L’Estat espanyol ha demanat més temps al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per respondre sobre les vulneracions de drets denunciades pels exdiputats de JuntsxCat Jordi Turull i Jordi Sànchez, en la demanda que van presentar, a través de l’advocat Jordi Pina, el juny de 2020  contra el Regne d’Espanya. En concret, denuncien que les autoritats judicials espanyoles, des del jutge instructor Pablo Llarena, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional (TC), han vulnerat els seus drets polítics. Inicialment, l’Advocacia General de l’Estat tenia fins aquest divendres, 1 de setembre, per aportar les seves observacions, però va sol·licitar una ampliació del termini davant “la complexitat” del cas, i el tribunal li ha concedit temps fins al pròxim 6 d’octubre.

El tribunal europeu ha admès a tràmit els casos de Sànchez i Turull en processos diferents, però ha preguntat a l’Estat espanyol pel mateix: que respongui les acusacions dels polítics catalans, els quals sostenen que s’han vulnerat els seus drets només pel fet de ser independentistes.

A presó, després del Parlament

Per exemple, en el relat de fets, es recorda que les autoritats judicials, en aquest cas el jutge Pablo Llarena, va ordenar la presó preventiva de Jordi Turull, just l’endemà del debat al Parlament en el qual optava a president de la Generalitat, el març de 2018. Va comparèixer davant del jutge, que el va enviar a la presó juntament amb els consellers que no van marxar a l’exili amb el president Carles Puigdemont, processats per rebel·lió.

Per falta de suport, Turull va donar pas a la candidatura de Jordi Sànchez, que ja era a la presó d’Extremera, com a president de l’ANC per promoure l'1-O. En aquelles dates, el Comitè de Drets Humans de l’ONU instava el govern espanyol a garantir els drets polítics de Sànchez. El Suprem li ho va denegar. Finalment, Quim Torra va ser elegit president de la Generalitat, el 17 de maig de 2018. El Tribunal Suprem sí que va permetre als presos polítics catalans escollits diputats al Congrés, l'abril de 2019, com Jordi Sànchez i Jordi Turull, prendre possessió de l'acta. Res més.

Drets vulnerats

En l’escrit, l’Advocacia de l’Estat argumenta que per presentar la seva declaració dels fets, segons la versió del govern espanyol —en què negarà segurament qualsevol vulneració dels drets als expresos polítics catalans— requereix unes “proves de suport” que "les autoritats competents encara no han presentat", fent referència als tribunals implicats. A més, precisa que realitza “recerques internes” per a aquest cas “tan complex” i demana que se li ampliï el temps per presentar les observacions al tribunal fins al 6 d’octubre, com se li ha concedit.

A la demanda, Jordi Turull va denunciar la vulneració del dret a la llibertat i a la representació política, reconeguts en el Conveni Europeu de Drets Humans, a més "d’un evident abús de dret per part de les autoritats espanyoles". La seva defensa, exercida per Jordi Pina, recorda que a Turull, sent diputat del Parlament i estant en llibertat sota fiança, "sense que hagués succeït cap fet rellevant", se’l va posar a presó provisional pel Tribunal Suprem el 23 de març de 2018,"quan es trobava en meitat del debat d’investidura com a candidat a la presidència del Govern". 

Per la seva part, Jordi Sànchez va denunciar que se li van vulnerar els seus drets polítics en cinc ocasions per decisions de les autoritats judicials espanyoles, des de la prohibició a participar en la campanya de les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017, fins a la prohibició a participar en el debat parlamentari, tot i haver estat elegit diputat, per JuntsxCat ni participar en la investidura fallida de Jordi Turull, el març de 2018.

En el relat de fets recollit pel TEDH, també s’exposa la recusació dels dos magistrats del Tribunal Constitucional, propers al PP i que van expressar ser contraris al moviment independentista, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, i també els indults concedits als 9 presos polítics ple govern del PSOE, el juny del 2021.