El líder de la formació d'extrema dreta España 2000, José Luis Roberto, ha anunciat una querella per delicte d'odi i discriminació contra els responsables de la pel·lícula La mort de Guillem. El film relata la història de dol dels pares del jove antifeixista i independentista Guillem Agulló, assassinat per un grup d'ultres d'extrema dreta el 1993.
Segons avança El Diario.es, José Luis Roberto es querella perquè assegura que al film se l'anomena en diverses ocasions. Concretament, el dirigent d'extrema dreta es querella contra el director Carlos Marqués-Marcet, els guionistes Roger Danès i Alfred Pérez Fargas, i les productores Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3), la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (À Punt), Batabat Produccions, SUICAfilms, Lastor Media i l'Institut Valencià de Cultura.
Una "baralla entre joves"
Segons Roberto, la mort de Guillem Agulló es va deure a una "baralla entre joves" i, a més, es refereix a Agulló i als seus amics com un grup de "radicals antifeixistes". A l'assassí del jove, Pedro Cuevas, el defineix com d'"un grup d'estètica neonazi".
Guillem Agulló / Wikimedia Commons
El president d'España 2000 considera que a la pel·lícula s'"interpreten els fets d'una manera molt particular i presenta un relat divergent de la veritat judicial". Roberto afirma que "el problema ve quan a la representació d'aquesta realitat alternativa s'envaeixen i lesionen esferes tan dignes de protecció com la llibertat d'expressió".
La querella indica que a la pel·lícula es fa referència a José Luis Roberto "no com un personatge de ficció, sinó amb el seu nom, cognoms, fotografia, dades personals i empresarials, i se l'assenyala com a possible autor intel·lectual del crim o líder d'aquesta mai descoberta trama criminal que es pretén revelar".
Va conèixer el cas a través de la premsa
La querella subratlla que José Luis Roberto "no va tenir res a veure amb els fets, mai va ser processat, ni investigat, ni tan sols citat a declarar; no coneixia cap dels implicats en un cas que li era totalment aliè i del qual només va tenir coneixement a través de la premsa".
Finalment, la denúncia explica que, un cop acabada de veure la pel·lícula, l'espectador "queda amb la idea que una actuació judicial deficient va deixar fora l'autor o autors intel·lectuals de l'homicidi" i que Roberto "podria ser un d'ells".