Un informe de 127 pàgines. És el que han presentat els fiscals del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García-Ortiz, per portar la llei d’amnistia del procés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en considerar que “planteja diversos problemes de contradicció amb el dret de la Unió”, en la reunió que han mantingut aquest dijous, el mateix dia que el Congrés dels Diputats ha aprovat aquesta norma que ha d’extingir tota responsabilitat penal, administrativa i comptable per haver promogut la independència de Catalunya. Els quatre fiscals que van jutjar els polítics independentistes per l’1-O sostenen que la llei d’amnistia “no respecta la separació de poders i no es recull en la constitució", i a més “afecta els interessos financers de la UE en el marc general de la lluita contra la corrupció”. En concret, afirmen que la malversació que es va cometre l’1-O no pot ser amnistiada perquè sí que va ser “un benefici patrimonial” per als polítics. I exclosa la malversació, hi afegeixen que no es pot aplicar l’aixecament de les mesures cautelars, és a dir que defensen que es mantingui l’ordre de detenció del president a l’exili Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Per als fiscals “el caràcter obligatori de l'alçament de les mesures cautelars, el deure d'enjudiciament del termini de dos mesos, i el caràcter no suspensiu dels recursos, no resulten conformes amb l'efectivitat del Dret de la UE”.
L’escrit és signat pels fiscals Consuelo Madrigal, Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Jaime Moreno i, si el seu superior ho aprova, serà el que presentaran davant la sala penal del Tribunal Suprem, dirigida per Manuel Marchena, que és qui haurà de decidir com aplicar la llei als líders polítics i si presenta una prejudicial al TJUE i al Tribunal Constitucional, com proposen els fiscals, els quals sostenen que si es fan aquestes actuacions s’haurien d’aturar els dos casos oberts: els processats per l’1-O i els dels ja condemnats i pendents d’inhabilitacions. ElNacional.cat ha accedit a aquest informe i exposa els principals raonaments d’aquest grup de fiscals, considerats la branca més bel·ligerant contra l’independentisme català.
Norma “arbitrària”
En l’inici de la seva exposició, els fiscals mostren la seva indignació per una llei que esmena tot el que han defensat i el que ha fet el Tribunal Suprem. “No existeixen precedents des de l'any 1977 en relació amb una amnistia general tan àmplia que abasti infraccions penals. A més, la mesura ve precedida de l'indult dels quals han estat jutjats. L'amnistia que es proposa no obeeix a un ideal de justícia sinó a una raó de confessada necessitat conjuntural per a fer realitat una investidura governamental", declaren els fiscals. I hi afegeixen: "Pot afirmar-se, sens dubte, que ens trobem davant una llei absolutament arbitrària tant en la seva gestació i tramitació, com en la seva finalitat. I manifesten que "no hi ha un context polític que justifiqui aquesta llei i que tampoc té un ampli consens polític com recomana la Comissió de Venècia”.
Els representants del Ministeri Fiscal denuncien que “es tracta d'una llei dissenyada pels propis beneficiaris de l'amnistia (sembla en realitat una autoamnistia), que s'ha modificat i adequat en la seva redacció en funció dels avatars judicials que s'han anat produint” en les causes obertes, a banda de la de l’1-O. Per als polítics, però, el magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha fet lawfare per torpedinar la llei amb la reactivació de la causa de Tsunami Democràtic i les imputacions, cada cop que hi havia un acord polític.
I conclouen que “l'actuació jurisdiccional consistent en l'aplicació de les lleis penals a la comissió d'aquells fets delictius ni va ser injusta, ni va ser arbitrària, i es va produir amb el més absolut respecte a la legalitat i als drets i garanties dels justiciables”, i per tant, sostenen que “no compleix amb els principis que la doctrina constitucional li assigna”.
Només la desobediència i els desordres
Els fiscals del Suprem exposen que la llei d’amnistia “només és aplicable” a les conductes que es defineixen com als delictes de desobediència i de desordres públics. Processats pel delicte de desobediència hi són Puigdemont, Comín, l'exconsellera Clara Ponsatí i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Així com als condemnats per sedició (delicte després derogat), Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Pel que fa als desordres, als líders socials, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Per contra, els fiscals s’oposen a aplicar l’amnistia pel delicte de malversació a Puigdemont, Comín, Puig i els condemnats Junqueras, Turull, Romeva i Bassa, que van ser indultats de la presó, però no del delicte d’inhabilitació a càrrec públic que no podrien recuperar fins al 2030.
Hi ha benefici patrimonial i polític
En el centenar de pàgines, els fiscals s’esplaien en raonar que la malversació que es va cometre en l’organització del referèndum de l’1-O hi va haver un enriquiment “polític i patrimonial” dels encausats, i per això no es poden amnistiar. En aquest sentit, recorda l’oposició de la Fiscalia a la reforma del delicte de malversació de fons en la LO 14/2022, impulsada pel PSOE i ERC, per reduir les acusacions i condemnes als excàrrecs polítics de Junts i ERC i dels funcionaris, com ara Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, pendents deser jutjats al TSJC, i la trentena d’excàrrecs al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona.
Hi detallen que en la reforma del delicte es va canviar el verb “sostreure” per l'actual d'“apropiar”. I que el Tribunal Suprem ha afirmat, en la seva jurisprudència, que “sostreure ha de ser interpretat com a apropiació sense ànim de reintegrament, apartant els béns propis del seu destí o desviant-los del mateix” i que apropiar-se en realitat, equival a “separar, extreure, llevar, retirar o despullar els cabals o efectes del seu destí o desviant-los de les necessitats del servei, per a fer-los propis”.
Manifesten que en el cas de l’1-O del 2017 “el benefici patrimonial va existir, perquè amb ànim de lucre es van apropiar dels fons públics i assumint sobre ells, extrets de la seva funció pública i legal, facultats de titularitat els van destinar al pagament dels qui ells mateixos havien contractat en contractes públics il·lícits per a executar les activitats que conformaven el procés en la seva globalitat”. I conclouen que els polítics catalans “van incomplir per complet el deure de fidelitat i probitat en la gestió dels fons encomanats, els van dedicar d'acord amb el seu benefici polític, personal i patrimonial a solucionar les obligacions il·legalment contretes amb els adjudicataris dels contractes públics obertament inconstitucionals”.
Per tot això, els fiscals del Suprem demanen a l’alt tribunal espanyol que presenti prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per aclarir la legalitat de la llei d’amnistia en el seu conjunt i en el cas del delicte de malversació.
A la foto principal, el fiscal Javier Zaragoza, en el judici als líders catalans per l'1-O, el 2019. / Foto: Efe