La polèmica ja estava servida de molt abans. De la nit al dia, Dolores Delgado va passar de ser ministra de Justícia a ser la candidata a fiscal general de l'Estat. Després de passar el vistiplau amb més vots en contra del Consell General del Poder Judicial, aquest dijous ha hagut de sotmetre's a la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats. Ha tractat de centrar-se en els seus mèrits professionals, però no ha pogut escapar del clima de polarització política. El seu pas per llistes i el govern del PSOE ho ha enfangat tot. La fiscal de carrera ho ha venut com un punt favorable: “No ha de ser vist com una debilitat, sinó com una fortalesa”. De res no ha servit davant d'una dreta radicalitzada, que l'ha acusat d'estar sota el control de l'independentisme. Per contra, els independentistes li han exigit "valentia".

La compareixença de Dolores Delgado ha començat per allò bàsic, constatant que compleix els requisits “objectius” per a ser-ho, com va resoldre el Consell General del Poder Judicial: és una jurista espanyola de reconegut prestigi i que compta amb més de 15 anys d'exercici professional. Davant d'això, l'exministra de Justícia ha instat els integrants de la comissió a valorar la seva idoneïtat per al càrrec en base al seu currículum, la seva trajectòria professional i la seva capacitat per exercir el càrrec.

“Sóc fiscal de carrera des de fa 30 anys”, ha defensat l’exministra, abans de repassar la seva trajectòria com a fiscal, que va començar als jutjats de primera instància d’El Prat de Llobregat. “Catalunya va ser una escola de fiscals”, ha reivindicat Delgado, que després ha repassat el seu pas durant anys per l’Audiència Nacional, on s’ha hagut d'enfrontar a fenòmens com el narcotràfic, la lluita contra ETA o el terrorisme gihadista. També el seu pas pel Tribunal Penal Internacional (TPI). Ha reivindicat que ho ha fet “sempre amb la mirada posada a les víctimes i amb respecte absolut als drets humans”.

Sobre l'etapa més polèmica, la de ministra durant un any i mig, ho ha defensat com una virtut. “La meva feina al capdavant del Ministeri ha estat un factor que ha enriquit el meu perfil com a professional, donant-me una visió integral del sistema de justícia del nostre país”, ha sostingut. Ha subratllat que sempre ho ha fet des de la vocació de servei públic. “Em sento orgullosa d'haver servit la societat com a membre del Govern d'Espanya”, ha assegurat Delgado. “Haver exercit el càrrec de ministra no ha de ser vist com una debilitat, sinó com una fortalesa”, ha conclòs.

La candidata ha aprofitat per fer una comparació amb el sistema d’elecció d’altres països democràtics. Ha recordat que a països com els Estats Units, Anglaterra, Canadà o Austràlia el fiscal general “forma part del mateix executiu”; que a Alemanya, Portugal, Austràlia, Finlàndia o Suècia l’escull el president del país, o que en altres és proposat pel president o el poder legislatiu, com a França. “El nostre és un sistema híbrid”, ha assenyalat.

“Malament em coneixen els qui pensin que pugui trair els principis que m’han portat fins aquí”, ha assegurat Dolores Delgado. “M’avala el meu treball a la institució, des de la trinxera i des dels despatxos. M’avala la meva relació amb la fiscalia quan he estat fora d’aquesta”, ha reiterat.

La dreta no li reconeix ni la trajectòria

A diferència de l’òrgan de govern dels jutges, la dreta no li ha reconegut ni que compleixi els requisits formals. El portaveu el PP, Luis Santamaría, ha considerat que ni tan sols és una jurista de reconegut prestigi. “Serà la fiscal genuflexa al govern, fidel guardiana del Partit Socialista, defensora de l’independentisme”. Santamaría ho ha relacionat amb el pacte d’investidura amb ERC: “De la seva part estan Sánchez, els condemnats per sedició, els secessionistes i els abertzales”. Ha acusat d’haver “deixat desemparat” el jutge Pablo Llarena en la causa oberta a Bèlgica contra el magistrat del Tribunal Suprem.

Encara més enllà ha anat el portaveu de Vox, Javier Ortega Smith, que li ha dit a Delgado que “ve a garantir el pagament del deute que ha contret el president amb els seus socis comunistes, proetarres i separatistes”. Ha assegurat que amb el seu nomenament “ajudarà a la impunitat dels condemnats colpistes”, i a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Fins i tot l’ha acusat de “persecució de l’oposició real” per parlar de perseguir el discurs de l’odi. “Vostè és de desconegut prestigi, però de conegut desprestigi”, ha conclòs el diputat ultra.

