La llista de països que han fet servir els serveis d'espionatge de Pegasus, la companyia que ha espiat els telèfons mòbils de Roger Torrent i Anna Gabriel, és llarga. Des d'avui, se sap que la tanca Espanya. Però el programari, desenvolupat per la tecnològica israeliana NSO Group ha estat la clau de volta d'altres escàndols internacionals. Pegasus és l'espia definitiu contra els smartphones: un cop és dins el dispositiu permet llegir en temps real què està escrivint el seu usuari, connectar el micròfon i la càmera i sentir les converses, rastrejar-ne la localització o veure quins arxius conté, com les fotografies, calendaris i contactes.
Juny del 2017, l'alarma
L'escàndol més important on s'ha detectat l'empremta de Pegasus va esclatar a l'estiu 2017 a Mèxic. Nombrosos periodistes, activistes i acadèmics van presentar una querella criminal per denunciar que els seus mòbils havien estat infectats per Pegasus. El The New York Times va destapar dotzenes de missatges que Pegasus havia interceptat d'alguns dels crítics de el Govern mexicà més destacats i les seves famílies, fet que el diari va definir com un "intent sense precedents d'impedir la lluita contra la corrupció".
"Som els nous enemics de l'estat", va afirmar l'aleshores director general de l'Institut Mexicà per a la Competitivitat, Juan Pardines, víctima d'aquest espionatge. Segons la llei mexicana, només un jutge federal pot autoritzar el seguiment de comunicacions privades quan es demostra una base sòlida per demanar-ho. Per tant, és "molt probable" que el govern dictés l'aprovació judicial per accedir als telèfons mòbils, segons van apuntar a el diari diversos antics membres d'agències d'intel·ligència mexicanes.
Juny del 2018, 'The New York Times' n'és víctima
Ben Hubbard, periodista de The New York Times, hauria estat víctima del programari Pegasus, que el govern de l'Aràbia Saudita hauria provat d'introduir en el seu dispositiu mòbil. Hubbard s'hauria convertit en el primer periodista nord-americà a ser objectiu del software de l'empresa israeliana, tal com va destapar el Citizen Lab de la Universitat de Toronto.
Hubbard -al 2018- era el redactor en cap de l'oficina del diari a Beirut, el Líban, quan va rebre un SMS d'un número identificat com "Arabnews" que contenia un enllaç al lloc "arabnews365" sobre una suposada informació sobre la família reial saudita. Quan es va analitzar aquest missatge, Citizen Lab va identificar que l'enllaç era de Pegasus i que el mateix govern de l'Aràbia Saudita n'era l'emissor. Com va passar-li al periodista, també es van interceptar els mòbils dels dissidents saudites Omar Abdulaziz, Ghanem al-Masarir i Yahya Assiri, a més d'un membre d'Amnistia Internacional.
Agost del 2018, xarxa d'espionatge a Guatemala
El Govern de Guatemala va crear amb fons públics una xarxa d'espionatge el 2012, que utilitzava les xarxes socials i els telèfons mòbils per aconseguir informació, segons un reportatge publicat l'agost del 2018 en un mitjà local. La investigació de Nuestro Diario assenyala que es van gastar més de 90 milions de quetzals (uns 12 milions de dòlars) perquè experts en tecnologies dissenyessin un "sistema de vigilància d'última generació", que va ser comprat a "un traficant israelià" identificat com Ori Zoller.
Segons el mitjà, es va ordenar el seguiment -a través de la Direcció General d'Intel·ligència Civil i amb fons d'entitats com la Policia Nacional Civil o la Secretaria d'Intel·ligència Estratègica- a "polítics, empresaris, periodistes, activistes i diplomàtics". A darrere hi havia Pegasus.
Març del 2019, darrere l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi?
Experts de l'ONU vinculen el hackeig a Jeff Bezos, propietari de The Washington Post i d'Amazon, amb l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi i en demanen una investigació. Els relators especials de l'ONU Agnes Callamard i David Kaye van publicar un comunicat el març del 2019 sobre la suposada participació de l'Aràbia Saudita en l'atac a Bezos. "La coincidència de la mort de Khashoggi amb l'espionatge al director del diari pel qual escrivia deixa clar que cal una investigació sobre quina involucració hi té el príncep hereu".
En el moment que vatenir lloc el hackeig a Bezos, Khashoggi era un destacat columnista crític amb el príncep hereu. Mesos més tard s'ha sabut que alhora que l'Aràbia Saudita suposadament estava investigant l'assassinat de Khashoggi, estava portant a terme una campanya clandestina contra Bezos per ser propietari de l'influent diari americà.
Desembre del 2019, l'Índia
Més d'un any més tard de rebre atacs de Pegasus a través de WhatsApp, un grup de periodistes a l'Índia segueixen sense tenir resposta del govern sobre els motius de l'espionatge. A l'abril de 2019, almenys 24 persones van ser objectiu d'aquest software, dels quals cinc són periodistes que han negat qualsevol participació en activitats terroristes o crims greus.
Gopal Krishna Pillai, exsecretari del Interior entre 2009 i 2011, va dir a l'CPJ (sigles en anglès del comitè de periodistes internacional) que els productes de NSO Group estaven disponibles i van ser utilitzats per les autoritats de l'Índia, tot i que no va voler revelar la identitat de les empreses involucrades.
Gener del 2020, atac al propietari d'Amazon
El The Guardian va publicar el 22 de gener un informe en què assegura que és "altament probable" que el telèfon de Jeff Bezos, el propietari d'Amazon i de The Washington Post, fos hackejat per Aràbia Saudita al maig de 2018. Segons les informacions del rotatiu anglès, l'espionatge va començar quan el príncep hereu Mohammad bin Salman li va enviar un missatge de WhatsApp en forma de vídeo a Bezos, que duia xifrat un sistema d'espionatge.
Fa dos anys Bezos i Bin Salaman, l'hereu saudita, es van conèixer quan el príncep saudita buscava atreure inversions petrolieres. Un inici prometedor que es va espatllar quan, a l'octubre de 2018, Jamal Khashoggi -el cas explicat anteriorment- va ser assassinat al consolat saudita d'Istanbul, Turquia. Khashoggi no era algú qualsevol, sinó que era un periodista que solia publicar a The Washington Post, propietat de Bezos, ferotges crítiques contra el regne del Golf.
Juny del 2020: Amnistia Internacional denuncia Pegasus
Amnistia Internacional ha donat suport a una acció judicial contra el Ministeri de Defensa israelià als tribunals per tal que l'empresa NSO Group, propietària de Pegasus, retiri la llicència d'exportació dels programes espies que "s'han utilitzat en atacs contra defensors dels drets humans a tot el món". Precisament diumenge la justícia isrealiana ha rebutjat tramitar la denúncia.