Sis avions caça Eurofighter de l'Exèrcit de l'Aire espanyol patrullaran des de l'1 d'abril a Lituània, i s'afegiran als quatre que enviarà del dia 15 i fins al 31 d'abril a Bulgària en "feines de seguretat no ofensives per preservar la pau" dins el marc d'operacions de l'OTAN. La iniciativa d'escalada s'ha pres coincidint amb la crisi diplomàtica d'Occident amb Rússia. La ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha informat de l'operatiu als periodistes després de presidir aquest dijous l'acte de reconeixement a les Forces Armades per la feina que van realitzar durant la pandèmia del coronavirus, i que s'ha celebrat aquest dijous a la base aèria de Torrejón de Ardoz. "Aquest divendres, com estava previst i ja es va anunciar amb antelació, surten quatre Eurofighter que compliran les feines de policia aèria que Espanya desenvolupa des de l'any 2015 i en aquest cas aniran a Bulgària", ha dit la titular de Defensa.
Ha aclarit que "surten aquest divendres, però el dia 15 és quan se'n trasllada el comandament a l'OTAN i hi estaran fins al 31 de març". "En total aniran a Bulgària quatre Eurofighter que surten demà i a Lituània n'hi aniran sis perquè hi ha més infraestructures", ha afegit. Ha insistit que faran "feines de policia aèria i de patrulla que s'han dut a terme des de fa molt de temps, que en cap cas tenen caràcter ofensiu, simplement de seguretat i d'estabilitat". "No estem fent res de nou, res diferent del que fem, és la manifestació del compromís d'Espanya amb l'OTAN i seguim apostant amb tot rigor i amb tota serietat per les vies diplomàtiques i per la via del diàleg", ha recalcat la ministra en referència a l'escalada i a la tensió creada pel desplegament de l'Exèrcit rus a prop de la frontera amb Ucraïna. Robles ha explicat que ha parlat amb el tinent coronel que està al comandament de l'operatiu de l'OTAN.
Segons van informar fonts de Ministeri d'Exteriors al Periódico de España a finals de gener, l'Executiu de Pedro Sánchez estaria buscant erigir-se en aliat clau de l'OTAN per defensar la "sobirania" i la "integritat territorial" d'Ucraïna davant l'amenaça de Rússia, mirant de reüll el cas català. Així, i malgrat els malestars generats entre els seus socis de govern pel pronòstic d'una guerra a Europa, l'Estat estaria disposat a assistir l'Aliança "en el diàleg", però també en la "dissuasió" dels russos per acostar-se als Estats Units i "aprofundir" en la seva col·laboració. "La Moncloa, tenint en la retina el procés i la declaració unilateral fallida d'independència a Catalunya, ha de reaccionar de manera contundent davant l'amenaça a la "integritat territorial" d'Ucraïna", asseguren en l'article. I és que, a banda de la militarització de la frontera amb Ucraïna, la principal preocupació per a l'OTAN en aquests moments és que la duma russa debati reconèixer les repúbliques populars prorusses autoproclamades de Donetsk i Lugansk, a l'est del país. Al seu torn, aquesta "ingerència" en la sobirania de la zona també ha preocupat les formacions polítiques d'esquerres, incloses Unides Podem, i els ha portat a signar un manifest, en què exigeixen a Sánchez el respecte a la "sobirania" dels pobles i han rebutjat amenaces militars "d'un país a un altre Estat sobirà, sigui de qui sigui".