El 25 de març del 2019, el legionari mallorquí de 22 anys Alejandro Jiménez Cruz va morir d'un tret mentre participava en uns exercicis amb foc real al camp de maniobres d'Agost (Alacant). L’explicació oficial del propi cos de la Legió Espanyola va ser que la causa de la mort va ser el rebot d’una bala que s’hauria introduït per l’aixella, just en un punt no protegit per l’armilla de seguretat.
Amb tot, es va obrir la preceptiva investigació a càrrec de la Guàrdia Civil i a resultes d’això, l’1 d’agost s’informava que el jutjat togat militar territorial número 23 d'Almeria havia investigat fins a 16 militars per la mort del legionari Jiménez en el marc d’un possible delicte contra l'eficàcia del servei amb resultat de mort de l'article 77 del Codi Penal Militar.
Ara, segons avança avui El País, el mateix jutge militar ha desemmascarat tot un pla orquestrat per oficials de la Legió per ocultar que el legionari va morir a causa del tret directe d’un sergent, per la qual cosa han estat processats vuit membres del cos, el sergent autor del tret, un capità, dos tinents, un caporal i tres soldats pels delictes d’encobriment, deslleialtat, desobediència i obstrucció a la justícia. Al sergent se li imputa, a més, homicidi imprudent i abús d’autoritat.
Cent anys de la Legió: Encobriment, deslleialtat, desobediència i obstrucció
Aquest cos, fundat pel militar José Millan-Astray, un dels puntals del cop feixista que va provocar la Guerra Civil i que enguany celebra el seu centenari, veu així com els seus suposats valors queden entelats per una sèrie de delictes que embruten la imatge d’una branca de l’exèrcit que sempre s’ha vantat dels seus èxits militars aconseguits en guerres colonials o contra altres espanyols.
Millán Astray, fundador de la legió, al costat del colpista Franco / Wikimèdia
Segons la interlocutòria del jutge, esmentada pel diari citat, queda constatada l’operativa corporativista que va portar a encobrir la mort d’un soldat per protegir la imatge del cos, però també per deslliurar de tota responsabilitat els responsables dels fets.
Així, queda desacreditada la teoria de la bala rebotada, que en el seu moment va defensar el capità ara processat, el qual, a més, hauria ordit tota una trama per ocultar els fets, malgrat que la prova balística va demostrar que el legionari mallorquí va morir per un impacte directe i no per un rebot. En concret va rebre l’impacte d’un projectil de calibre 7,62 disparat pel fusell HK del seu propi sergent des de 12,5 metres.
Entre la maniobra d’encobriment es va incloure la ràpida neteja de beines i casquets del camp de tir per esborrar proves o l’intent d’incinerar el cadàver de manera urgent, que va ser aturat pel propi jutge. De fet, el mateix capità hauria reunit els seus comandaments per orquestrar una coartada conjunta dels fets i es va assajar una reconstrucció fictícia dels esdeveniments en el propi lloc dels trets, saltant el precinte policial posat per assegurar la zona.
A declarar el 7 de setembre
Per tot plegat, el Jutge processa el sergent per homicidi imprudent, però també per abús d'autoritat i obstrucció a la justícia, i li demana 330.000 euros de responsabilitat civil, a més de mantenir les mesures cautelars (retirada del passaport i compareixença quinzenal). Al capità, a qui atribueix l'autoria del pla per amagar que el sergent va ser l'autor de el tret, el processa per deslleialtat, encobriment i desobediència a agents de l'autoritat (els guàrdies civils). Als dos tinents per deslleialtat (van elevar un informe fals als seus superiors), desobediència, contra els deures del comandament i encobriment, delicte que també s'atribueix al caporal i els tres soldats. Tots ells han estat citats a declarar el 7 de setembre.
Imatge principal: Membres de la Legió desfilen davant la mirada de Felip VI / Efe