El Parlament de Catalunya acull aquest dijous el debat d’investidura de Salvador Illa com a candidat a la presidència de la Generalitat. Ara bé, la majoria de les mirades estaran posades en Carles Puigdemont, que torna a Catalunya després de sis anys i mig d’exili. El seu retorn no serà plàcid, ja que arriba enmig de la rebel·lia del Tribunal Suprem contra la llei d’amnistia, que va entrar en vigor fa gairebé dos mesos. L’Alt Tribunal s’ha negat a amnistiar la malversació atribuïda a l’1 d’octubre i això ha portat Pablo Llarena a mantenir en vigor l’ordre espanyola de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Tot fa pensar que demà Puigdemont serà detingut. Què passarà a continuació? Què podrà decidir el jutge Llarena? ElNacional.cat n’ha parlat amb quatre experts.
🔴 Retorn de Puigdemont a Catalunya, DIRECTE | Investidura de Salvador Illa, última hora
D’entrada, en cas que sigui detingut, Carles Puigdemont serà traslladat al jutjat de la zona on hagi estat arrestat. Així, per exemple, si el detenen a la frontera de la Jonquera, serà a un jutjat de Figueres, i si el detenen al Passeig Lluís Companys de Barcelona o al Parc de la Ciutadella, serà un jutjat de la capital catalana. Aquí s’obrirà la primera disjuntiva. El jutge de guàrdia s’haurà de posar en contacte amb el Tribunal Suprem per preguntar a Pablo Llarena com ha d’actuar. El jutge instructor de la causa del procés tindrà tres camins: podria deixar que li prengués declaració el mateix jutge de guàrdia, podria prendre-li declaració per videoconferència o podria demanar que se’l traslladi a Madrid per prendre-li declaració ell mateix en persona. Tot fa pensar que voldrà tenir-lo cara a cara després de sis anys i mig d’intents frustrats.
Entre la detenció i la declaració de Puigdemont davant de Llarena, no podran passar més de 72 hores, ja que és el temps màxim que estableix la mateixa Constitució Espanyola per a una detenció. “És un termini màxim i se suposa que, en aquest temps, la policia practica les diligències necessàries. Ara bé, aquesta és una situació diferent perquè senzillament s’està executant una ordre de detenció i no hi ha diligències a practicar”, relata Manuel Cancio, catedràtic de Dret Penal a la Universitat Autònoma de Madrid i el jurista convocat per ERC al Senat per defensar l’amnistia. “En el cas de Puigdemont, s’ha de fer en el menor temps possible, no es poden esgotar les 72 hores perquè sí”, argumenta en una conversa amb ElNacional.cat.
“No pot ser detingut si no és en cas de delicte flagrant”
José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, posa sobre la taula una altra qüestió: “No es pot oblidar que Puigdemont és diputat del Parlament de Catalunya” i, per tant, està emparat per l’article 56 de l’Estatut d’Autonomia, que estableix meridianament clar que els parlamentaris “gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant”. En declaracions a ElNacional.cat, Martín Pallín subratlla que això és així en “tots els estatuts parlamentaris al món democràtic” (el mateix redactat apareix, per exemple, a l’article 71 de la Constitució). A més, el magistrat afegeix que també hi ha un “principi universalment admès a totes les democràcies i textos de drets humans i reiterat pel Tribunal Constitucional”: donar prioritat al favor libertatis. És a dir, que “tota persona té dret a esperar en llibertat la celebració del seu judici per articular millor la seva defensa”.
Les tres opcions de Llarena i els arguments a favor i en contra de la presó preventiva
Si és detingut i traslladat a Madrid, Puigdemont declararia davant de Llarena. El magistrat del Suprem, que ha encapçalat una dura ofensiva contra els líders del procés des del 2017, haurà de decidir entre tres opcions: deixar-lo en llibertat amb o sense mesures cautelars (com la retirada del passaport o la prohibició de sortir d’Espanya), citar-lo per a més endavant al Suprem (com va passar amb Clara Ponsatí) o decretar la presó preventiva (amb o sense fiança). I aquí és on hi ha el quid de la qüestió.
Hi ha dos requisits perquè un jutge pugui decidir que envia preventivament una persona a la presó. El primer és que concorri una de les tres circumstàncies previstes a la Llei d’Enjudiciament Criminal: que hi hagi risc de fuga, que el detingut pugui destruir proves o que pugui repetir la conducta delictiva. En el cas de Puigdemont, és evident que no hi ha possibilitats que destrueixi proves o que torni a delinquir perquè ja no és president de la Generalitat i han passat gairebé set anys dels fets pels quals està sent investigat. El moll de l’os és el risc de fuga.
Manuel Cancio esgrimeix que “no hi ha motius” per decretar la presó preventiva, ja que aquesta “ha de ser l’excepció”. Al cap i a la fi, Puigdemont “s’està lliurant en entrar en territori espanyol sabent de sobres que l’ordre de detenció no està suspesa”. “Hauria pogut continuar esquivant l’acció de la Justícia de l’Estat espanyol i no ho fa”, raona. A més, apunta que, davant la “interpretació peculiar” que el Suprem està fent de l’amnistia, que està pendent de recursos, “no convé empresonar Puigdemont perquè la privació de llibertat no es pot reparar”.
En la mateixa línia, José Antonio Martín Pallín denuncia que imposar la presó preventiva a Puigdemont, que “mai ha estat un fugitiu digui el que digui la tamborada mediàtica”, seria una decisió “arbitrària, injusta i no ajustada a la llei”. “No trobo arguments per acordar la detenció i encara menys per acordar l’entrada a la presó”, sosté. I retreu a Llarena que no pot dir ara que el president a l’exili és una “persona que no ha estat sotmesa a les possibilitats de ser jutjat per la justícia espanyola” perquè va ser ell qui va rebutjar el lliurament per part del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein, que va decidir extradir-lo només per malversació. Tanmateix, el jutge del Suprem va rebutjar-ho d’una manera “realment inusual i una mica menyspreadora cap als col·legues alemanys, que són jutges europeus igual que els espanyols”.
