Amb el rellotge en marxa pel termini del compliment del 25% de castellà fixat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un esborrany del Department d'Educació sobre el decret de currículums posa al damunt de la taula que els centres educatius disposin d'"autonomia" per modular la política lingüística a la seva realitat, segons avança el diari ARA. En aquest sentit, el document detalla que cada escola podria fixar "els criteris per a l'aprenentatge de les llengües tenint en compte la composició lingüística de l'alumnat i la realitat sociolingüística de l'entorn de cada centre". Així doncs, és en aquest context que emergeix la possibilitat que els centres tinguin la capacitat de determinar cap a on orienten la seva política lingüística fent valdre l'ús que fan els alumnes de les llengües.

De la totalitat del currículum, el 50% l'estableix el Ministeri d'Educació, mentre que l'altra meitat és competència de la Generalitat i de les diverses comunitats autònomes. Segons revela l'ARA, Núria Mora, secretària de Polítiques Educatives, va reunir-se telemàticament la setmana passada amb la totalitat dels directors dels diferents centres educatius a Catalunya i va explicar alguns dels eixos que planteja Educació per a aquest 50% que depèn d'ells. Els documents ja han estat enviats als diversos actors educatius per tal que puguin fer esmenes o proposar altres idees que puguin tenir-hi cabuda. D'aquesta forma, la proposta d'adaptar l'ensenyament lingüístic en base a la realitat sociolingüística de cada escola i del seu alumnat és, només, una proposta inicial i que caldrà veure si recull el document definitiu. El que també inclou l'esborrany és que els docents hauran d'acreditar que tenen el nivell C2 de llengua catalana a partir del 2024.

L'avaluació canvia

Paral·lelament, el text també fa referència a l'avaluació i les modificacions que Educació proposa en aquest terreny: aquesta serà quan acabi cada cicle. És a dir, que es farà a 2n curs de Primària (final del cicle inicial), a 4t (final del cicle mitjà) i a 6è (final del cicle superior, pas previ a passar a Secundària). Els quatre graus que es faran servir per determinar el nivell assolit seran: excel·lent, notable, satisfactori o en procés d'assoliment. En el cas de l'ESO, els alumnes que hagin adquirit aquelles competències previstes en el programa educatiu aconseguiran aquesta titulació. També podran graduar-se aquells que no les superin, sempre que l'equip docent apunti que són casos que no constitueixen un "impediment" perquè els alumnes puguin continuar amb la seva formació. Una excepció que s'inclou per a 4t d'ESO és que es podrà donar la circumstància que un alumne pugui repetir "dues vegades", sempre que no hagi repetit en cap dels cursos anteriors de Secundària.

Batalla pel 25%

El 21 de gener d'enguany, el Tribunal Superior de Justícia decretava la fermesa de la sentència que havia pronunciat el desembre de 2020 i que instava a la Generalitat a implementar "mesures efectives i immediates" per garantir la "utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un i altre cas". Malgrat que Educació va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, el novembre de 2021 l'alt tribunal rebutjava admetre'l a tràmit i donava via lliure al TSJC per refermar allò que havia dictat un any abans. Amb el decret de fermesa, l'ultimàtum era de 10 dies, tot i que a la pràctica hi ha un termini de dos mesos per tal que Educació digui qui és el responsable de fer que es compleixi aquesta sentència i que s'implementi en els diferents projectes educatius de les escoles catalanes. Una via que podia estudiar el Departament era una modificació a la llei en matèria lingüística, de manera que aquest esborrany pot suposar una mostra de la resposta que poden executar sobre el 25% de castellà. El dimecres passat, en una sessió al Parlament, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, traçava el pla: nou marc normatiu per refermar el model d'escola catalana i accions d'impuls al català. "La resposta a la sentència serà donar compliment a la Llei d'Educació de Catalunya", indicava el conseller.