Espanya ja no és una democràcia plena segons el rànquing que elabora anualment la revista The Economist, que ha situat l'Estat en la categoria de democràcia defectuosa. En línia amb altres països, ja que la majoria d'Estats han presentat un descens en la seva puntuació, enguany Espanya ha baixat dels 8 punts sobre 10, el llindar de les democràcies plenes. Aquest estudi analitza 164 països d'arreu del món i ha conclòs que més d'un terç de la població viu sota un règim autoritari, mentre que només un 6,4% gaudeixen d'una democràcia plena. Entre aquests, no hi ha Espanya, que enguany ha baixat de categoria. Pel que fa a la mitjana global, aquesta se situa en un 5,28 sobre 10, gairebé una dècima menys que l'any passat. Per trobar un descens tan pronunciat de la qualitat democràtica global ens hem de remuntar al 2010, després de la crisi financera.
Un dels principals motius pel que els analistes de l'EIU han situat Espanya en la categoria de democràcia defectuosa és el bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que continua sense renovar-se. Aquesta fa referència a un dels cinc indicadors que s'analitzen de cada país, el de la independència judicial. La resta són: processos electorals i pluralisme, funcionament del govern, participació política i cultura política democràtica. Amb aquesta baixada, Espanya ha reculat dos llocs en el rànquing mundial, passant de la 22a posició a la 24a. El país líder en qualitat democràtica continua sent Noruega amb un marge molt ampli: Té 9,75 punts sobre 10. En canvi, la llista la tanca l'Afganistan, amb 0,32 punts.
Qualitat en dubte
El fet que Espanya hagi baixat de categoria és quelcom que els analistes de l'EIU ja havien anat advertint que podia passar en edicions anteriors, ja que l'Estat fa anys que compta amb una puntuació molt baixa en l'indicador sobre justícia. El politòleg Jordi Mas ja advertia el 2021 que diversos organismes i associacions internacionals posaven en dubte la qualitat de la democràcia espanyola. "En els últims anys, la controvertida llei mordassa ha sancionat o enviat a presó artistes crítics amb les institucions de l'Estat, s'ha perseguit aquells que denuncien o permet un debat parlamentari sobre la unitat de l'Estat o la monarquia, mentre que la sentència dels tribunals espanyols als polítics catalans ha causat estupefacció internacional, així com un recorregut jurídic molt curt i amb un final diferent a Bèlgica i Alemanya...", exposava Mas, afegint la "gran discrepància entre el que observen els rànquings", que situaven Espanya per sobre de França o els EUA, "i el que denuncien diferents sectors, tant fora com dins del país"
En aquest sentit, el politòleg posava sobre la taula un instrument per influir sobre els rànquings: fer lobby directament sobre els organismes que l'elaboren per obtenir una puntuació més alta. Una de les maneres més habituals a l'hora de fer "diplomàcia de ràtings" és que les delegacions diplomàtiques dels Estats visitin les seus on s'elaboren els rànquings. "Puntuar a la baixa segons quin Estat suposa ficar-se en algun problema", reflexionava Mas. En el rànquing del 2020, un servidor va trobar fins a tres errors en la puntuació d'Espanya, però mai es van donar explicacions.
Un altre cas que recordava el politòleg és el de l'índex V-Dem, també enfocat a valorar la qualitat democràtica, el 2019. En aquesta ocasió, la puntuació va variar notablement entre dues versions: la número 9 apuntava a un clar retrocés democràtic, "fins a nivells preconstitucionals". En la versió 10, aquest havia desaparegut.
Mesures restrictives per la pandèmia
Espanya no és en cap cas l'únic país que ha perdut puntuació en el rànquing de The Economist. La mitjana ha caigut fins a l'índex més baix des que es va començar a elaborar el 2006. En total, s'han perdut 9 centèsimes, fins a un 5,28 sobre 10. Aquesta baixada és comparable a la del 2010, després de la crisi financera de Wall Street, amb un creixement exponencial de la desigualtat. Què ha passat aquest any? Els investigadors atribueixen aquesta pèrdua general de la qualitat democràtica a les mesures excepcionals adoptades per combatre la pandèmia. Joan Hoey, directora regional de l'estudi a Europa, ha parlat d'una "expansió del poder estatal".
El país que ha perdut més puntuació a Europa Occidental no ha estat Espanya (18 centèsimes), sinó el Regne Unit, que s'ha deixat pel camí gairebé mig punt (44 centèsimes). Amb tot, continua per sobre de 8 i, per tant, supera el llindar de la democràcia plena. En aquest cas, The Economist assenyala les controvèrsies que s'han generat al voltant del finançament dels partits, així com els escàndols polítics que han sortit a la llum les últimes setmanes, protagonitzats pel primer ministre, Boris Johnson, i el seu gabinet. Aquests "han soscavat la confiança en el govern britànic".