Un ple del Congrés dels Diputats que estava cridat a convertir-se en l’últim veredicte de la llei d’amnistia ha acabat convertint-se en l’enèsim estira-i-arronsa entre el PSOE, Junts i ERC per refinar el redactat del text. Especialment, en les exclusions dels delictes de terrorisme i traïció. Són dues qüestions que fa temps que estan sobre la taula i que han agafat volada arran de les darreres maniobres dels jutges espanyols, en concret, de Manuel García-Castellón i de Joaquín Aguirre, que els darrers dies han exhibit una clara voluntat de torpedinar l’amnistia.
A partir de les 15 hores, la cambra baixa debatrà el dictamen de la comissió de Justícia i les esmenes que continuen vives, abans de les votacions que haurien de posar el segell definitiu a la llei (després de passar pel Senat, tornarà al Congrés, però ja no es podran introduir nous canvis). Ara bé, els múltiples intents dels jutges García-Castellón i Aguirre de fer descarrilar la cobertura de Carles Puigdemont, Marta Rovira i el Tsunami Democràtic obren la porta a escenaris imprevistos. I és que Junts no descartava ahir a última hora votar en contra del dictamen de la llei d’amnistia perquè el text torni a la comissió de Justícia amb un doble objectiu: donar un mes extra per continuar negociant i permetre introduir altres esmenes transaccionals amb nous textos.
La referència al terrorisme i al Conveni Europeu de Drets Humans
Un dels principals elements de divergència entre els independentistes i el PSOE és el precepte relatiu al terrorisme, que s’arrossega des de l’inici de les negociacions per l’amnistia. Després de l’acord al qual van arribar la setmana passada Junts, ERC i el PSOE, l’únic terrorisme que queda exclòs és el que, “de manera manifesta i amb intenció directa”, hagi “causat violacions greus de drets humans, en particular, les previstes a l’article 2 i 3 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, i al dret internacional humanitari”. Per tant, es va acordar mantenir la referència al terrorisme, però incloure-hi un afegit especificant i delimitant què es considera terrorisme. Ara, una setmana més tard, hi ha dos textos alternatius que afecten aquest precepte:
- Treure qualsevol referència al terrorisme i no citar el Conveni Europeu de Drets Humans. És el text pel qual advoquen des de Junts per Catalunya, tant en solitari (l’esmena 29) com en la transaccional amb el PNB (la número 6). El nou redactat suprimeix de soca-rel tot el paràgraf que al·ludeix al terrorisme i, per tant, també esborra la transaccional que van pactar els independentistes i el PSOE.
- Esborrar el terrorisme, però mencionar el Conveni Europeu de Drets Humans. És la transaccional acordada entre Junts i Esquerra. Fa un petit pas més enllà de la posició compartida entre independentistes i socialistes a la Comissió de Justícia. Manté l’exclusió dels actes que, “de manera manifesta i amb intenció directa”, hagin violat els drets humans, però suprimeix la primera part de la frase, en la qual es parla explícitament dels “actes tipificats com a delictes de terrorisme”.
Junts aposta per no excloure de l’amnistia alguns delictes de traïció
Un altre capítol és el dels delictes de traïció, que ha pres força després que el jutge Joaquín Aguirre, instructor del cas Volhov, hagi prorrogat una de les peces que vincula el president Carles Puigdemont amb una trama russa. El presumpte delicte que podria estar sobre la taula és el que figura a l’article 592 del Codi Penal, a dins del Capítol II del Títol XXIII del Llibre II. Castiga els que “mantinguin intel·ligència o relació amb governs estrangers o amb els seus agents” amb l’objectiu de “perjudicar l’autoritat de l’Estat o comprometre la dignitat o els interessos vitals d’Espanya”.
Aquí és on Junts posa la lupa, perquè, amb el redactat del dictamen que va aprovar la Comissió de Justícia, aquest delicte quedaria fora del perímetre de l’amnistia, que exclou tots els delictes de traïció. Sobre aquest assumpte, continuen vives tres esmenes:
- Eliminar de les exclusions els delictes de traïció i que tots quedin inclosos en l’amnistia. És l’aposta de Junts en solitari (la seva esmena 29). Vol suprimir l’exclusió en la qual figuren “els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’Estat i relatius a la Defensa Nacional”.
