Després d'ostentar el poder hegemònic a Catalunya durant dècades, Convergència i Unió (CiU) va acabar desapareixent com a tal per deixar pas a noves formacions que, a mida que han anat passant els anys, han anat multiplicant-se.
Aquesta darrera legislatura marcada per la repressió de l'Estat, les batalles entre socis de Govern i la manca d'una estratègia unitària dins de l'independentisme, ha accelerat aquest procés deixant un total de tres candidatures 'postconvergents' per a les pròximes eleccions al Parlament i dos més fora del procés electoral.
Ara bé, no totes les llistes són iguals. De fet, totes les enquestes fetes aquests últims mesos deixen ben clar que mentre Junts opta a la victòria juntament amb ERC i el PSC, ni el PDeCAT ni el Partit Nacionalista Català (PNC) -impulsat per l'exsenadora Marta Pascal- tenen opcions reals d'entrar a la cambra catalana.
Imatge d'un acte preelectoral de Junts amb la candidata, Laura Borràs, i el president Puigdemont / Foto: Efe
Mentre les enquestes publicades aquest mateix dilluns pels diaris La Razón i El Español ni esmenten cap dels dos partits, una difosa per Electomania el passat divendres sí que ho fa per descartar que entrin al Parlament, juntament amb altres noves formacions independentistes com Primàries i el Front Nacional de Catalunya (FNC).
Pitjors són les expectatives que els va donar el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que en el darrer baròmetre publicat la setmana passada no només no els va donar cap escó, sinó que els va deixar amb menys intenció de vot que el PACMA: el partit animalista.
Marta Pascal és la impulsora i líder del PNC / Foto: Europa Press
Només una enquesta publicada per La Vanguardia a principis de gener donava l'opció a la formació presidida per David Bonvehí d'entrar a la Cambra amb una forquilla d'entre cap i un escó. I, si bé el PNC és un partit nou, el PDeCAT ha recollit bona part de l'herència de CDC, comptant a les llistes amb l'exvicepresidenta Joana Ortega com a número 2 i l'exconseller Andreu Mas-Colell i l'expresident del Parlament Joan Rigol cloent-les de manera simbòlica. També el president Mas ha mostrat el seu suport al partit.
A més, el PDeCAT també comptarà a la llista amb una vintena de candidats de Convergents després que ambdues formacions arribessin a un acord. Convergents és el partit impulsat per l'exconseller Germà Gordó, imputat pel presumpte finançament il·legal de CDC.
La Lliga i Lliures: fora dels comicis
Pero més enllà de les candidatures de l'exconsellera Àngels Chacón i l'excoordinadora del PDeCAT Marta Pascal hi ha les escissions que no han pogut ni presentar la seva a les eleccions. Es tracta de la Lliga Democràtica i Lliures.
La líder de la Lliga, Astrid Barrio, i el líder de Lliures, Antoni Fernández Teixidó / Foto: Sergi Alcàzar
Les dues primeres van intentar fins a l'últim moment un acord amb el PSC que els permetés tenir presència a la llista encapçalada per Salvador Illa i no les obligués a presentar-se en solitari. De fet, és exactament el que va aconseguir ara fa tres anys Units per Avançar, escissió d'UCD liderada per l'exconseller Ramón Espadaler, que ha renovat l'acord amb els socialistes per la pròxima legislatura. No han tingut la mateixa sort la Lliga i Lliures, que finalment no han arribat a un acord ni tampoc s'han decidit a presentar-se en solitari. Curiosament, la Lliga és una de les formacions que va presentar un recurs per suspendre l'ajornament de les eleccions.
Les escissions d'Unió
Com s'ha esmentat, Units per Avançar ha aconseguit tenir presència al Parlament gràcies a un acord amb el PSC que ha pogut renovar per aquesta nova legislatura. Un cas similar és el de Demòcrates, l'escissió independentista d'UDC que va obtenir dos diputats el 2017 a través d'un acord amb ERC. Per al 14-F, la formació s'ha integrat a les llistes de Junts, amb la seva portaveu, Assumpció Lailla, al lloc 16 i el seu líder, Toni Castellà, al 25.
Imatge principal: El pesident Mas i l'exconsellera Chacón / PDeCAT