Deien fonts pròximes a La Moncloa fa unes setmanes, que als cercles presidencials del Partit Popular (PP) els preocupa, i molt, la situació actual del Govern en funcions. És la primera vegada que l’Estat espanyol afronta una situació d’aquestes característiques durant un període tan perllongat de temps. La darrera vegada va ser durant la VI legislatura, on abans d’investir José María Aznar, el país va cursar amb 62 dies sense president i executiu. Tanmateix, el període actual de vora 85 dies ha superat aquell episodi, de manera que la inquietud s’ha instal·lat a l'Estat.

Ara bé, els compromisos internacionals d’Espanya, així com la seva política domèstica, no s’aturen com a conseqüència "del rellotge electoral" –com acostuma a dir el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro–, sinó que segueixen avançant. En conseqüència, el malestar és present a l’Executiu en funcions de Mariano Rajoy. S’ha fet notar en les paraules de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que divendres explicava al Consell de Ministres que “si no podem fer política, tampoc no hem de ser sotmesos al control del Parlament”. 

Govern sense control

De fet, avui arrencarà el primer ple de la legislatura, que cursarà sense retre comptes a la cambra, després que el mateix dia 11 de març el secretari d’Estat, Jose Luis Ayllón negués la possibilitat de comparèixer-hi. “Ni hauríem, ni podem fer-ho” segons la llei, va afirmar. El principal motiu que s'al·legava residia en la pròpia naturalesa del sistema parlamentari: "el Congrés de la XI legislatura no pot controlar el Govern de la X", en tant que no és la que li va donar la confiança. A més, l'equip de Rajoy tampoc duu a terme activitat política, en termes de Santamaría.

Ara bé, la negativa d'Ayllón va generar ressò per un fet conjuntural: l'acord que la Unió Europea vol signar amb Turquia sobre la qüestió dels refugiats. És a dir, que el president popular va negar també la petició del PSOE de retre comptes davant la Cambra, malgrat que després va rectificar, conscient que ha de consensuar una posició comuna amb la resta de l'arc parlamentari –i no actuar en el lliure albir en representació d’un país en funcions–. 

Les atribucions legals

Precisament, la Llei del Govern en funcions és clara quant a les activitats que aquest pot dur a terme. El president no podrà proposar al Rei la dissolució d'alguna de les Cambres, o de les Corts Generals; tampoc plantejar la qüestió de confiança, ni proposar al Rei la convocatòria d'un referèndum consultiu. Alhora, el Govern en funcions no podrà aprovar el projecte de Llei de pressupostos generals de l'Estat; presentar projectes de llei al Congrés dels Diputats o, si escau, al Senat. Finalment, les delegacions legislatives atorgades per les Corts Generals quedaran en suspens durant tot el temps que el Govern estigui en funcions com a conseqüència de la celebració d'eleccions generals.

La situació actual

A Espanya, l'Executiu de Mariano Rajoy va assegurar-se l'aprovació dels pressupostos del 2016 l'octubre del 2015, de manera que aquesta funció queda complerta –malgrat les crítiques que va rebre aleshores el fet–. Ara bé, que hi hagi unes partides monetàries aprovades, deixa gairebé sense efectes el seu ús, en tant que no es poden aprovar lleis per precisar on van dirigides, més enllà de finançar els serveis públics estables de l'Estat. Alhora, en termes de legislació internacional, com ara la qüestió dels refugiats, Espanya sí que pot dur a terme viatges internacionals, però bàsicament en relació amb la pertinença a la UE. Tanmateix, no es pot posicionar sobre cap qüestió, motiu pel qual Rajoy sí que consensuarà finalment la posició de la Cambra. Finalment, si alguna comunitat autònoma dugués a terme qüestions contràries a la Constitució, l'Estat encara podria, en virtut de l'article 155, prendre'n mesures al respecte.

Els terminis previstos

Així i tot, Espanya pot trobar-se en la situació que no hi hagi Govern fins al setembre, o l'octubre, aproximadament. És a dir, que les Corts es dissolguessin el 3 de maig sense candidat a la investidura, alhora que les noves eleccions es celebressin el 26 de juny. Per a aquelles dates resultaria més difícil gestionar la situació en funcions, a causa dels motius anteriors. És més, segons les darreres enquestes publicades, les dificultats de formació de Govern també es mantindrien, en cas de noves eleccions, de manera que aquestes podrien no treure, tampoc, l'Estat del bloqueig.