L'entitat SOS Racisme ha presentat aquest dijous el seu informe Invisibles. L'estat del racisme a Catalunya, on es recullen els casos que han assumit durant l'any 2023. Del total, 628 persones o grups de persones s'hi van acostar per primera vegada i en 332 s'han observat situacions de racisme, que han derivat en 130 casos nous assumits, 20 més que l'any anterior. En analitzar la naturalesa d'aquests casos destaca l'augment de casos de discriminació en drets socials. Concretament, el 22% dels nous casos assumits el 2023 eren d'aquesta categoria, fent que per primera vegada fos la tipologia més nombrosa.
De les 79 situacions de racisme identificades en l'accés i gaudi dels drets socials, 52 no es van denunciar. Això suposa que un 65% de les situacions identificades que corresponen a aquesta tipologia no s'arriben a denunciar i només en un 35% dels casos s'inicia un procés de reparació. Tanmateix, quina mena de casos s'inclouen sota aquest paraigua? Discriminació en l'àmbit educatiu, l'àmbit sanitari, drets dels menors fora de l'àmbit escolar, etc.
Si bé aquest any les denuncies per vulneració dels drets socials han pres el primer lloc, estan seguides per les 66 agressions i discriminacions entre particulars (19,88%) i, en tercer lloc, 58 abusos per part de cossos de seguretat pública (17,47%). Aquestes darreres s'han reduït respecte a l'any 2022, on van representar el 22%. En quart lloc, se situen les discriminacions en l'accés i prestació de serveis privats. Respecte a aquests casos, Paula Rossi, coordinador del servei de denúncies SOS Racisme, ha apuntat que els casos recollits han estat establiments de tota mena: "Normalment, són casos molt dirigits als drets d'admissió. Aquest any hi havia serveis turístics, immobiliàries, bars, restaurants i entitats bancàries".
Es doblen les denúncies per discurs d'odi
Una diferència molt marcada respecte a l'informe de l'any anterior és que s'han doblat els casos de discursos d'odi. En total, es van comptabilitzar 21 situacions, denunciades i no denunciades, el que suposen un 21% del total. Es tracta del doble que el 2022 i el 67% van ser denunciades. Els canals de l'expressió d'odi van ser articles periodístics, propaganda i discurs polític, anuncis publicitaris, cartells i pintades en l’espai públic i cursos amb missatges islamòfobs en el contingut de material d’estudi, entre d'altres. El 43% del total de casos corresponen a discursos polítics i prop del 30% a mitjans de comunicació.