicar perquè el compte enrere el va marcar la investidura fallida de Jordi Turull.
Dos anys després, amb la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, per no retirar del Palau de la Generalitat una pancarta de suport als presos polítics i exiliats en període electoral, l'acte equivalent a una investidura fallida va tornar a ressonar. I, en aquesta ocasió, sí que es va aplicar. El 16 d'octubre de 2020, després de les consultes als grups parlamentaris, el president Roger Torrent va constatar que cap candidat s'havia postulat per ser investit. En un ple del 21 d'octubre de 2020, va llegir una resolució que es va publicar el mateix dia al Butlletí Oficial del Parlament: "Un cop consultats els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària, [...] constata que no li ha estat possible de proposar al ple de la cambra un candidat per ser investit president o presidenta de la Generalitat". Després de fer aquesta lectura, Torrent va donar la paraula als grups per un temps màxim de cinc minuts per parlar sobre aquesta qüestió.
La setmana vinent, per tant, serà clau per saber si el dia 25 hi haurà un ple d'investidura de Salvador Illa, un de Carles Puigdemont o bé un en què el president del Parlament, Josep Rull, comuniqui al ple que s'activa el compte enrere de dos mesos després de certificar que no hi ha cap candidat que encara reuneixi prou suports per ser investit president de la Generalitat. Aquest dimarts, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, reptava Salvador Illa a presentar-se a la investidura "si té tan clar" que té els suports necessaris: "I si no surt, que ho deixi estar". "Com que Illa diu que té tants suports, que hi vagi primer, a veure què fa. I si vol anar-hi demà, que hi vagi demà". De fet, Turull afirmava que no postularan Puigdemont si no és per ser escollit: "No volem fer un Feijóo. Preferim anar a la investidura quan pensem que ens en sortirem".