La llei d’amnistia s’està construint pas a pas seguint cada fase de la tramitació parlamentària. El redactat inicial que va presentar el PSOE en solitari el mes de novembre s’ha anat reforçant progressivament: primer amb la incorporació de vuit esmenes a la ponència (registrades conjuntament pel PSOE i ERC, de la mà de Sumar, Bildu i el BNG, i que també havien estat negociades amb Junts) i després amb la introducció de dues transaccionals a la Comissió de Justícia fruit de l’entesa entre socialistes i independentistes. Ha sigut un recorregut gradual entre el text original i les esmenes de màxims de Junts i ERC, que, segons fonts de la negociació, ha consistit a anar perfeccionant i afinant la llei de manera esglaonada.
L’amnistia està ara a punt de ser segellada de manera definitiva, però tant Junts com ERC s’han guardat algunes cartes a la màniga per intentar acabar de reblar el clau. Els independentistes han mantingut vives algunes esmenes de cara al ple definitiu, que tot indica que se celebrarà el 30 de gener, i han registrat quatre transaccionals amb l’objectiu d’enrobustir encara més la llei. ElNacional.cat ha tingut accés a aquestes quatre modificacions (una de Junts amb ERC i tres de Junts amb el PNB), que han sigut rebutjades a la Comissió de Justícia, però es votaran al ple i, si reben el suport de la majoria, s’incorporarien al text final.
Junts i ERC: un punt mitjà entre la transaccional amb el PSOE i l’eliminació de la menció al terrorisme
Els dos partits independentistes han pactat una transaccional a mig camí entre el redactat que ha sortit avui de la comissió (que manté la referència al terrorisme, però inclou un afegit que especifica i delimita què es considera terrorisme) i la seva proposta inicial de màxims d’eliminar directament qualsevol al·lusió al terrorisme. ERC i Junts (que han rebut el vot favorable de Bildu, el PNB, Podemos i Sumar i la negativa del PSOE) advoquen per suprimir la menció al terrorisme i mantenir l’exclusió (pactada amb els socialistes) dels actes que hagin causat “de manera manifesta i amb intenció directa violacions greus de drets humans”, en particular, les previstes a l’article 2 i 3 (referents al dret a la vida i prohibició de la tortura) del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, i en el dret internacional humanitari. Per la seva banda, els juntaires igualment mantenen viva la seva esmena en solitari que reclama suprimir tot el paràgraf sobre el terrorisme.
Junts i el PNB: retocs a l’article referent als efectes sobre la responsabilitat penal
Per la seva banda, Junts i el PNB han portat conjuntament tres esmenes transaccionals. Una d’elles continua donant voltes a l’article 4, que aborda els efectes sobre la responsabilitat penal, i presenta un redactat gairebé calcat a la transaccional que han acordat Junts i ERC amb el PSOE. Les principals novetats (que han rebut el ‘sí’ de Sumar i l'abstenció d'ERC, Bildu i Podemos) són la menció explícita a la “qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea” (al text que ha sortit de la Comissió de Justícia només es menciona a l’exposició de motius i no a l’articulat de la llei) i la incorporació d’un paràgraf que afirma que “qualsevol limitació de l’exercici dels drets i llibertats haurà de respectar els requisits establerts al Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Constitució Espanyola”.
Junts i el PNB: incloure conductes atribuïdes per “operacions policials artificioses” i excloure delictes de traïció i relatius a la Defensa Nacional
Així mateix, Junts i el PNB han registrat una transaccional a l’article 1 en la qual s’han quedat sols, ja que Sumar, ERC, Bildu i Podemos s’han abstingut. En aquest cas, mantenen la voluntat d’incloure en l’amnistia les conductes “atribuïdes en funció d’operacions policials artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i/o el seu entorn, sempre que no hagin comportat efectivament un increment patrimonial d'origen il·lícit”. A més, juntaires i jeltzales modifiquen les referències al “context del denominat procés independentista català” i l’al·lusió als actes de desconsideració, crítica o greuge duts a terme a través de mitjans de comunicació, dos canvis que ja es van aprovar a la ponència i que estan introduïts al text de la llei.
L’última transaccional entre les dues formacions (que ha rebut el suport de Sumar i l’abstenció d’ERC, Bildu i Podemos) afecta, de nou, l’article 2, el referent a les exclusions. Deixa fora de l’amnistia els delictes contra la Comunitat Internacional, cosa que actualment ja queda contemplada, i manté l’exclusió dels delictes de traïció i de descobriment i revelació de secrets i informacions relatives a la Defensa Nacional (malgrat que Junts, en una esmena en solitari, volia que els dos casos també entressin en l’amnistia). La proposta inicial del PSOE ja els deixava fora de l’amnistia, però també n’excloïa els delictes contra la pau o la independència de l’Estat, que, en aquesta proposta, sí que queden inclosos en la llei.
L’últim veredicte, al ple
Les quatre esmenes transaccionals que ha signat Junts amb el PNB (tres) i amb ERC (una) es tornaran a debatre al ple que haurà d’aprovar la llei d’amnistia abans de remetre-la al Senat. Els càlculs dels grups parlamentaris és que aquest ple tingui lloc el 30 de gener. En aquell moment, es votaran les quatre transaccionals, totes les esmenes que Junts va presentar en solitari i les dues esmenes que ERC ha mantingut vives (per eliminar el llindar mínim de gravetat en l’exclusió de les tortures i per permetre que la Generalitat torni les multes derivades de la Llei Mordassa). Fins aleshores, tant ERC com Junts asseguren que hi ha temps per continuar dialogant i negociant amb l’objectiu de polir i perfeccionar la llei d’amnistia.