Els incompliments del PSOE amb Junts per Catalunya i la decepció dels independentistes amb la reunió celebrada aquest divendres a Suïssa deixen en l’aire la legislatura espanyola. Sorprèn, malgrat tot, les perspectives de futur que Pedro Sánchez té sobre ell mateix. Hi ha un enorme contrast entre els discursos provinents de Brussel·les i els que circulen pels madrilenys passadissos del Congrés dels Diputats i les grans sales diàfanes de la Moncloa. Mentre Carles Puigdemont li ha plantejat un ultimàtum exigint-li sotmetre’s a una qüestió de confiança, el president del govern espanyol nega que el president de la Generalitat a l’exili li hagi plantejat un desafiament d’aquest calibre. Esbomba que esgotarà el mandat i perllongarà la seva estada a la Moncloa fins l’any 2027. Per fer-ho, pretén reconduir la legislatura aprovant uns pressupostos generals de l’Estat que preveu presentar a principis de 2025. Però els comptes ni tan sols s’han començat a negociar entre socialistes i juntaires: són massa les carpetes que no s’han tancat entre ambdues formacions per obrir-ne una de nova. Per si de cas, Míriam Nogueras ja ha avisat Pedro Sánchez: “Mogui el cul; sap que no anem de farol”.
Les advertències de Junts per Catalunya són clares: el PSOE acumula massa incompliments dels acords d’investidura signats fa un any, és inviable negociar uns nous comptes fins que no es corregeixi el dèficit d’execució pressupostària d’anys anteriors, i l’augment dels recels entre les dues formacions aboca els independentistes a exigir-li al president del govern espanyol sotmetre’s a una qüestió de confiança. Tot i la quantitat d’avisos, Pedro Sánchez acusa Carles Puigdemont de no fer una bona lectura de la realitat política catalana i li retreu l’estratègia de la “confrontació”. Fonts de la sala de màquines de la Moncloa sintetitzen l’element que els reconforta i que els fa sentir fora de perill: veuen molt difícil que Junts per Catalunya trenqui definitivament amb ells perquè consideren que el votant de la principal formació independentista prefereix el PSOE abans que PP i Vox. Preguntades per un gest de Junts aquesta setmana —una aliança amb el PP per eliminar l’impost sobre la producció elèctrica— les mateixes fonts assenyalen que és incomparable arribar a acords puntuals en algunes mesures econòmiques que entregar el poder a la dreta i l’extrema dreta.
L’ultimàtum de Puigdemont a Sánchez amb la Mesa del Congrés al mig
La setmana arrencava amb un advertiment de Carles Puigdemont a Pedro Sánchez des de Brussel·les: cal que se sotmeti a una qüestió de confiança davant la deficient execució pressupostària a Catalunya, la negativa dels governs espanyol i català de presentar les balances fiscals, el fet que la llengua catalana encara no és oficial a Europa, que l'amnistia no és encara real perquè hi ha jutges que es neguen a aplicar-la, i que el pacte signat amb ERC sobre un finançament singular per a Catalunya s'ha convertit en un nou 'cafè per a tothom'. Simultàniament, Junts per Catalunya registrava al Congrés dels Diputats una proposició no de llei que, en cas de prosperar, instaria Sánchez a presentar-se a aquest debat. La resposta de la Moncloa arribava pocs minuts després: el cap de l’executiu espanyol “no té cap intenció ni veu necessari” haver-se de sotmetre a aquesta prova de foc.
Un dia més tard, la crisi s’agreujava una mica més quan Junts s’aliava amb el PP per eliminar l’impost sobre la producció elèctrica. Després, el PSOE difonia a la premsa que els lletrats de la cambra baixa acabaran tombant la PNL de Junts per tractar-se d’una “qüestió de confiança encoberta”; una prerrogativa que, tal com indica la Constitució, impulsar-la només està en mans del president del govern espanyol. Si la Mesa del Congrés acaba vetant la iniciativa, Pedro Sánchez no haurà d’esperar gaire per saber què en pensa Carles Puigdemont: en plena escalada de tensió, el president de la Generalitat a l’exili serà entrevistat aquell vespre de dimarts a TV3.
“Mogui el cul”
Dimecres, Míriam Nogueras s’enfrontava cara a cara a Pedro Sánchez en la sessió de control a l’executiu. La líder de Junts per Catalunya al Congrés li hauria pogut exigir al president espanyol que s’arremangués les mànigues de l’americana i la camisa per apaivagar la crisi amb la principal força independentista, però va optar per una expressió encara més senzilla d’entendre: “Mogui el cul; sap que no anem de farol”. I no quedava aquí la cosa: la diputada catalana asseverava en una entrevista a RNE que el seu partit no negociarà uns nous pressupostos espanyols si el PSOE no compleix amb els anteriors. “Jo crec que no es negociaran els pressupostos; estem al mes de desembre i nosaltres no tenim cap notícia”, afegia.
