Els propers dies el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha de resoldre quan podran votar els catalans i catalanes. 

Dijous es torna a reunir per resoldre els recursos que s'han presentat. N'hi ha quatre, presentats per la Lliga Democràtica, Federalistes d'Esquerres, Izquierda en Positivo i un particular, l'advocat Javier Asensio. I pendent de registrar hi ha el d'Impulso Ciudadano —aquests darrers són els que van dur el president Quim Torra als tribunals per la pancarta a favor de la llibertat dels presos.

De moment, aquest dimarts el TSJC ha decidit, en la resolució de les mesures cautelaríssimes, mantenir per al 14-F les eleccions i no aturar el calendari electoral, mentre no decideix sobre el fons dels recursos. Dijous a les 10 h s'acaba el termini per presentar al·legacions que té el Govern i la Fiscalia. No està clar que facin pública la decisió el mateix dijous, però no poden estirar gaire més els terminis perquè el rellotge electoral continua corrent.

Els set magistrats de la secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC es reuniran dijous i decidiran sobre el fons de la qüestió. I aquí és on s'obre el ventall de possibilitats i els diferents escenaris.

Les fonts consultades apunten cap a una resolució plena de matisos, que prendrà en consideració tant els motius sanitaris arran de la pandèmia com les garanties i la seguretat jurídica perquè la suspensió no generi un precedent a l'hora de suspendre eleccions per part de governs futurs. La decisió no és fàcil, però tot fa pensar que el TSJC no deixarà fer l'ajornament fins al 30 de maig pel que suposa respecte a la llei electoral.

La situació és tensa, perquè, a diferència d'Euskadi i Galícia, que les van ajornar, aquí el Govern ha suspès les eleccions i s'han de tornar a convocar.

Escenari 1: eleccions el 14-F

El TSJC pot decidir mantenir les eleccions en la primera opció de fer-les el 14 de febrer, tal com es van convocar al desembre. Si així fos, no cal patir per la logística electoral, ja que el decret d'aquest dimarts assegura que tot pugui estar a punt. Pel que fa a l'emergència sanitària, però, els índexs de contagi i rebrot no són favorables a la votació. Tampoc els terminis de la vacunació per als membres de les meses, que encara no estan triats, i que necessiten gairebé 3 setmanes per poder administrar les dues vacunes un cop tots els ajuntaments de Catalunya hagin fet els plens extraordinaris de sorteig dels membres de les meses.

El Govern insisteix que seria "una imprudència" mantenir les eleccions el 14-F. Mentre que experts jurídics argumenten que la decisió del Govern d'ajornar-les sense data no té base legal.

Escenari 2: eleccions el 30 de maig

El TSJC pot decidir donar suport a la decisió del Govern d'ajornar les eleccions del 14 de febrer amb el decret publicat dissabte i tornar a convocar-les per al 30 de maig. En aquest cas, tot el calendari actual electoral saltaria pels aires. Caldria tornar a convocar eleccions; tornar a fer el vot per correu, els actuals no servirien; tornar a sortejar els membres de les meses; proclamar candidats i candidatures; i la impressió de butlletes. La despesa econòmica es duplicaria.

Tot pendent de les dades epidemiològiques, que tampoc garanteixen més estabilitat del risc de rebrot d'aquí a tres mesos. 

El segon escenari, en canvi, sí que donaria més marge per implementar més mesures per evitar el contagi de la Covid-19.

Escenari 3: ajornament i nova data

El TSJC podria decidir no fer les eleccions el 14-F ni el 30-M i agafar un camí intermedi. Davant la situació de l'emergència sanitària, podria demanar al Govern que estableixi les mesures addicionals necessàries, com per exemple vacunar els funcionaris i membres de les meses.

El que no està clar és si seria el TSJC qui acabaria decidint la data o posaria uns límits al termini i que siguin els partits polítics els qui decideixin el dia d'eleccions.

La llei electoral preveu uns terminis en el moment que es convoquen les eleccions que delimiten totes les regles del joc perquè cap interessat en el procés pugui influir. La situació actual de posar una nova data no té precedents. Tampoc la de qui l'ha de posar. Si un jutge, la Junta Electoral Central o un vicepresident en funcions de president.

I tampoc està garantit en qualsevol altra data que la situació epidemiològica arran de la Covid-19 sigui favorable a poder celebrar unes eleccions.