Espanya ha denegat ara l'entrada per segon cop del líder del Polisario, Brahim Ghali, davant un agreujament del seu estat de salut, segons informa la premsa marroquina. 

Segons el diari Infomédiaire, Espanya no ha volgut repetir l'episodi d'abans de l'estiu, quan Ghali va ser acollit en un hospital de Logronyo, però això va obrir un conflicte diplomàtic amb el Marroc, que va acabar amb una crisi humanitària i finalment amb el cessament de la ministra espanyola d'Afers Exteriors, Arancha González Laya.

"Espanya rebutja rebre un altre cop Brahim Ghali", titula Infomédiaire

El diari Libération del Marroc ha afegit que, davant el deteriorament de salut, Algèria, que dona suport al Polisario, ha demanat ajuda a Cuba, i Ghali hi està sent traslladat en un vol medicalitzat i nodrit pels algerians. Després de sortir d'Espanya, Ghali va ser ingressat a l'hospital Aïn Naadja d'Alger, on en els darrers dies va ingressar a la unitat de cures intensives (UCI).

Segons la premsa marroquina, l'estat de salut del líder del Polisario, afectat de covid i amb càncer d'estómac, és crític, i s'ha obert als campaments dels refugiats de Tindouf el debat sobre la successió de Ghali.

Després del conflicte obert per González Laya, amb el Marroc, alimentat pel vicepresident Pablo Iglesias fins que va abandonar el govern, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet un gir cap a una millora de les relacions amb el règim marroquí. Espanya va entrar en un bucle de conflictes des que va topar amb el Marroc pel Sàhara, en desvincular-se de l'estratègia dels EUA a la zona, que consideren el Marroc un soci preferent, en trobar-se amb una política de portes obertes a la frontera de Ceuta que provocava polèmica al mateix govern espanyol, i en entrar en el risc de no rebre més informació sobre gihadisme. 

L'última giragonsa d'aquesta crisi ha estat que l'escalada de tensió entre el Marroc i Algèria. Després de la decisió d'Espanya d'acollir Ghali, ha posat sobre la taula dificultats per al subministrament de gas, no pas perquè es pugui tallar el servei sinó perquè es pot encarir, al costat de la llum.

Algèria i Marroc van anunciar a finals d'agost que trencaven les seves relacions. I la ruptura diplomàtica entre els dos països nord-africans ha augmentat la incertesa sobre el gasoducte Magrib-Europa, que cada any subministra milions de metres cúbics de gas des del desert algerià, passant pel Marroc fins a Espanya i altres països europeus.

La distribució del gas no s'ha detingut en cap moment, però la possibilitat d'un canvi en les condicions o fins i tot el tancament del seu pas pel Marroc agafa força. El contracte firmat entre ambdós països expira el 31 d'octubre i tot apunta que les negociacions per renovar-lo no avancen.

El gas de la canonada d'acer de carboni de més de 1.400 quilòmetres de longitud reporta pel Marroc uns 800 milions de metres cúbics de gas natural, que cobreix bona part de les necessitats energètiques del país, a més d'una quantitat en comissions sobre el 7% i que implica uns 200 milions d'euros a l'any.