Espanya intuïa fa més de 300 dies que el bipartidisme estava amenaçat per l'augment de la nova política. Més de nou mesos després i amb dues convocatòries electorals, ara sap que el Partit Popular governarà en minoria i pocs aliats, mentre el PSOE està completament trencat. Quinze socialistes de 83, set dels quals eren del PSC, han il·lustrat el rebuig al ja president Mariano Rajoy votant no i trencant així la resolució del comitè federal. Rajoy torna a les seves funcions amb 111 no, 68 abstencions i 170 sí del PP, Ciutadans i Coalición Canaria, suficients per revalidar com a cap de govern i concloure la llarga pel·lícula de la ingovernabilitat a l'Estat.

​

Rajoy havia ofert en la primera volta de la sessió d'investidura diàleg a canvi de governabilitat. Aquest dissabte ha anat més enllà, vinculant el fet de validar la presidència amb l'aprovació dels pressupostos. "Espanya necessita més que una simple investidura, necessita un govern en condicions de governar, no de ser governat", ha denunciat. Aquesta frase anava dirigida als socialistes, ja que més tard els ha desafiat amb el seu argument patriòtic de la sessió anterior. "Espanya ens necessita... i demà?, ja no ens interessa?, no ens importa la qualitat d'aquest Govern?", els ha dit, exigint-los una "oposició responsable".

Així les coses, aquesta afirmació es tornava exigència conforme el cap de govern imposava els límitis del seu mandat. No vol trencar els compromisos amb la Unió Europea, no vol que les seves reformes li siguin enderrocades, ni tampoc pensa comprometre l'acceleració econòmica. Menys, "trencar la unitat" d'Espanya. I si els seus rivals no pensen obrir-se al seu diàleg, Rajoy podria aprofitar la potestat de convocar eleccions per no veure's abocat a l'abisme. "Que ningú es cridi a engany", sentenciava.

Però el PSOE ja apunta maneres de voler ser un partit d'Estat, després que Pedro Sánchez hagi deixat l'acta de diputat aquest mateix dissabte al matí. El portaveu al Congrés, Antonio Hernando, ha reiterat que no els agradava Rajoy, però que el seu partit garantiria la "responsabilitat" del desbloqueig "per evitar terceres eleccions i el deteriorament de les institucions". Ara el PSOE lluitarà per liderar l'oposició: "Vigilarem cada pas que faci", ha dit Hernando. A canvi, exigiran gestos "generosos", com la paralització de la LOMCE, després de la suspensió de les revàlides educatives aquest dijous.

Podemos vol emergir com l'esquerra transversal i de lluita al carrer que vetlla per les Espanyes: "La de les dones precàries, la plurinacional, la dels joves...", entre d'altres, esmentades pel secretari general de Podemos, Pablo Iglesias. No per casualitat, mentre pronunciava aquestes paraules al carrer tenia lloc una manifestació –anomenada Encercla el Congrés– en què titllaven Rajoy de president "il·legítim". Iglesias no s'ha acostat a saludar els manifestants, com volia ell, però ha advertit el PSOE que amb l'abstenció quedaria "destruït", i a Rajoy l'ha avisat que aquest era el seu epíleg i "aviat" li guanyaria les eleccions, davant el somriure del president.

Ciudadanos no ha perdut el to moralista davant l'executiu que vindrà i els reptes que assumeix Espanya amb un Parlament sense majoria per al partit que governa. "Si un aspira a governar aquest país ha de fer cessions, fins i tot quan no és ell qui ho farà”, ha dit Albert Rivera per excusar el fet d'haver donat suport a un candidat del PSOE en una investidura fallida, i al del PP en una altra. Rivera ho posarà difícil als populars amb la corrupció, i davant la mirada reprovadora de Rajoy li explicava que hi hauria una comissió per investigar el finançament il·legal al seu partit.

Davant d'aquest escenari, Gabriel Rufián ha reivindicat el paper de l'independentisme com a oposició al PP i ha reprès l'argument de Sánchez del "no és no" a l'hora de votar. La seva intervenció ha consistit en una crítica contundent al PSOE, cosa que ha encès el malestar d'aquesta bancada. "Vostès fa 40 anys que en donen una de freda i una de calenta", ha estat el comentari que ha encetat l'enfrontament amb el diputat Eduardo Madina. Més tard, el portaveu Hernando ha denunciat les seves paraules sobre que el partit tenia les mans "tacades de sang", moment en què ha estat aplaudit pel PP i C's.

Qui de forma més directa ha al·ludit a la independència és el portaveu del PDECat, Francesc Homs. Amb anterioritat, Hernando havia apressat Rajoy a abordar la qüestió catalana. "La fractura i la distància que hi ha entre Catalunya i la resta d’Espanya és senzillament insostenible". Homs ha reivindicat més tard el diàleg entre la Moncloa i la Generalitat i ha llançat una advertència a la cambra. "El futur de Catalunya no el decidiran vostès, el decidiran els catalans, [aquest] farà el seu camí a través de la democràcia i la llei”, ha reiterat al president del PP. 

En aquest context, Rajoy ha aconseguit allò que duia 314 dies desitjant: quedar-se a Moncloa i seguir governant. Diu als nous ministres –que presentarà aquest dijous– que no serà "fàcil" la tasca, però que l'any 2011 tampoc ho va ser quan Espanya estava en crisi econòmica. Ara l'Estat està en crisi política, mentre el principal partit de l'oposició lluita per recuperar-se de l'esquerda de l'abstenció i Podemos procura prendre-li el lloc. De l'èxit de Rajoy teixint acords dependrà l'estabilitat, i del diàleg, donar una sortida al procés català; les seves dues prioritats per a la legislatura, segons el ja president en plenes funcions.