Durant aquests llargs quatre mesos, Pedro Sánchez ha insistit en una idea: “Els espanyols van votar per un govern progressista que no depengui de les forces independentistes”. Malauradament, i per molt que l’hagi repetit, els resultats del 28-A diuen una altra cosa: que almenys els vots d’Esquerra Republicana eren imprescindibles per a poder conformar un “govern progressista”. Fins i tot sumant els escons d’Unidas Podemos, el PNB, Compromís i el Partit Regionalista de Cantàbria, es quedaria en 173, tres per sota de la majoria absoluta. Ni amb els dos de Coalició Canària en tindria prou. En tot cas, els espanyols van votar per un govern progressista que depengui de les forces independentistes. Una realitat que no satisfà els socialistes, que es veuen amb les mans lligades. Per això ara han decidit tornar a les urnes, però també estudien altres formes de deixar el sobiranisme català sense poder d’influència. L'elefant a l'habitació són els diputats independentistes al Congrés. Sense ells, el problema desapareix. En el fons, aquest ha estat el factor de bloqueig, malgrat la bona predisposició de Gabriel Rufián

És un debat antic, però que aquest mateix dimecres ha reobert el PSOE. En una entrevista a la Cadena SER aquest dimarts, la vicepresidenta en funcions Carmen Calvo defensava la necessitat de “modificacions” de l’article 99 de la Constitució espanyola per a evitar situacions de bloqueig com l’actual. De fet, ja ho va proposar el mateix Pedro Sánchez en el seu debat d’investidura el passat mes de juliol. Però la dirigent socialista no s’ha quedat en el pla teòric, sinó que ha posat un exemple: el sistema de doble volta francès o portuguès, on hi ha una segona votació entre els dos o tres més votats. Aquesta és una forma indirecta de deixar els independentistes fora de joc: potencia el bipartidisme en detriment dels partits més minoritaris.

Justament és en el bipartidisme, en els dos grans partits espanyols, on hi ha més consens sobre la necessitat de reforma el sistema. Ja el passat juliol, dos dies després de les eleccions parlamentàries de Grècia amb victòria conservadora, Pablo Casado va posar sobre la taula el model d'aquell país. Als comicis grecs s'escullen, en llistes obertes, 250 dels 300 diputats del Parlament Hel·lènic. Els altres 50 escons són un bonus, un premi per a la força més votada. A més, segons deia llavors Casado, no caldria cap reforma constitucional, perquè la Constitució permet augmentar de 350 a 400 els escons del Congrés dels Diputats, que es podrien fer servir per a donar aquesta recompensa.

Aquesta reforma, però, no genera tanta simpatia ni a Unidas Podemos ni a Ciutadans, que veuen amb recel com això limitaria el seu poder d’influència. Però Albert Rivera sí que té una solució específica per al problema dels diputats independentistes: un llindar del 3% del vot total de l’Estat per impedir que els partits nacionalistes entrin al Congrés dels Diputats (ERC no va arribar ni al 2,7% el 28-A). “No pot ser per naturalesa que un partit com Bildu o ERC, que volen liquidar Espanya, depengui la sanitat, la dependència, l’educació, la justícia i totes les partides d’aquest país”, argumentava Rivera ara fa tres mesos.

A tot això, què hi diuen els partits independentistes? Des d’Esquerra veuen amb bons ulls trobar mecanismes per impedir el bloqueig institucional “si és per no repetir el ridícul” que s’ha viscut en aquesta legislatura a la política espanyola. Ara bé, són molt conscients que aquesta iniciativa pot servir per a reforçar el bipartidisme i deixar-los fora de joc. “És curiós que no es plantegin canvis per intentar canalitzar la voluntat del 80% dels catalans”, ironitzava aquest dimecres el portaveu dels republicans a la cambra baixa espanyola, Gabriel Rufián. També ho ha criticat el portaveu dels comuns, Jaume Asens, que ha rebatut que "el que cal corregir són les formes d'actuar".

Per a reformar l’article 99 de la Constitució, que regula el procés d’investidura, cal el consens d’una majoria reforçada de tres cinquenes parts, és a dir, 210 diputats i 159 senadors. En tot cas, aquesta reforma tampoc no podria tenir lloc fins que no s’hagin celebrat noves eleccions, ja que en només cinc dies es dissolen les Corts camí de la repetició electoral del 10-N.