La Fiscalia demana 3 anys de presó pel delicte d'encobriment a dos Mossos d'Esquadra, escortes de Carles Puigdemont. Els dos mossos van viatjar a Waterloo i es van encarregar de la seguretat del president durant el desplaçament d'Estocolm a Brussel·les el 23 de març del 2018.
Dos dies després la policia alemanya detenia Puigdemont quan acabava de passar la frontera amb Dinamarca.
Segons l'escrit de la Fiscalia al qual ha tingut accés ElNacional.cat, "els investigats ajudaven Carles Puigdemont, conscients que estava investigat a Espanya per la seva participació en fets constitutius d'un delicte de rebel·lió i altres, i que el jutge instructor espanyol encarregat de la investigació havia emès una ordre europea de detenció i lliurament amb la finalitat d'obtenir la seva posada a disposició per a l'enjudiciament".
El ministeri públic assegura que "la intenció dels acusats era ajudar a Carles Puigdemont a tornar a Bèlgica i evitar la seva identificació en algun lloc on poguessin executar l'ordre europea de detenció".
La Fiscalia argumenta que aquests fets són constitutius d'un delicte d'encobriment pel qual demanen tres anys de presó i inhabilitació especial per continuar exercint de policies.
L'escrit de qualificació es lliura al jutge el 17 d'abril del 2020, ara fa un any. I justament avui s'ha anunciat la data en què ha de començar el judici: 24 de maig.
Tancant el cercle contra els mossos
El fiscal Emilio Miró tanca el setge contra els mossos i argumenta que van ser partícips de la fugida de Puigdemont durant els seus dies de vacances. Segons el relat dels fets que fa el ministeri públic, els dos agents estaven "en servei actiu" el 25 de març de 2018, De Pedro en la unitat de seguretat ciutadana de la comissaria del Prat de Llobregat i Goicoechea a l'Àrea d'Escortes a Sabadell. Tots dos es trobaven aquests dies "gaudint d'una setmana de festa".
"Aprofitant els dies lliures de treball", es van desplaçar el 19 de març a la localitat de Waterloo (Bèlgica), on s'havia establert Puigdemont després de fugir d'Espanya després de la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre del 2017.
El 23 de març, mentre eren a Bèlgica, "una persona no identificada" els va demanar que anessin a buscar en cotxe Puigdemont, que es trobava a Hèlsinki (Finlàndia) quan el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, va reactivar aquests dies l'ordre europea de detenció i entrega.
Els fets
"El mateix dia de l'emissió de l'ordre, Puigdemont va abandonar Hèlsinki", mentre que "els dos acusats van sortir de Brussel·les conduint el vehicle i van arribar a Estocolm a una hora que no s'ha determinat". Un cop allà, van recollir l'expresident i van iniciar el retorn a la capital belga, explica el fiscal Carballo.
Va ser el 25 de març, passades les 11.00 hores, quan agents de la policia alemanya van interceptar el cotxe en un aparcament de viatgers pendulars de Jagel, a l'autopista BAB7, que transcorre entre la frontera amb Dinamarca i la ciutat d'Hamburg.
Al vehicle hi viatjaven Puigdemont, els dos mossos i dues persones més, l'empresari Josep Maria Matamala i l'historiador Josep Lluís Alay. Aquests dos últims també van estar imputats en aquesta causa, però el jutge instructor, Manuel García Castelló, va arxivar la investigació per a ells a petició de la Fiscalia.
Mentre que en el cas dels mossos ha pesat el seu caràcter de funcionaris per continuar el procediment judicial contra ells, el paper de l'empresari i l'historiador seria equiparable al de la resta de persones que acompanyen Puigdemont dins i fora de Bèlgica cada vegada que es mou per Europa per participar en algun esdeveniment.