Alejandro Estébanez, Jandro com el coneix tothom, viu a Boecillo, un poble de 4.000 habitants de la província de Valladolid. Durant vint-i-vuit anys va ser transportista i avui és funcionari a l’ajuntament de la capital de la província. Va implicar-se en política, a través de Ciutadans, però en va sortir decebut. Ara, però, ha decidit tenir una segona oportunitat. És el número tres de la candidatura d’Espanya Buidada per la seva circumscripció. També n’és el responsable de campanya. Ells, amb els pocs recursos que tenen, s’ho fan tot. Per què ho ha fet? “Perquè tenim un problema molt greu, el despoblament, i aquí ningú no fa res”, explica a ElNacional.cat a tres dies de la cita amb les urnes.

L’avançament electoral els va agafar amb el peu canviat. Animada per l'èxit de Terol Existeix, Espanya Buidada s’estava preparant per a les municipals i autonòmiques del 2023. Però, així i tot, han estat capaços de presentar candidatures en cinc de les nou províncies de Castella i Lleó: a Valladolid, Burgos, Sòria, Salamanca i Palència. En algunes circumscripcions més que en altres, però a les enquestes tenen el vent a favor. L’última enquesta del CIS, feta pública aquest dilluns, dona entre dos i tres escons a Sòria Ja, mentre Vía Burgalesa es quedaria a les portes. Sense majories clares, juntament amb els de Per Àvila i la Unió del Poble Lleonès, podrien ser claus per a la governabilitat de la regió més gran d’Europa. La influència que justament volen per posar la seva agenda damunt la taula. El candidat que vulgui ser investit amb els seus vots haurà de tenir present el despoblament “en totes les polítiques”.

Sense majories clares, podrien ser claus per a la governabilitat de la regió més gran d’Europa. La influència que justament volen per posar la seva agenda damunt la taula

El problema del despoblament afecta tot Castella i Lleó, en algunes províncies amb més intensitat i en altres amb menys. Valladolid és de les menys afectades, però tot i així es fa notar: hi ha almenys 58 pobles que ja tenen menys de 100 habitants. I també els municipis més grans pateixen fuites. “No només és que marxa la gent, sinó que suposa un pas enrere de cara als serveis. Vol dir manca de centres mèdics, d’oficines bancàries o fins i tot de bars i botigues de queviures”, denuncia Estébanez. La seva proposta estrella és una simple qüestió de mínims. L’anomenen Pla 100/30/30: un mínim de 100 Mb d’Internet a tot el territori, un màxim de 30 minuts per accedir a serveis bàsics (per exemple, un centre de salut) i un màxim de 30 quilòmetres fins a la via d'alta capacitat més propera.

Qui ha buidat l’anomenada Espanya Buidada? Alejandro Estébanez ho té clar: “Aquí el PP i el PSOE porten quaranta anys governant i en són els dos màxims responsables. Més enllà de la UCD [durant la Transició], no ha governat ningú més”. I considera que, entre administracions, les culpes estan bastant repartides. Entre Valladolid, Madrid i, també, altres territoris: “Fins i tot les comunitats riques, que no han mirat cap a les més pobres. Cal ser solidaris amb tot Espanya”.

Des d'Espanya Buidada estan farts de "paraules buides" del PP i el PSOE

Estan farts de “paraules buides”, denuncia el candidat d’Espanya Buidada. Posa l’exemple del seu poble, Boecillo, on s’havia de construir una passarel·la, que va ser recollida als pressupostos generals de l’Estat del 2018. “Estem a 2022 i encara no n'han posat ni la primera pedra”, lamenta Estébanez. “Parlen molt, però executen molt poc. Ens sentim enganyats i per això hem fet el pas”, afegeix.

El mateix que ha passat ara amb l’agricultura i la ramaderia, que asseguren que han posat ells damunt la taula. “No havien trepitjat mai una granja i ara no en surten. Casado hi va vestit com si anés a una oficina. I van allà i parlen d’altres coses, de Catalunya o del que sigui”. De fet, un parell d’hores abans de l’entrevista, Pablo Casado ha fet unes declaracions de campanya —sense preguntes de la premsa— en un celler, on ha parlat del sector vinícola, però també d’ERC, d’EH Bildu o d’ETA. Parlen de tot “menys de Castella i Lleó”, puntualitza Estébanez.

Tampoc no hi han aportat solucions altres formacions noves, que prometien venir a regenerar la vida política d’Espanya. És el cas de Ciutadans, d’on curiosament provenen 14 dels 18 candidats d’Espanya Buidada per Valladolid. És el cas d’Alejandro Estébanez, que el 2015 va ser el número tres de la llista de Cs per la província al Congrés. Però també és el cas de la cap de cartell, Cristina Blanco, que va ser escollida regidora per Cs a Medina del Campo. Va trencar amb la formació l’any 2020, com també la seva companya Susana Herrera, també a les llistes d’Espanya Buidada. Avui totes dues continuen al consistori com a no adscrites.

"El projecte de Ciutadans ha estat desil·lusionant. No han estat capaços de res"

En el cas d’Estébanez, va acabar bastant decebut de la formació d’Inés Arrimadas. Va deixar Ciutadans, sense ni tan sols ser escollit, perquè “hi havia problemes interns a Valladolid”. El partit d’Arrimadas, critica, “no defensava la seva gent, els seus militants”. I rebla: “El projecte ha estat desil·lusionant. No han estat capaços de res. Parlaven molt de transparència, però, a l’hora de la veritat, no n’hi havia. Només buscaven les butaques per als seus dirigents i vam haver de marxar-ne”. A diferència d’Espanya Buidada, no els augura gaire més futur, perquè no tenen “bases”.

També es desmarquen d’altres moviments, com el lleonesista, representat sobretot per la Unió del Poble Lleonés, que defensa el divorci amb Castella de les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca. “Nosaltres estem per la unió. Són nou províncies i estem convençuts que la unió fa la força”, replica Estébanez.

El candidat a la reelecció, el popular Alfonso Fernández Mañueco, els ha menyspreat durant la seva campanya electoral. “Els localismes són a Castella i Lleó el mateix que el separatisme a Espanya”, deia en un acte a Sòria, on Espanya Buidada pot fer més mal. Després de dues setmanes gastant la sola de les sabates, Estébanez passa d'ells: “No som nacionalistes. Simplement, mirem pel nostre territori i per tots els territoris que pateixen aquesta despoblament. I hem vingut per quedar-nos”.