Pedro Sánchez, mentrestant, com si sentís ploure. Tres hores després d’aquell cara a cara, entre copes i canapès, el president espanyol assegurava en conversa informal amb periodistes a la tradicional copa de Nadal de la Moncloa que no percebia un ultimàtum per part de Carles Puigdemont. Admetia que seria “coherent” que tots dos es reunissin, però afirmava que la trobada no figura en la seva agenda ni en els seus plans de futur imminent; l’acusava de fer una mala lectura de la realitat política catalana i equivocar-se amb l’estratègia de la “confrontació”, i també assenyalava que els bons resultats econòmics de l’estat espanyol permetran aprofundir en els autogoverns català i basc. Només reconeixia, això sí, que és conscient que abans de seure a negociar els pressupostos amb Junts per Catalunya caldrà tancar un acord en la delegació a la Generalitat de les competències en immigració.
El cas és que fonts del govern espanyol admeten que ja fa setmanes que negocien els comptes —no en profunditat— amb altres formacions polítiques representades al Congrés; no passa encara amb Junts. Malgrat tot, la interpretació que fan dels embats de Carles Puigdemont és que es tracta de mera gesticulació i d’una estratègia per assolir un bon acord quan sí que seguin a negociar els comptes. Abans, però, caldrà aprovar la senda de dèficit. I els independentistes de Míriam Nogueras ja han estat durs en els seus advertiments els darrers mesos: el passat juliol, com a càstig pel dèficit d’execució pressupostària a Catalunya, van tombar la senda de dèficit presentada pel Ministeri d’Hisenda. I, un cop passades les vacances, els socialistes van desafiar els independentistes presentant al Congrés la mateixa senda de dèficit; idèntica. Junts va repetir per activa i per passiva que la tornarien a tombar; i el primer a frenar en aquell ‘Chicken Run’ va ser Pedro Sánchez: el govern espanyol va retirar de l’ordre del dia la votació d’aquella senda. Els independentistes instaven llavors el Ministeri de María Jesús Montero a negociar-ne una de nova que vetllés pels interessos de Catalunya.
ERC continua en mans de Junqueras
Un dels dubtes que podia tenir el govern espanyol aquest cap de setmana era si, a partir de dilluns, hauria de canviar la seva forma de relacionar-se amb Esquerra Republicana. Tot continuarà igual: Oriol Junqueras recuperarà la presidència del partit després d’haver superat Xavier Godàs només amb el 52% dels vots en la pugna per liderar la formació. Diversos membres del Consell de Ministres, però, mostraven tranquil·litat davant la incertesa del futur d’ERC: assenyalaven que, en cas d’haver guanyat la candidatura alternativa al junquerisme, els pactes entre republicans i socialistes no els qüestionava ningú. Aquestes fonts apuntaven que l’optimisme per segellar un acord amb Esquerra Republicana en matèria de pressupostos no l’haguessin perdut en cap moment.
Podemos també escanya Sánchez
I en una altra casella del taulell polític hi ha Podemos. Els morats estan alçats en armes contra el PSOE des que Sumar està en hores baixes; pretenen venjar-se del fratricidi comès per Yolanda Díaz fa un any i mig i reivindicar-se com l’esquerra ‘pura’ de la política espanyola. Davant d’això, el partit de Ione Belarra assegurava el passat dimecres que ara mateix “no es donen les condicions per començar la negociació dels pressupostos generals de l’Estat”. Tot plegat, perquè Junts per Catalunya i PNB no es van presentar a una reunió convocada per Hisenda per intentar negociar un acord per un impost a les empreses energètiques; l’assistència d’aquests dos partits era un pacte al qual els morats havien arribat amb els socialistes a canvi de votar a favor fa tres setmanes del paquet fiscal del govern espanyol.
Però no acaba aquí la cosa. Podemos ha situat altres línies vermelles perquè els comptes de la ministra María Jesús Montero puguin tirar endavant: abaixar per llei el preu dels lloguers en un 40%, prohibir la compra d'habitatge que no sigui per residir-hi i trencar relacions comercials i diplomàtiques amb Israel. El que més preocupa al govern espanyol no és la dimensió de les exigències, sinó la manera com ho han fet els morats: ho han consultat a les seves bases i aquestes ho han avalat; han adquirit un compromís directe amb la militància. I això fa pensar a la Moncloa, segons apunta a ElNacional.cat una font d’alta jerarquia en el Consell de Ministres, que “Podemos adopta una posició per poder presumir de ser ells els que provoquin que no hi hagi pressupostos”.