- Incloure en l’amnistia els delictes del Capítol II i mantenir al marge els Capítols I i III. És el que consta a la transaccional signada per Junts i el PNB (la número 6). Manté com a exclusió els delictes del Capítol I (per exemple, facilitar a l’enemic l’entrada a Espanya) i del Capítol III (com revelar informació reservada), però suprimeix el Capítol II de les exclusions per protegir Puigdemont de les urpes d’Aguirre.
- Mantenir el redactat tal com està ara. És el que figura a la transaccional que van registrar Junts i ERC. No es toca res d’aquest apartat i tots els delictes de traïció es mantenen exclosos de l’amnistia.
Negociacions fins a l’últim minut
Els tres protagonistes d’aquesta història (el PSOE, Junts i ERC) encara negocien. Ho reconeixen totes les parts, i totes elles mantenen oberta la porta a qualsevol escenari. Els socialistes eren molt ambigus aquest dilluns quan se’ls preguntava si el partit acabaria avançant alguns metres per acceptar les esmenes que l’independentisme manté sobre la taula. La nova portaveu del PSOE, Esther Peña, insistia que, “per ara”, la llei d’amnistia està tancada, assegurava que a Ferraz se senten “còmodes i satisfets” amb el text pactat la setmana passada, però reconeixia que encara “hi ha temps” per a qualsevol cosa.
Junts per Catalunya, amb la paella pel mànec, es planteja fins i tot l’opció de votar un no veient el PSOE enrocat davant d’uns jutges disposats a tot. Malgrat això, fonts de Junts per Catalunya reivindiquen la seva intenció de continuar negociant amb els socialistes fins a l’últim minut. Confien a arribar a un acord. Ho veuen igual al barceloní carrer de Calàbria, on s’ubica la seu d’Esquerra Republicana. “Continuarem parlant amb tothom fins a l’últim moment”, assenyalava la portaveu d’ERC, Raquel Sans. Ara bé, també deixava clar que l’estat espanyol no aturarà la “repressió” contra l’independentisme per molt que aquesta setmana s’aprovi la llei d’amnistia.
Els jutges, a la seva
És així: aquest dilluns la justícia espanyola ha tornat a treure el cap. A banda de la intervenció del jutge del cas Volhov, Manuel García-Castellón, que està intentant acorralar Carles Puigdemont, ha mantingut el seu embat contra l’independentisme i ha decidit prorrogar sis mesos la investigació del cas Tsunami Democràtic, amb el qual pretén esquivar la llei d’amnistia a través del delicte de terrorisme. La persecució de la justícia espanyola a l’independentisme és tan evident que fins i tot el PSOE es posa les mans al cap. “Tenen un objectiu molt clar”, assenyalen fonts de la direcció del partit quan se’ls pregunta sobre els moviments de Manuel García-Castellón i de Joaquín Aguirre. Admeten que en les darreres setmanes, els jutges espanyols intenten esquivar la llei d’amnistia amb tota la intencionalitat política: “Quan el Congrés mou fitxa, ells mouen fitxa”, critiquen des de la sala de màquines de Ferraz.
Un ple amb nou sistema informàtic i amb una votació pública per crida
El ple del Congrés se celebrarà, ara sí, a la Carrera de San Jerónimo, després d'unes setmanes de migració al Senat a causa de les obres a l’hemicicle que ja s’han completat i que han comportat una renovació de l’equip informàtic de tots els escons. Hi assistiran la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Laura Vilagrà, i el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. Per part del PP, tornarà a intervenir el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, com ja va fer en el primer examen parlamentari de l’amnistia. En total, es votaran 35 esmenes: nou de Junts en solitari, dues d’ERC, una transaccional entre els dos partits independentistes, tres transaccionals entre Junts i el PNB i vint esmenes del PP per eliminar tots els articles. L’última votació, del conjunt del dictamen, requereix la majoria absoluta i serà novament pública per crida (igual que a les investidures) a petició del Partit Popular.