El Regne d’Espanya ha confessat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que el Tribunal Suprem no vol aplicar l’amnistia als presos polítics del procés, en contra del criteri del govern espanyol, segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dilluns. El tribunal amb seu a Estrasburg va preguntar al govern espanyol si s’aplicava la norma de l’oblit penal als polítics independentistes condemnats per sedició el 2019. Va ser l’advocat, Jordi Pina, en nom de Jordi Turull, qui va alertar el tribunal que malgrat que Espanya anunciés que el juny passat va entrar en vigor de la llei d’amnistia, aquesta no era aplicada per l'alt tribunal espanyol. La resposta d'Espanya és un formulari, sense qüestionar el Suprem. La concessió de l'indult als 9 polítics independentistes pel govern espanyol del PSOE, que els va permetre sortir de la presó l'estiu del 2021, i ara l'aprovació de la llei d'amnistia, feien sospitar que el TEDH desistiria d'analitzar el fons de la demanda dels catalans per, suposadament, haver estat reparats. Ara el tribunal ha de dictar sentència.
“S'informa que el govern espanyol considera compatible la defensa del Regne d'Espanya de les decisions adoptades per la jurisdicció espanyola en el cas, concretament de la STS del 14 d'octubre de 2019, amb l'adopció de la Llei d'Amnistia” afirma, de forma asèptica, l’advocat de l’Estat, Alfonso Brezmes Martínez de Villarreal, en nom del Regne d'Espanya.
Vulneració de drets
En la demanda, els presos polítics d’ERC —Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva— i els de Junts —Turull i els líders d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart, i Jordi Sànchez—, respectivament, van denunciar la vulneració de drets fonamentals per part del Suprem i que Espanya no respon a les seves denúncies en aquest procediment. L’alt tribunal espanyol no es pot defensar directament davant el TEDH, sinó a través de l’Advocacia de l’Estat, la qual manté un criteri oposat amb el Suprem, encapçalat per Manuel Marchena.
Sense confrontació amb el Suprem
En la resposta al TEDH, l’advocat de l’Estat fa un relat cronològic sobre què ha passat amb la llei d'amnistia. Afirma que aquesta norma es va aprovar pel govern espanyol l’11 de juny passat, que van demanar-la 6 dels 9 presos polítics, i que el Tribunal Suprem s’ha negat a aplicar-se-la pel delicte de malversació. A més, detalla el que el Tribunal Constitucional ha de resoldre ara els recursos presentats pel grup del PP i també de l’alt tribunal espanyol pel cas d’un jove condemnat per un delicte de desordres públics per l’1-O.
“El govern espanyol ha fet les corresponents al·legacions a la qüestió mantenint la constitucionalitat de la llei d'amnistia per considerar que, a diferència del criteri mantingut pel Tribunal Suprem, no es vulneren el dret constitucional a la igualtat davant la Llei, principis de seguretat jurídica i proscripció de l'arbitrarietat, i, subsidiàriament, el principi d'exclusivitat jurisdiccional”, afirma l’advocat de l’Estat, sense contradir el fons dels arguments del Suprem. Només admet que una magistrada del Suprem, Ana Ferrer, ha presentat un vot particular contra el parer de la majoria, i que sosté que el raonament dels magistrats deixa en paper mullat la norma i la voluntat del legislador.