“Jo crec que els motius no són evidents per decretar la presó preventiva”, sosté Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla i exlletrat del Tribunal Constitucional, que dista de les opinions anteriors i considera que argumentar que hi ha risc de fuga “no és un disbarat” perquè, “tot i que Puigdemont ha vingut, se’n pot anar una altra vegada”. “El fet que hagi estat set anys en un altre país pot fer pensar que hi ha risc de fuga”, tot i que és cert que els seus advocats poden al·legar que, “si ha tornat, és perquè volia tornar i que, per tant, no hi ha aquest risc”, respon preguntat per aquesta qüestió per ElNacional.cat. Això sí, Urías entén que Llarena pot argumentar que Puigdemont “té mitjans per tornar-se’n a anar i té una xarxa de suport fora”.
🗣️ Joaquín Urías: “El Suprem només amnistiarà Puigdemont quan el PP el necessiti”
Sobre el risc de fugida, l’advocat penalista Alberto Rocha considera que, “coneixent el tarannà i els antecedents” de Llarena en aquest mateix procediment, és “molt probable” que acordi la presó provisional. L’argument que no hi havia risc de fuga, per exemple, també es va fer servir pels presos polítics abans que entressin a la presó i no va servir per res: “No van arribar a marxar, es van anar a posar a disposició judicial, van anar voluntàriament a declarar i els va engarjolar igualment”, recorda a ElNacional.cat. Joaquín Urías rebla el clau i considera que aquella decisió “no tenia cap justificació i cap raó” perquè els exconsellers havien “decidit no sortir d’Espanya” i “no podien destruir proves”.
Pablo Llarena, amb el suport únicament de Vox
La segona causa necessària perquè Llarena acordi la presó provisional és que alguna de les parts ho demani. L’article 505.4 de la Llei d’Enjudiciament Criminal estableix que “si cap de les parts l’insta”, el jutge “acordarà necessàriament la immediata posada en llibertat de l’investigat o encausat que estigui detingut”. En aquest cas, la previsió és que ni la Fiscalia ni l’Advocacia de l’Estat facin el pas, donat que totes dues són partidàries d’amnistiar la malversació. Ara bé, hi ha un tercer actor: Vox, que actua com a acusació popular. “Si Puigdemont trepitja territori espanyol, sol·licitarem el seu ingrés a presó de manera immediata”, avisava ahir Ignacio Garriga, secretari general de la formació d’extrema dreta, des del faristol del Parlament.
José Antonio Martín Pallín considera que si la presó preventiva de Puigdemont se sostenta únicament en Vox, “es retrataria per si sola perquè els seus arguments no són racionals, sinó purament vindicatius i sense cap base jurídica”. “Ens hauríem de preguntar la legitimitat que pot tenir una presó provisional imposada només a petició d’una de les parts i que aquesta sigui una acusació popular i, a més, que sigui Vox, amb totes les connotacions que té això”, argüeix l’advocat penalista Alberto Rocha.
📝 Boye retreu al jutge Llarena que només Vox li fa costat en la persecució contra Puigdemont
Una “insubordinació” de la llei d’amnistia
A tot això, el Suprem encara té sobre la taula l’aplicació efectiva de la llei d’amnistia. Manuel Cancio denuncia que l’Alt Tribunal “està contravenint frontalment i inaplicant la norma contra el seu tenor literal” amb una actuació que “no té cap sentit jurídic”. Això sí, argüeix que els jutges, que “continuen com si l’amnistia no existís”, saben que “hi ha un tic-tac” fins que la qüestió arribi al Tribunal Constitucional i, per tant, “voldran avançar el més possible” amb una “insubordinació” que respon només a un “dret a la rebequeria”.
A aquesta crítica se suma José Antonio Martín Pallín, que lamenta que el Suprem “vagi contra la seva sentència” i “digui ara que la malversació afecta fons europeus o ha produït l’enriquiment dels seus autors”, mentre que a la sentència del judici del procés, que és “ferma i inamovible”, “no apareix enlloc aquesta afirmació”. “No s’ho pot treure del barret de copa com si fos un mag”, rebla.
El recurs d’apel·lació al Suprem abans d’arribar al Constitucional
Finalment, si Llarena decidís tancar Puigdemont a la presó preventivament, s’obriria un camí de recursos que podria acabar al Constitucional. El seu advocat, Gonzalo Boye, podria presentar primer un recurs de reforma davant del propi Llarena. És un pas que no és imprescindible i que té poc sentit, donat que implica demanar-li al mateix magistrat que s’autoesmeni. Gens probable. En paral·lel, hauria de presentar un recurs d’apel·lació, que haurà de resoldre la Sala Penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena. Tindrà com a molt trenta dies per pronunciar-se.
Tot fa pensar que l’Alt Tribunal avalarà i ratificarà la presó preventiva de Puigdemont i serà en aquest moment que s’obrirà la finestra perquè el líder de Junts pugui presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional al·legant que se li han vulnerat els drets fonamentals. El recurs d’empara podrà anar acompanyat d’una petició de mesures cautelars o cautelaríssimes demanant l’alliberament de Puigdemont, tot i que Joaquín Urías creu que, “coneixent la jurisprudència i la història” del TC, és poc probable que prengui una decisió d’aquestes característiques. Així doncs, caldrà esperar que resolgui el fons de la qüestió. Però això ja forma part del següent capítol.