Espanya és dins la llista d’estats en deriva autoritària de Gideon Rachman, el cap d’opinió internacional del Financial Times, l’influent diari de la City de Londres. Per a Rachman, l’estat espanyol s’acosta més a països con Hongria, Polònia, Eslovàquia i altres, on l’autocràcia i la corrupció (la “podridura antidemocràtica”, diu) guanyen la partida a la democràcia i l’imperi de la llei. “S’està formant un bloc autoritari entre les files d'un autoproclamat club de democràcies [la UE]”, alerta.

El columnista justifica l’al·lusió a Espanya recordant que “més de 20 polítics catalans poden complir llargues penes de presó per rebel·lió” (la cursiva és del mateix Rachman). “Alguna cosa no va bé quan en un país democràtic s’empresona a pacífics càrrecs electes”, afegeix.

Rachman tem que la “podridura antidemocràtica” que s’està establint als països de l’est d’Europa arribi a contaminar als “estats del centre” de manera que “destrueixi la pretensió de la UE de ser una comunitat basada en valors”.

Presos polítics

Algunes democràcies més veteranes del centre i del sud d’Europa “estan ben lluny de tenir una salut política perfecta”, diu. Aquí és on remarca el cas espanyol amb els presos polítics catalans. “El govern espanyol insisteix que els seus tribunals facin complir la llei, doncs els separatistes catalans han violat la constitució espanyola. Però alguna cosa no va bé quan en un país democràtic s’empresona a pacífics càrrecs electes”.

Al costat d’Espanya, afegeix Àustria (on el Partit Liberal, d'extrema dreta, és part de la coalició de govern i ja l’han acusat de purgar l’administració pública), i Itàlia (on és probable que s’incorpori al govern Matteo Salvini, líder de la Lega, admirador sense embuts del primer ministre hongarès Viktor Orbán i del president rus Vladimir Putin, amb els qui comparteix enfocament respecte als tribunals i als mitjans de comunicació).

Aquests tres països, segons Rachman, manifesten senyals que la “podridura antidemocràtica” de l’est d’Europa se’ls comença a encomanar.

Perill obvi

“El perill més obvi prové d'Hongria”, diu. “Viktor Orbán acaba de recuperar el poder amb una gran victòria electoral [però] ha soscavat institucions fonamentals per a una societat lliure, com la independència de la justícia, la premsa lliure i les organitzacions no governamentals que fiscalitzen el govern”.

Cita desprès com a greus malalts de la UE a Polònia (investigada per la Comissió Europea per soscavar l'estat de dret); Eslovàquia i Malta (on recentment han estat assassinats periodistes que investigaven la corrupció en alts nivells del govern); a la República Txeca (el seu nou primer ministre, milionari i propietari de dos dels diaris més grans del país, és investigat per presumptes fraus); Bulgària (alts funcionaris de la UE reconeixen que té un problema generalitzat amb la delinqüència organitzada) i Romania (el seu govern és vist a Brussel·les com a corrupte).

La por de Rachman és que polítics i partits al govern d’aquests països tenen suports a Brussel·les. Sobretot Orbán i el seu Fidesz, partit que és part del Partit Popular Europeu, com el PP espanyol o la CDU alemanya. Aquests suports “poden eliminar moltes restriccions als seus instints autoritaris”, i facilitar la constitució d’un bloc autoritari al bell mig de Brussel·les que es donaran suport mutu i promogui la seva manera despòtica de governar i de tractar als jutges, mèdia, universitats...

“Tenir un líder autoritari a la taula de la UE no és broma. Té efectes immediats i perjudicials en els esforços de la UE per protegir els seus valors i fer complir les seves normes”, diu Rachman.

Alerta prèvia

El periodista ha alertat abans d’aquest perill. Al passat gener, per exemple, avisà la UE que el seu silenci respecte a Catalunya debilita la seva autoritat amb Polònia, país sota investigació de Brussel·les. Rachman deia llavors que els esdeveniments a Espanya reforcen les acusacions a la UE de tenir una “doble vara de mesurar”. El govern de Varsòvia es pot excusar que “és Espanya —no Polònia— qui empresona els opositors polítics”, deia.

Gideon Rachman es cap d’opinió internacional del Financial Times des del juliol del 2006. Abans s’havia estat quinze anys a The Economist, on va treballar com a corresponsal a Brussel·les, Washington i Bangkok. El 2016 va guanyar el premi Orwell de periodisme polític i fou designat comentarista de l'any als Premis de la Premsa Europea.