Des de mitjans de desembre, una marea de pèl·lets de plàstic està arribant a les costes gallegues, i el problema s’ha estès fins a altres platges de la costa del nord de l’estat espanyol. A més de la contaminació i els danys incalculables a l’ecosistema marítim que provoca, la marea de pèl·lets també ha portat una onada de baralles polítiques entre el govern de la Xunta i el govern espanyol per tal de delimitar qui ha d’assumir la responsabilitat de la retirada d’aquests residus. La Xunta pretén que sigui l’Estat, responsable de què passa mar endins, qui retiri el pèl·let del mar abans que arribi a la costa, però sembla que l’efectivitat d’aquesta mesura està qüestionada per l'Organització Marítima Internacional (OMI), un organisme de les Nacions Unides i, fins i tot, ha estat rebutjada pel propi conselleiro do Mar, Alfonso Villares.
Un contenidor ple de sacs de pèl·lets
Els pèl·lets són com granets d’arròs, però el material del qual estan fets és el plàstic, i també són coneguts com a granza en castellà, nurdles en anglès i fins i tot compta amb una expressió més poètica: llàgrimes de sirena. Són boletes de menys de cinc mil·límetres de diàmetre que es fabriquen a partir del petroli i que s’utilitzen en la indústria com a matèria primera per elaborar diferents productes de plàstic, com poden ser ampolles, bosses, contenidors. Els pèl·lets que arriben a la costa procedeixen del vaixell Toconao, amb bandera de Libèria, que el 8 de desembre del 2023, mentre navegava davant de les costes del nord de Portugal, a 80 quilòmetres de Viana do Castelo, va perdre sis dels contenidors de mercaderies amb què anava carregat, un dels quals estava ple de sacs de pèl·lets de plàstic.
Competències aigües en dins i a la costa
Aigües en dins, la competència és exclusiva de l’Estat, i la Xunta pretén que el Ministeri de Transport posi en marxa un dispositiu per treure els sacs de pèl·lets del mar, abans que arribin a la costa, on el sistema ja involucra totes les administracions, des de la local, a l’autonòmica i l’estatal. L’estratègia de la Xunta que l’Estat retiri els pèl·lets des del mar és qüestionada per un informe de l’Organització Marítima Internacional (OMI), un organisme depenent de les Nacions Unides, qui argumenta que retirar els pèl·lets des de l’aigua no és una mesura efectiva. Sí que ho és quan es tracta de minimitzar l’impacte dels vessaments de petroli i altres càrregues que es puguin perdre per l’enfonsament d’un vaixell, pel cas de les boles de plàstic, “hi ha diversos motius pels quals la recuperació en el mar és improbable que sigui efectiva”. En els casos que s’han donat fins ara, l'informe diu que “la resposta en el mar s’ha iniciat en rares ocasions, i quan s’ha fet, no s’ha mostrat efectiva”, insisteix.
Però el més curiós, és que un propi conseller de la Xunta, el conseller responsable de Mar, Alfonso Villares, va admetre en una carta que va remetre el 4 de gener als alcaldes per advertir-los que hi havia hagut un vessament de pèl·lets de plàstic, que el que defensa la Xunta no és factible: “A causa de les seves característiques, no resulta possible la retirada d'aquest residu al mar, ja que no es troba a la superfície, per la qual cosa aquestes tasques s'han de dur a terme una vegada que arriben a la costa”. En aquesta carta, Villares recordava que les competències de la neteja de les platges són municipals, i enviava un formulari perquè s'anotessin les dades dels treballs desenvolupats per després poder reclamar el pagament a l’empresa armadora del vaixell. L'empresa propietària del vaixell és Polar 3 Ltd, amb seu a Bermudes, un paradís fiscal, encara que com a direcció ofereix la d'una altra societat, Columbia Shipmanagement Ltd, amb seu a Xipre i el propietari de la qual és l'empresari alemany Heinrich Schoeller. Però la responsabilitat per la caiguda al mar dels contenidors és atribuïda a l'empresa de transport Maersk.
La consellera de Medi Ambient de la Xunta, Ángeles Vázquez, per la seva part, ha demanat al govern espanyol "que exerceixi les seves competències i ho facin al mar, que és al mar on s'han de recuperar els sacs abans que arribin a terra, perquè quan arriben a terra, generalment, els sacs s'acaben trencant en contacte amb les roques i això és el que provoca que milers de partícules estiguin a les nostres costes". Una petició que ha tingut resposta per part de la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. "Retirar els microplàstics a alta mar és com buscar una agulla en un paller. No es pot pentinar. Aquest incident marca clarament les raons per les quals hem de reduir l'ús de plàstics en la nostra vida diària."
La Xunta va reaccionar tard
Les picabaralles entre la Xunta i el govern espanyol s’han produït des del primer moment. El 13 de desembre es va donar la primera observació de sacs de pèl·lets i boletes soltes a la platja corunyesa de Ribeira. En els dies successius la marea va arribar a altres punts de la costa gallega i durant el mes de gener també s’han vist en platges d’Astúries, Cantàbria i Euskadi. Els ajuntaments dels municipis afectats van assumir inicialment les tasques de neteja a les platges amb l’ajuda de voluntaris. Fins al 5 de gener no es va activar el pla de contingència de la Xunta per a casos de contaminació marítima, en mig d’una baralla política perquè el govern d’Alfonso Rueda justifica el retard de quasi un mes en el fet que no havia tingut comunicació oficial fins al dia 3 de gener, cosa que el govern espanyol nega.
Com funciona la resposta davant la contaminació marítima?
El Sistema Nacional de Resposta davant la contaminació marina estableix una activació per fases en funció de la gravetat de la incidència, cosa que permet repartir les tasques entre les administracions. Si els mitjans dels municipis no són suficients o es veuen afectats diversos ajuntaments, la previsió és activar el nivell següent, l'1, en què ja intervenen els mitjans de la comunitat autònoma. La Xunta va prendre la decisió d'activar l'emergència de nivell 1, el 5 de gener, quan feia setmanes que constava la presència de plàstics en un parell de municipis. Quatre dies després, malgrat el rebuig inicial, va accedir a elevar el nivell al 2, cosa que permet demanar mitjans als ministeris per les tasques de neteja. L’estratègia posterior de la Xunta era demanar que aquesta retirada dels pèl·lets es fes des del mar, el que és una competència únicament estatal.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
🌳 Ets compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això et convidem a la nostra comunitat GreeN on podràs calcular la teva empremta de carboni i reduir-la plantant arbres.