Volien una reforma “quirúrgica” perquè no beneficiés la corrupció. I això ha registrat Esquerra Republicana aquest divendres al matí al Congrés dels Diputats, hores abans que finalitzés el termini de presentació d’esmenes a la reforma del Codi Penal. A més de la supressió del delicte de sedició, proposen dividir el delicte de malversació com abans del 2015 entre els casos que hi ha enriquiment propi o de tercers i els que no. Sent conscients que una llei d’amnistia no té els números, des de Calàbria volen aconseguir-ne almenys els seus efectes pràctics. En aquest cas, fer que aquest delicte no sigui aplicable a l'1-O, en cap dels dos supòsits. La vista està posada en els exiliats i càrrecs processats. En el cas dels dirigents indultats, se’ls revisaria el temps d’inhabilitació. Les esmenes no han estat acordades amb el govern espanyol; ara comença la negociació i continua la tramitació parlamentària amb rapidesa.

Com es traduiria això al Codi Penal? S'hi afegiria un nou article, el 432bis, que quedaria redactat de la següent manera: "L'autoritat o funcionari públic que, sense ànim d'apropiar-s'hi, destina a usos particulars i aliens a la funció pública, el patrimoni públic posat a càrrec seu per raó de les seves funcions o amb ocasió de les mateixes, incorrerà en la pena de presó de sis mesos a tres anys, i suspensió de feina o càrrec públic d'un a quatre anys". Així, es tornaria a donar a entitat pròpia al delicte d'administració deslleial. Segons els republicans, busquen que "es deixi de parlar de conductes poc definides i subjectives com l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, que són pròpies de l’àmbit privat". El nou article manté el següent precepte: "Si el culpable no reintegrés els mateixos elements del patrimoni públic distrets dins dels deu dies següents al de la incoació del procés, se li imposaran les penes de l'article anterior”.

Sigui com sigui, fonts republicanes defensen que, amb la seva proposta "no aplica en cap cas a l'1-O", perquè s'aclareix la definició i en el cas del referèndum no hi ha apropiació per a fins particulars. "Amb aquesta proposta, els encausats per l'1-O no ho podrien ser", expliquen des de Calàbria. Així, aquestes mateixes fonts sostenen que la modificació beneficiaria tant els expresos polítics i exiliats com el president Carles Puigdemont, com els encara no jutjats, com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.

 

Dimarts passat, en els habituals corrillos madrilenys pel Dia de la Constitució, va ser el mateix Pedro Sánchez qui va mostrar-se disposat a estudiar la reforma del delicte de malversació. En una conversa informal amb periodistes, el president del govern espanyol no va aclarir com es duria a terme, però va deixar clar que no acceptarà rebaixar les penes per corrupció perquè no hi pot haver "cap retrocés" en la lluita per combatre-la.

Ara continua la tramitació parlamentària. Un cop finalitzat aquest divendres el termini d'esmenes al Congrés, dilluns que ve es reunirà la ponència de la reforma. "No és fruit d'un acord. Hi ha hagut converses i ara entrem en la negociació i els pactes. És la nostra proposta de màxims", assenyalen fonts d'ERC. Confien que podran sortir endavant i que la reforma del Codi Penal sigui aprovada per la cambra baixa abans d'acabar l'any.

No rebaixar la corrupció

ERC parla d'unes "esmenes quirúrgiques per redefinir, aclarir i evitar interpretacions esbiaixades del Codi Penal". D'aquesta manera volen "evitar que l’Estat torni a utilitzar el delicte de malversació de forma arbitrària per perseguir el moviment independentista, i a la vegada, evitar, també, que la reforma pugui ser utilitzada per rebaixar penes en casos de corrupció". En aquest sentit, deixen clar que amb la seva proposta "les penes que afecten els delictes propis de corrupció política i enriquiment personal es mantenen, com no podria ser d’una altra manera, sense possibilitat de rebaixar-ne la penalització".

L'any 2015, sota el govern de Mariano Rajoy, es va reformar el delicte de malversació de fons públics per a ampliar-ne el concepte: ja no es castigava només qui s’apropiava de diners públics en benefici propi o d’una altra persona, sinó també qui realitzava una "administració deslleial" d'aquests. Aquest últim delicte, l'"administració deslleial", ja existia. Però l'executiu del PP els va unificar en un sol article i va igualar-ne les penes, que arriben fins als dotze anys de presó i els vint d'inhabilitació. La reforma va tenir lloc després de la consulta del 9-N.

En la mateixa línia va l’esmena registrada per Junts per Catalunya. La formació reclama revertir la reforma que va impulsar l'executiu de Mariano Rajoy el 2015, ja que consideren que la redacció actual pot provocar una "ingerència" judicial en l'acció política. Així, Junts pretén reparar "l'error" de la reforma del PP de fa set anys. En concret, vol "derogar" l'article 219 que el PP va reformar per "penalitzar als que havien preparat" la consulta sobiranista del 9-N del 2014, que era un compromís del "programa electoral" del llavors president de la Generalitat, Artur Mas.

Desordres públics

Hi havia preocupació per la modificació del delicte de desordres públics agreujats, malgrat que ERC defensava al plantejament pactat amb el PSOE. No obstant això, finalment també ha presentat esmenes a aquest delicte. Pel que fa al tipus de desordres públics, es redefineix: quan s'actuï amb el fi "d'atemptar contra la pau pública, s'executin actes de violència o intimidació" quan s'obstaculitzin vies públiques "causant un perill per a la vida o salut de les persones" o "envaint instal·lacions o edificis". Les penes anirien dels sis mesos als tres anys de presó.  Pel que fa als desordres públics agreujats, els fets podrien comportar una pena màxima de cinc anys de presó si són perpetrats "per una multitud que, per nombre, organització i propòsit, siguin idònies per afectar greument l'ordre públic". També proposen suprimir l’article 557ter relatiu a les ocupacions pacífiques i especificar que la "intimidació" hauria de ser de caràcter "greu". 

L'objectiu, asseguren, és "proposar millores perquè la legislació sigui més garantista, democràtica i dificultar que es pugui criminalitzar el dret a reunió i manifestació". Els republicans valoren la supressió de la sedició i la reforma de la malversació i els desordres públics en "clau antirepressiva", perquè "qualsevol passa que acosti a la desjudicialització i allunyi la capacitat repressiva de l’Estat és bona notícia per a qualsevol moviment de protesta o dissidència política i, per tant, també per a l’independentisme".