L'any 2013 va esclatar l'escàndol de la caixa B del Partit Popular i el pànic es va apoderar del partit. En aquest context, l'aleshores secretaria general de la formació, Maria Dolores de Cospedal va acudir a l'excomissari José Manuel Villarejo per tractar de frenar la informació. Les converses telefòniques entre tots dos recullen peticions explícites de la secretaria general del PP demanant a Villarejo que és defès de certa informació o assenyalant periodistes i altres dirigents del partit. Alguns fragments d'aquestes converses, gravades pel mateix Villarejo, els ha publicat El País.
Abans que El País publiqués els papers de Bárcenas, als mitjans com El Mundo començaven a fer-se eco de l'activitat de l'extresorer popular, Luís Bárcenas. Sense saber que el que estava a punt de venir-se'n sobre el partit, però sospitant-ho, Cospedal corre a demanar ajuda a Villarejo. La principal preocupació? La "llibreteta" de Bárcenas, on tenia registrat els beneficiaris dels sobresous del PP i la seva caixa B. "Escolta, i la famosa llibreteta, tu creus que la trauran? (...) És que Inda els ho explica a qui ho vol sentir", va consultar la secretaria general, Villarejo va respondre: "A mi la famosa llibreta que ell diu que tal, ell el que m'ha dit és que té fotocòpia d'algunes fulles que l'altre li ha ensenyat, que no se les ha arribat a donar. (..) Ni tan sols Inda, crec, pel que m'ha dit. Què va per aquí explicant coses? És que és un bocamoll".
Onze dies abans que els anomenats papers de Bárcenas veiessin la llum, Cospedal patia perquè la llibreta de Bárcenas no arribes a mans de ningú. "Per això t'estic trucant... la llibreteta... seria millor poder-ho aturar", va deixar caure Cospedal. Villarejo va respondre: "No et preocupis que jo estaré al lloro en això i faré tot el possible aquests dies". El consol que oferia l'excomissari en aquells moments no ca servir de res finalment.
"Això dels catalans"
Els papers finalment es van publicar i la bola de neu que perseguia les corrupteles del PP es va fer encara més gran i imparable. Tot i que el partit es trobava en la corda fluixa, parlant amb Villarejo, Cospedal va lamentar: "que l'hagin tret ara a mi m'ha semblat una mesquinesa de mil dimonis, entre altres coses perquè han deixat sense efecte això dels catalans".
Cospedal es referia a l'estratègia que el govern espanyol liderat pel PP havia començat en aquelles dates, la qual es basa en les denúncies constants de presumptes corrupteles atribuïdes a líders independentistes que pretenien deslegitimar l'Executiu català. La idea era neutralitzar el moviment independentista i Cospedal lamentava que la tàctica del seu partit es veia ofegada per les accions del mateix que en aquell moment arribaven als mitjans.