L'armada espanyola ha enviat un patruller a les illes Chafarinas, davant la costa del Marroc, cosa que ha aixecat tota mena d'especulacions. "Perejil II?", s'ha preguntat el diputat de Bildu al Congrés Jon Iñarritu, recordant l'operació militar espanyola per recuperar aquest illot durant el mandat de José María Aznar.
"Amb els seus 88 metres d'eslora i 90 tripulants, el patruller Infanta Cristina de l'armada espanyola segueix fent presència naval als voltants de les illes Chafarinas, dins de les Operacions Permanents, i garanteix així la seguretat en aigües de sobirania nacional", ha assenyalat l'Estat Major de la Defensa espanyol en un tuit.
Des de fa setmanes ha esclatat un conflicte per la construcció d'una piscifactoria marroquina davant la costa africana, a l'altura de les Chafarinas, al cap de l’Eau-les-Rochers. El Marroc ha concedit permís a la piscifactoria en les seves aigües territorials, però Espanya està preocupada per si al final l'empresa entre en aigües "espanyoles" per la proximitat a les Chafarinas.
Les illes Chafarinas (Ja`fariyya en àrab i Takfarinas en amazic) són una conquesta recent, del segle XIX, fruit d'una pugna entre França i Espanya. Les illes estaven deshabitades i el 1848 el govern francès va decidir ocupar-les, per tal de vigilar les tribus que vivien a la zona fronterera entre el Marroc i l'Algèria francesa. Una petita expedició sota el comandament del coronel MacMahon va sortir d'Oran per mar i per terra el gener de 1848 per prendre'n possessió. Però el cònsol espanyol a Orà va avisar a Madrid, i el govern espanyol va decidir enviar ràpidament un vaixell de guerra des de Màlaga. Quan van arribar els francesos, els espanyols ja havien conquerit les illes en nom de la reina Isabel II.
Les illes Chafarinas, assenyalades amb el punt vermell, davant la costa africana / Google Maps
Les illes no estan habitades, i només hi passen els militars espanyols de la guarnició que les protegeix, i civils de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals (l'antic ICONA), que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica.
La Comandància General de Melilla (l'enclavament espanyol que es troba 27 milles nàutiques a l'oest) s'encarrega d'organitzar els relleus de la guarnició de les Chafarinas. Participen en aquests relleus diferents unitats de la comandància general, com el Terç “Gran Capità” 1r de la Legió i el Grup de “Regulars de Melilla” número 52.
El cas de Perejil
El cas de l'illot del Perejil (Tura en àrab i amazig) ha estat el més sonat en la defensa d'una antiga possessió colonial espanyola davant el Marroc, en època de José María Aznar. Un comando d'operacions especials de l'exèrcit espanyol va recuperar l'illot el 2002, després de ser envaït durant sis dies per gendarmes marroquins, en una acció que va desencadenar una de les crisis diplomàtiques més importants de la història entre Espanya i el Marroc.
Una acció militar executada el 17 de juliol del 2002, "a trenc d'alba i amb vent de llevant" segons van proclamar, va provocar un problema diplomàtic que el Govern de José María Aznar va tancar sis dies després. Transcorreguts vint anys, Perejil avui està deshabitat, cap militar no hi és destacat i tampoc no és objecte de vigilància especial per part de les Forces Armades espanyoles.
Els problemes entre Madrid i Rabat van obligar a intervenir, a petició marroquina, el llavors secretari d'Estat dels EUA, Colin Powell, que finalment va actuar de fedatari de l'acord entre Espanya i el Marroc pel qual Perejil tornava a una sobirania que, a més, no constava que el regne alauita discutís. Tot i això el Marroc considera que totes les possessions espanyoles al nord d'Àfrica algun dia hauran de passar a sobirania marroquina.
Perejil està situat més a l'oest que les Chafarinas. És a uns deu quilòmetres de Ceuta i a només 200 metres de la costa marroquina.