El govern espanyol ha fet seus davant dels representants de la resta d'estats de la UE bona part dels arguments que durant anys s'han esgrimit a Catalunya per defensar l'oficialitat del català. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat abans de començar la reunió del Consell d'Afers Generals, on es debatrà aquesta qüestió, que tenia intenció d'argumentar que el català el parlen més de 10 milions de persones i és, per tant, una llengua amb més parlants que moltes de les oficials a Europa. "No estem parlant de llengües minoritàries. Són idiomes que parlen milions de persones", ha subratllat el ministre, a més de destacar que el multilingüisme és un dels objectius i els valors de la UE. Amb tot, abans de començar la reunió, representants de diferents països s'han fet ressò dels recels que ha aixecat la proposta. La representant de Croàcia ha mostrat el suport a la iniciativa, però demana més informació i anar molt amb compte, igual que Eslovàquia, que reclama més temps, tot i que no ha volgut parlar de problemes.
El català a la Unió Europea i al Congrés, DIRECTE | Reaccions i última hora de l'oficialitat
El govern espanyol defensa aquest matí davant del Consell d'Afers Generals l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a la UE, després que Junts ho va imposar com a condició per votar a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés. En cas de no prosperar la proposta, les negociacions entre el PSOE i Junts per a la investidura es podrien complicar encara més. Per aquesta raó, el ministre tirarà endavant aquest punt malgrat els recels que ha aixecat. Totes les propostes que se sotmeten a votació del Consell d'Afers Generals sempre s'han aprovat, la qual cosa vol dir que, en cas que no hi hagi acord, es retiren. Per tant, si finalment no aconseguís convèncer els seus col·legues, Albares hauria de retirar-la i seguir negociant el tema, atès que hi ha previstes dues reunions més del Consell abans de la investidura, o bé canviar-ne el contingut. No aconseguir fer-la prosperar seria un revés per a l'estat espanyol, atès que és costum que les propostes que planteja el país que ostenta la presidència de torn de la UE, com és ara el cas d'Espanya, s'aprovin. El govern de Pedro Sánchez té, per tant, molt en joc aquest matí.
Especificitat constitucional
En declaracions abans de començar la reunió, Albares ha recordat l'especificitat del règim constitucional espanyol en relació amb les llengües, que el fa gairebé únic a la UE, i ha destacat que també aquests idiomes s'usen dins del Parlament espanyol. El ministre feia aquestes afirmacions el mateix dia que el Congrés haurà de debatre la reforma del Reglament per incloure la utilització al ple del català, el gallec i l'euskera, que ja es podran utilitzar a partir d'avui. Espanya subratlla aquests condicionants legals per esvair els temors sobre la possibilitat que l'aprovació de la mesura provoqui una cascada de peticions d'altres llengües minoritàries.
Finalment, el ministre ha recordat que "no es tracta d'una proposta nova o inèdita per part d'Espanya", ha assegurat que fa gairebé 20 anys que l'estat espanyol ho està sol·licitant, i que fruit d'aquestes gestions són els acords administratius que des del 2005 permeten utilitzar aquests tres idiomes a instàncies europees, amb un cost que assumeix el govern espanyol, la mateixa solució que proposa ara per superar les reticències que alguns estats han plantejat sobre el cost econòmic d'incloure aquestes tres llengües com a oficials.
A més ha recordat que Espanya és un dels dos països de la UE que ha fet ús de l'article 55.2 dels Tractats que contempla la possibilitat de fer traduccions certificades del Tractat de Lisboa. Així mateix, ha destacat que fa un any va dirigir una carta al Parlament Europeu, que és l'única institució que ara no té cap acord amb Espanya sobre l'ús de les llengües cooficials a l'Estat.