La taula de diàleg ja està donant acords i l'aplicació de beneficis penitenciaris als presos polítics depenia del Govern de la Generalitat, i més concretament de la conselleria de Justícia, que estava en mans d'ERC, atès que es trobaven empresonats a centres catalans. Aquests són alguns dels arguments amb què el Regne d'Espanya ha respost a les qüestions que se li van plantejar des de Nacions Unides arran de la denúncia d'ERC sobre repressió de l'independentisme. Un informe signat per cinc comissaris va demanar a Espanya aclariments sobre les mesures adoptades per "posar fi a tota mena de persecució i estigmatització" contra els membres d'ERC i s'interessava sobre si, tal com denuncia Esquerra, es va oferir al vicepresident Oriol Junqueras i al conseller Raül Romeva un règim penitenciari "més suau" i privilegis només en cas de penediment per les seves accions, que responien a postures polítiques.
En la seva resposta a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el representant permanent d'Espanya davant les Nacions Unides a Ginebra assegura que “la situació a Catalunya no representa en aquests moments un desafiament per a l’Estat de Dret gràcies a l’evident millora de la situació política i institucional”. Argumenta que tant el govern d’Espanya com la Generalitat han admès l’existència d’un conflicte polític i han mostrat la voluntat de resoldre’l mitjançant el diàleg. Concreta que ja existeix una Taula de Diàleg entre els dos executius que s’ha reunit en tres ocasions i ha arribat a un acord per superar la judicialització i per a la protecció i impuls de la llengua catalana. Explica que prèviament es va signar un document marc per al diàleg i la negociació; que s’ha enfortit el diàleg, atès que s’ha reactivat la comissió bilateral; i s’ha reduït la conflictivitat institucional, a més de reformar el Codi Penal per eliminar el delicte de sedició.
Presons en mans d'ERC
Pel que fa les acusacions sobre l'oferiment d’un règim penitenciari “més suau” a Junqueras i Romeva si mostraven penediments per les seves accions, l'informe ironitza, no sense certa displicència, que no tenen fonament jurídic, i que la consideració “més suau amb accés a privilegis” a què es refereix la denúncia no existeix a la normativa penitenciària espanyola.
En qualsevol cas, puntualitza que “en cas que les al·legacions es refereixin en realitat a la progressió a tercer grau o concessió de llibertat condicional”, cal tenir en compte que mentre els polítics independentistes van estar sota la jurisdicció de la secretaria general d’institucions penitenciaries depenent del ministeri de l’Interior no se’ls hauria pogut aplicar atès que estaven en presó provisional. En canvi, recorda que quan van ser condemnats ja estaven sota la tutela de la conselleria de justícia de la Generalitat, que és qui ostenta la “competència exclusiva” per a l’execució de la legislació espanyola en matèria penitenciària i “per tant qui podia oferir un règim penitenciari més beneficiós en cas de canvi o penediment”. En aquest punt, “es recorda que la Generalitat està presidida precisament per ERC, partit polític al qual pertanyen les persones interessades”. “El departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya també es troba dirigit per ERC, partit que també era titular del mateix en el moment en què es van imposar les sentències condemnatòries”, recorda en referència a l'exconsellera Esther Capella.
Igualment, l'informe rebutja els retrets davant del fet que l’indult concedit als presos polítics fos parcial i, després d’explicar el funcionament legal d’aquesta mesura de gràcia a Espanya, argumenta que en cas que el tribunal sentenciador faci un informe negatiu -com va ser el cas- l’indult no pot ser total.
Rovira, en cap cas una exiliada
La resposta de Espanya recorda que l’activitat d’ERC és plenament legal, que el partit desenvolupa la seva activitat política “amb total normalitat”, i que els seus membres participen en la vida pública en peu d’igualtat amb la resta de partits. Subratlla que ERC té 12 diputats al congrés, 14 al Senat, 2 al Parlament Europeu i 33 al Parlament de Catalunya i 3.107 actes de regidors a Catalunya; i que encapçala el Govern de la Generalitat i un total de 359 ajuntaments. “Cap dels processos judicials que s’exposen a l’informe està vincula a l’exercici d’aquests drets, sinó a vulneracions de la legalitat provades en un procés judicial, transparent, just i imparcial”, argumenten.
Assegura que la secretària general dels republicans, Marta Rovira, va marxar a Suïssa per evitar comparèixer davant la justícia espanyola. “En cap cas cap qualificar d’exili la seva situació, ja que aquest terme només pot aplicar-se a persones perseguides per les seves idees o la seva activitat política que, en cas de comparèixer davant de la Justícia o davant les autoritats, no tindria garantit un tracte o un procés judicial imparcial, situació que no existeix al Regne d’Espanya”, argumenta el text on es recorda que Rovira, un cop s’ha reformat el Codi Penal, no té al damunt cap acusació que comporti pena de presó.
Resta de casos
El text treu ferro a tots els casos denunciats per ERC. Recorda que sobre Josep Maria Jové i Lluís Salvadó no pesa cap condemna, exerceixen les seves funcions públiques i se’ls ha aixecat les mesures cautelars -tot i que, retreu, no ho recull així l’informe d’ERC-; que Roger Torrent ha estat absolt del delicte de desobediència i exerceix amb normalitat les seves funcions i que Jordi Solé té un procediment obert al Tribunal de Comptes, que no té naturalesa penal.
Pegasus
Pel que fa l'espionatge amb Pegasus, el Regne d’Espanya argumenta que la informació que hagi pogut estar obtinguda de les comunicacions intervingudes amb autorització judicial no s’ha utilitzat amb finalitat diferent “a la protecció de la seguretat nacional”. “Els seus drets fonamentals han estat protegits en tot moment per un magistrat del Tribunal Suprem”, s’assegura. En cas que hi hagi intervencions no autoritzades s’afegeix que l’afectat tindria dret a “iniciar accions judicials” per esbrinar la identitat dels responsables i exigir la reparació del dany causat.
El document detalla les condicions en què es poden fer aquests seguiments, però subratlla que el govern espanyol fixa les línies estratègiques de les actuacions en matèria de seguretat però “no coneix ni proposa les decisions operatives sobre persones concretes derivades de les citades línies estratègiques”.
L'informe del Regne d'Espanya respon a les qüestions que van plantejar cinc comissaris de les Nacions Unides, arran d'una comunicació de la secretària general d'ERC, Marta Rovira. El signaven el relator especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d'associació, Clement Nyaletsossi; el vicepresident del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, Mumba Malila; la relatora especial sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d'opinió i expressió, Irene Khan; el relator especial sobre la independència dels magistrats i advocats, Margaret Satterthwaite; i la relatora especial sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme, Fionnuala Ní Aoláin. Un cop l'Estat espanyol ha respost, els relators hauran de plantejar les seves conclusions.