Si la informació sobre les negociacions entre les forces independentistes aparegués a la secció d'esports, el minut i resultat parlaria ara mateix d'unes converses que avancen molt lentament, fins al punt que ja hi ha qui assenyala la difícultat que, mantenint aquest ritme, la investidura del republicà Pere Aragonès es pugui materialitzar en el ple que s'ha de convocar com a molt tard per al 26 de març, el dia que acaba el termini per fer la primera votació.

Després que divendres passat, Laura Borràs va ser designada com a presidenta del Parlament, el calendari parlamentari marca un termini de deu dies per a la primera votació d'investidura del president de la Generalitat. Aquesta primera votació requereix majoria absoluta. Si el candidat no l'aconsegueix hi ha una segona votació, 48 hores més tard, i en cas de no sumar tampoc una majoria simples s'obre un nou termini de dos mesos per aconseguir un acord.

Laura Borràs va ser investida divendres presidenta del Parlament / Sergi Alcàzar

Tant republicans com el partit de Carles Puigdemont han manifestat la voluntat de posar en marxa el nou govern amb la primera volta, però, de moment, no hi ha concrecions. Tot plegat, tenint en compte que el reingrés dels presos polítics a Lledoners després que el jutge els ha reiterat el tercer grau entorpeix la intervenció de dues peces determinants per als acords com són el president d'ERC, Oriol Junqueras, i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez.

Cap de setmana agitat

El cap de setmana no hi ha hagut negociacions formals. El que sí hi ha hagut ha estat autèntic terratrèmol a la política espanyola que amenaça de dificultar encara més el taulell de les negociacions entre Catalunya i l'Estat i complicar la posició d'ERC en la defensa de la taula de diàleg. També hi ha hagut els primers moviments de Laura Borràs deixant clar que al Parlament hi ha un nou discurs; i ha aparegut a les llibreries un dietari del president Quim Torra que no estalvia la crítica no només a l'actitud d'ERC durant la legislatura sinó també a les habilitats del candidat republicà a la presidència.

Superat el cap de setmana sense converses formals, dilluns la reunió prevista dels negociadors es va acabar ajornant a petició d'ERC. Les negociacions s'han reprès, finalment, aquest dimarts al Parlament. Demà hi ha previstes noves reunions. Tot i el mantra de discreció que blinda les reunions, l'escassa informació que transcendeix apunta que encara es negocien els objectius de la legislatura i no s'ha entrat a abordar l'espinosa estructura del nou Govern. 

Sense ronda de consultes

La inexistència d'avenços ha provocat que tampoc al Parlament es mogui fitxa. La presidenta ha de fer una preceptiva ronda de contactes amb tots els grups de la Cambra per comprovar quin candidat té més suports per presentar-se a la investidura. Fa tres anys, quan va ser nomenat president de la Cambra el republicà Roger Torrent, va iniciar les converses l'endemà de la seva designació. Va ser escollit el dimecres 27 de gener del 2018, l'endemà, dijous, i el divendres va fer la ronda amb els líders dels grups, i el dilluns 22 va anunciar que Puigdemont seria candidat a una investidura que posteriorment es va convocar per al 30 de gener -i que finalment va ser ajornada pel mateix Torrent​-.

Aquest cop, però, s'ha considerat innecessari collar el calendari. La ronda de converses per designar el candidat encara no s'ha fet i el parer més estès és que no es farà fins la setmana vinent. Des del Parlament, a més, s'assenyala que els grups encara s'estan constituint formalment.

Nou Govern

Del perfil del futur Govern tot just se sap que la negociació parteix d'un intercanvi de conselleries entre republicans i Junts, a partir d'invertir l'acord que es va tancar fa tres anys quan la llista de Puigdemont va superar la republicana per dos escons.

Això no obstant, els republicans apostarien per incrementar el nombre de departaments, trossejant alguns dels ja existents i desglossant competències, com la de la gestió dels fons europeus, que ERC vol situar en mans d'un comissionat dins l'òrbita republicana, a la qual cosa s'hi oposaria Junts.

La major part d'informacions que han transcendit en relació a aquestes qüestions sorgeixen d'informacions o globus sonda que han llançat els mateixos partits a través de declaracions públiques. 

Aragonès i Artadi

El que es dona per descomptat és que enfront de la presidència d'Aragonès, Junts situarà com a dona forta de la formació al Govern Elsa Artadi, amb una vicepresidència a la qual s'hi situaria el departament d'Economia. 

Interior quedaria en mans d'ERC, i l'actual consellera de Justícia, Ester Capella, s'apunta el nom que es perfila per assumir aquesta cartera. Per al departament de Justícia s'apunta l'actual conseller d'Interior, Miquel Sàmper, tot i que a Junts també es baralla el nom de l'actual portaveu del grup, Gemma Geis, per assumir aquest departament en cas que el president del grup, Albert Batet, es quedés al Parlament i no fes al salt al Govern. 

Tot plegat, però, s'inscriu molt en l'àmbit de l'especulació perquè les negociacions encara no estan en aquesta fase i perquè els partits mantenen un estricte silenci.

La CUP al Govern?

El factor determinant, però, pot ser de nou la CUP.  Algunes fonts apunten que els anticapitalistes no descarten entrar al Govern si s'acorda un pla de rescat social i avançar en el procés independentista amb passes concretes.

Si no s'avança en aquests punts, els cupaires hauran de veure quin és el seu vot en una investidura d'Aragonès. Si optessin per l'abstenció, això obligaria Aragonès a anar a una segona votació encara que comptés amb el vot a favor de Junts, la qual cosa podria repetir la imatge d'una investidura en diumenge en cas que s'esgotessin els terminis i la primera votació es fes divendres 26. Els lletrats estudien, no obstant, la possibilitat que aquesta segona votació es comptabilitzés en dies hàbils. Si la CUP s'inclina pel no, també abocaria la investidura a la una segona volta.

En qualsevol cas, tot plegat és la imatge d'un instant concret. El partit pot fer un gir en qualsevol moment i precipitar els esdeveniments. O no.

 

A la imatge principal, el ple del Parlament reunit divendres passat a l'Auditori on també es convocarà la sessió d'investidura / Sergi Alcàzar