L'escàndol pel nomenament d'Enrique Arnaldo com a membre del Tribunal Constitucional, amb els vots del PSOE, PP i Podemos, ha arribat a Alemanya. El diari Die Tageszeitung, conegut com a TAZ, ha recordat que aquest futur magistrat està acusat d'"amiguisme, corrupció i influències en el poder judicial". "L'advocat conservador, que entre el 2003 i el 2020 va fer conferències a la fundació del conservador PP, la FAES, mai s'ha pres molt seriosament el dret. Mentre treballava com a advocat del Congrés espanyol, el seu despatx d'advocats treballava de forma simultània per al govern autonòmic de les Illes Balears. I no només això. Segons les investigacions, Arnaldo hauria ajudat el president autonòmic, Jaume Matas, condemnat per corrupció, a blanquejar diners", afirma.
"Desenes de milers d'euros haurien acabat als comptes del bufet d'Arnaldo. Quan el cas va arribar a judici, els càrrecs contra Arnaldo havien prescrit", afegeix citant el diari Público. "El meu paper en el procés judicial es va limitar a fer una declaració. I vaig ser exculpat", recorda el rotatiu que va dir el jurista.
El TAZ recorda el passat familiar d'Arnaldo. "Divorciat i pare d'un fill, procedeix d'una influent família de la capital. El seu pare era notari; el seu oncle va ocupar alts càrrecs als ministeris d'Hisenda i d'Indústria durant els anys de la dictadura franquista", explica.
El diari precisa que en total s'han de cobrir 4 places al Tribunal Constitucional, i que dues d'elles van ser a proposta dels socialistes, amb el suport de Podemos. I altres dues són proposades pel PP. "Gràcies al fet que els candidats tenen el suport mutu dels grans partits, aconsegueixen arribar a la majoria necessària de les tres cinquenes parts", indica.
Diferència al PSOE
Durant les hores prèvies a la votació al Congrés, Odón Elorza ja havia advertit que no podia votar per Ernique Arnaldo com a nou magistrat del Tribunal Constitucional. El diputat del PSOE al Congrés i exalcalde de Sant Sebastià durant vint anys argumentava que no complia amb els requisits per a ser el perfil idoni. I, finalment, ha estat conseqüent amb les seves paraules. Segons ha anunciat a través del seu compte de Twitter, no ha votat per ell. Se suma a dues diputades d'Unidas Podemos, que tampoc l'han votat.
En el missatge a les xarxes socials, Odón Elorza ha explicat que "després d'una reunió amb la direcció del Grup Socialista en què he explicat la meva posició de cara a la votació, he efectuat amb responsabilitat el vot telemàtic, en què no he donat suport al senyor Arnaldo en defensa del prestigi i la dignitat de les institucions del TC i el Congrés". Però no serà més que un gest simbòlic. Caldrien fins a 36 díscols perquè els nomenaments no tiressin endavant. La majoria necessària és de 210 i el PSOE, el PP i Unidas Podemos en sumen 245.
L'altre nom polèmic proposat pel PP és el de Concepción Espejel, malgrat que l'atenció mediàtica se l'hagin endut els escàndols revelats sobre Arnaldo. Fins ara era presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional i també té diverses taques en el seu historial. En primer lloc, la seva relació propera a María Dolores de Cospedal, que ella nega però que va fer que el 2015 se l’apartés del judici de la trama Gürtel. La magistrada desmenteix que se l'arraconés per proximitat al PP. La magistrada també destaca pel seu vot particular a la sentència que va absoldre el major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos per l’1-O. Espejel els volia condemnar.