Aquest dimecres a les 9 del matí es debatrà, de nou, la proposta per convertir el català en una llengua oficial a la UE. És un debat que els estats membres ja van tenir al mes d'octubre i que es va tancar sense cap decisió al respecte, però amb certs dubtes entre alguns dels estats membres com Finlàndia, tot i que Aitana Bonmatí ha intentat convèncer als finlandesos. Aquest dimecres Espanya tornarà a explicar els seus arguments, però sembla que la trobada no comença amb bon peu. Alguns estats membres han mostrat malestar per la forma en què l'estat espanyol ha fet arribar la "proposta adaptada" sobre l'oficialitat del català. El motiu del malestar seria que aquest document s'ha fet arribar tard, aquest dimarts a la nit, i que només estaria redactat en castellà, una llengua que dificulta la labor de la majoria dels estats membres.

Diverses delegacions consultades per l'ACN han mostrat el seu malestar perquè la "proposta adaptada" del govern espanyol sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec els ha arribat tard. "La proposta va arribar molt tard dilluns a la nit i la versió compartida amb els estats membre per correu electrònic era només en castellà, per tant, inservible per a la majoria de nosaltres", apunten fonts diplomàtiques, que critiquen que se'ls ha fet arribar la versió traduïda només un dia abans de la reunió.  Altres delegacions lamenten que la nova proposta no inclogui "massa novetat" i que no especifiqui l'impacte legal i financer de la iniciativa, tal com havien demanat des de l'inici la majoria de països. "Entre això i que se'ns ha fet arribar el text en castellà i tard, no és una qüestió que pugui ser considerada seriosament dimecres per part dels ministres", subratllen fonts d'algunes delegacions.

Les condicions que fixa Espanya per evitar que altres llengües utilitzin el cas del català per demanar l'oficialitat

El govern espanyol proposa a la resta d'estats membre fixar sis condicions per evitar que altres llengües utilitzin el cas del català, el basc i el gallec per demanar l'oficialitat a la Unió Europea. El document, al qual ha tingut accés l'ACN, diu que el català, el basc i el gallec s'inclouen a la llista d'oficials a la UE perquè compleixen aquests sis requisits: ser llengües "originàries" d'un estat membre, tenir "reconeixement constitucional", ser "llengües de treball" al parlament nacional, haver-se utilitzat durant almenys 10 anys a les institucions de la UE per acords administratius, que els tractats s'hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell i que sigui un estat qui demani l'oficialitat i n'assumeixi el cost.

Els sis requisits formen part d'un annex que el document remarca "formarà part integral" del reglament sobre el règim lingüístic de la UE, el qual el govern espanyol vol modificar per introduir les tres llengües. Així ho recull l'últim article del text, el número 9, que recorda que, en cas que s'aprovi, el reglament "serà obligatori en tots els seus elements i directament aplicable a cada estat membre". La "proposta adaptada" amb què el govern espanyol vol convèncer els socis comunitaris més reticents, amb dubtes especialment legals i financers sobre la iniciativa, remarca que en els estats membre on hi ha més d'una llengua oficial "l'ús d'una llengua es regirà, a petició de l'estat interessat, per les normes generals de la legislació de l'estat en qüestió".