Espanya va ser exclosa d'una cimera antiterrorista europea que es va celebrar dimarts a París, on es va avaluar el problema del gihadisme, i que va tenir la participació de França, Alemanya, els Països Baixos i Àustria, segons ha informat Voz Populi. El mitjà afirma que el ministeri d'Afers Exteriors no vol donar la seva versió.
A la trobada, convocada pel president francès, Emmanuel Macron, també hi van assistir el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Per part dels governs, hi van ser presents els seus màxims representants. A més de Macron, hi va anar la cancellera alemanya, Angela Merkel; el canceller austríac, Sebastian Kurz; i el primer ministre holandès, Mark Rutte.
Aquest és un moment de la roda de premsa que van celebrar posteriorment.
Our work against terrorism will focus on 3 areas: prevention, protection & response.
— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) November 10, 2020
We will soon present a new EU agenda to fight terrorism. https://t.co/S0hv4c4FT9
EN DIRECT | Conférence de presse conjointe sur la réponse européenne à la menace terroriste avec la France, l'Autriche, l'Allemagne, les Pays-Bas, le Conseil européen et la Commission européenne.https://t.co/qgNUMRGHql
— Élysée (@Elysee) November 10, 2020
Macron va convocar la cimera després de viatjar al Pertús (Catalunya Nord), on va plantejar la necessitat de reforçar el tractat de Schengen, per prevenir millor els atemptats gihadistes. Després de la trobada Von der Leyen va informar que tenen previst fer-ho el maig del 2021, i va anunciar una nova legislació per tal que les plataformes digitals retirin en el termini d'una hora comentaris que incitin a l'odi. Per la seva banda, Michel va apuntar un projecte per homologar la formació d'imams a escala europea.
El president francès ja havia anunciat dies abans a la frontera que faria propostes al Consell Europeu de desembre per repensar l'organització de Schengen, i intensificar la protecció comuna "amb una veritable policia de seguretat de les fronteres exteriors", donant més competències a les reunions de ministres d'Interior dels països membres per a així aconseguir una eficàcia més gran.
"El que vull -va subratllar- és que refundem aquest espai (Schengen) perquè sigui més coherent" i perquè el pes del control de les fronteres exteriors no recaigui únicament en els països que les tenen".
El cap de l'Estat francès va explicar que França ha demanat a la Comissió Europea que es prolongui l'autorització per realitzar controls fronterers a l'interior d'Europa, com ve fent des dels atemptats terroristes de novembre de 2015.
De fet, aquest reforç es produeix enmig de la polèmica que s'ha generat a França després de l'últim atemptat de Niça contra una església, ja que el seu autor, Brahim Issaoui, és un jove tunisià de 21 anys que va entrar a Europa de forma clandestina a finals de setembre des del seu país per l'illa italiana de Lampedusa.