Nervis. L’Estat espanyol ha demanat per segona vegada al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) més temps per respondre sobre les vulneracions de drets denunciades pels exdiputats de JuntsxCat Jordi Turull i Jordi Sànchez, que havia de presentar aquest divendres, segons han informat fonts jurídiques a ElNacional.cat. Turull i Sànchez van presentar la demanda, a través de l’advocat Jordi Pina, el juny de 2020 contra el Regne d’Espanya, on denuncien que les autoritats judicials espanyoles van vulnerar els seus drets polítics. Inicialment, l’Advocacia General de l’Estat tenia fins a l'1 de setembre per aportar les seves observacions, però va sol·licitar una ampliació del termini davant “la complexitat” del cas, i el tribunal li va concedir fins aquest divendres. Ara, el nou termini és el 6 de novembre, data que, com ara, continua enmig de les negociacions del PSOE amb Junts i ERC per l'amnistia i la investidura de Pedro Sánchez, amb el límit del 27 de novembre.
El paper de l’Advocacia de l’Estat no és fàcil perquè la seva resposta al TEDH podria tensar les negociacions polítiques. Recentment, Estrasburg també ha admès a tràmit els recursos dels 9 líders independentistes catalans condemnats pel Tribunal Suprem. En aquest cas, el Reino d’Espanya té de termini fins al 12 de gener de 2024. En aquestes demandes, unificades, també es qüestiona el tribunal, encapçalat pel magistrat Manuel Marchena, per no ser el tribunal competent per jutjar-los, a més de vulneració de drets.
El Suprem, qüestionat o amnistiat
En la seva resposta, l’Advocacia de l’Estat haurà de pronunciar-se obertament i afirmar o negar que el Tribunal Suprem va vulnerar els drets dels polítics catalans, i per això els va indultar. O podria anar més enllà i afirmar que tot aquest període, de desenvolupament del procés d’independència de Catalunya, queda “oblidat”, per una llei d’amnistia, que s’està negociant. Això, beneficiaria també al Tribunal Suprem perquè les seves resolucions, també serien amnistiades i oblidades.
Les vulneracions
En la demanda de Jordi Turull denuncia que el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, va ordenar la seva presó preventiva, just l’endemà del debat al Parlament en el qual optava a ser president de la Generalitat, el març de 2018, i quan ja havia aportat una fiança. Turull denuncia vulneració del dret a la llibertat i de representació política.
En el cas de Jordi Sànchez, llavors ja expresident de l’ANC i diputat de Junts, el Suprem li va prohibir que sortís de la presó de Madrid on era per l'1-O, per poder substituir a Turull.
Sànchez va denunciar que se li van vulnerar els seus drets polítics en cinc ocasions per decisions de les autoritats judicials espanyoles, des de la prohibició a participar en la campanya de les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017, fins a la prohibició a participar en el debat parlamentari, tot i haver estat elegit diputat per JuntsxCat, ni participar en la investidura fallida de Jordi Turull, el març de 2018.