En un to un pèl més rebaixat, el portaveu de Ciutadans, Edmundo Bal, s’ha dirigit a la candidata com a “socialista” i li ha dit que no és “imparcial”. Li ha retret que, quan era ministra, “no hagués volgut defensar Pablo Llarena”, així com les converses del comissari Villarejo, de les quals Delgado no ha parlat. “No només cal ser-ho, sinó que cal semblar-ho”, ha assenyalat. “Com garantirà la bona imatge de la Fiscalia? Estarà sempre sota sospita”, ha afegit. Li ha preguntat si s’abstindrà d’assumptes com els permisos penitenciaris dels presos polítics, als quals el ministeri públic s’està oposant.

L’independentisme exigeix “valentia”

Un to molt diferent ha exhibit el conjunt de l’independentisme. La portaveu d’ERC, Carolina Telechea, ha començat reconeixent que “són evidents i sobrades la seva capacitat, formació i experiència”. No obstant això, li ha reclamat que la fiscalia torni a la justícia de veritat. “Si s’hagués aplicat la llei, no tindríem presos polítics ni exiliats”, ha subratllat la diputada republicana. Ha assegurat que no qüestionen el dret sinó “la interpretació i aplicació” que se’n fa, especialment des del ministeri públic en la causa del procés. Ha lamentat que la institució no hagi fet res per aplicar sentències europees com la del TJUE sobre Oriol Junqueras.

Per la seva part, el portaveu de JxCat, Jaume Alonso-Cuevillas, tampoc no ha qüestionat la seva idoneïtat. Li ha advertit que “no ho tindrà fàcil”, però li ha reconegut que “està capacitada” després de passar per El Prat i el TPI. Li ha reclamat que “sigui valent” per exercir la seva potestat i desjudicialitzar la política. En aquest sentit, li ha recordat l’oposició als permisos penitenciaris. “En una causa que no fos política no serien objecte d’oposició”, ha assenyalat. Ha reclamat retornar el conflicte al terreny de la política i no dels tribunals.

La diputada de la CUP, Mireia Vehí, també ha posat el focus en la repressió, després de “celebrar” el seu compromís en la lluita contra els delictes d’odi i la protecció de col·lectius vulnerables. En aquest sentit, ha carregat contra l’ús dels delictes d’ordre públic per a perseguir la dissidència política o l’ús de la sedició, que pot afectar l’independentisme però també persones que aturen desnonaments. “Contribuirà a la defensa dels drets col·lectius, no només d’autodeterminació, o seguirà l’estela dels seus antecessors aplicant la doctrina del shock?”, li ha preguntat.

Ortega Smith embolica la troca

Un dels moments de més tensió l’ha protagonitzat el diputat de Vox, Javier Ortega Smith, que ha saltat contra la diputada d’EH Bildu Bel Pozueta. La parlamentària navarresa ha preguntat a Dolores Delgado si pensa investigar l’ús “sistemàtic” de la tortura a Euskal Herria. El portaveu d’extrema ha reclamat a la presidenta de la comissió que li retiri la paraula per “falta de decòrum inacceptable a les institucions de l’Estat”. Ha expressat “indignació” per haver de “compartir institucions amb grups proetarres i procolpistes”. Ho ha qualificat una "vergonya". Pozueta no ha entrat a polemitzar amb Ortega Smith.

Set vots en contra del CGPJ

Després de ser proposada pel Consell de Ministres, Dolores Delgado va haver de passar per un primer tràmit, el del Consell General del Poder Judicial. Si bé el ple del CGPJ va validar la candidatura, els vocals van limitar-se a constatar que complia amb tots els requisits formals: jurista espanyol de reconegut prestigi i amb 15 anys d'exercici del càrrec. Aquest cop el CGPJ va evitar considerar-la "idònia", a diferència del que havia fet amb els seus predecessors. Delgado va rebre dotze vots a favor i set en contra. El vot particular argumentava el seu pas per la política.

No s'havien vist tants vots en contra. La seva predecessora, María José Segarra, a proposta de Sánchez, va ser avalada per unanimitat del ple del CGPJ. Els fiscals proposats pel PP Eduardo Torres-Dulce i Consuelo Madrigal també van rebre el vistiplau de tots els vocals. En el cas de Julián Sánchez Melgar i José Manuel Maza només va haver-hi un vot en contra.

Ara només falta que el Consell de Ministres elevi la proposta al Rei perquè la nomeni fiscal general de l'Estat.