"A mesura que les economies més grans de la Unió Europea es recuperen de la crisi del coronavirus, una queda molt enrere: Espanya". Aquesta és la primera frase demolidora d'un article del Financial Times que parla sense embuts de la situació actual d'Espanya després de la crisi econòmica generada per la covid. 

El reputat diari econòmic té clar que l'espanyol és l'Estat més afectat d'Europa per l'impacte de la crisi econòmica de l'any passat i que "avança molt menys que altres membres de l'eurozona en la recuperació dels nivells de producció anteriors a la pandèmia".

El Financial Times es posa en contacte amb Alicia Coronil, economista en cap de Singular Bank, un banc privat amb seu a Madrid, la qual es mostra preocupada per la situació d'Espanya. "En comparació amb la mitjana de l'eurozona, l'economia es va reduir més l'any passat, la inflació és més alta i el creixement és més lent", explica l'experta. 

El PIB a la resta d'Europa

Així doncs, per demostrar la mala recuperació de l'Estat, el diari explica quin és el producte interior brut a Europa a finals del tercer trimestre: "el PIB d'Itàlia era un 1,4% per sota del seu nivell de finals de 2019. Alemanya va reduir la bretxa a l'1,1% i França a només un 0,1%. Però a Espanya la bretxa és més aviat un abisme. El seu PIB es manté un 6,6% per sota dels nivells previs a la pandèmia", destaca el rotatiu. 

Un ritme il·lògic de recuperació

El Financial Times no se'n pot avenir i no entén de cap manera com Espanya pot tenir algunes de les taxes d'infecció més baixes d'Europa i no tenir més impuls econòmic en relació amb els seus veïns.

L'explicació la intenta donar Raymond Torres, economista en cap de la fundació de les caixes d'estalvi d'Espanya: "La recuperació s'ha retardat en comparació amb altres països i en comparació amb el que s'esperava i ha passat per tres factors". Aquests serien: el consum domèstic vacil·lant, l'augment dels preus de l'energia que ha contribuït en gran mesura a la inflació; i un retard en l'ús del fons de recuperació de 800.000 milions d'euros de la UE.

Per la seva banda, el diari també recull el testimoni d'Antonio Cañete, president de PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya), el qual destaca l'impacte en el creixement de la crisi de la cadena de subministrament en sectors com la indústria automobilística espanyola, i els problemes amb la temporada turística, que un any més ha estat fluixa en comparació amb períodes prepandèmia.

L'opinió del govern espanyol

La versió del govern espanyol és que la recuperació és forta i no necessàriament s'ha de veure reflectida en les xifres del PIB. Tot i això, el nombre de persones que paguen a la seguretat social va assolir un màxim històric de gairebé 20 milions el mes passat. Per primera vegada en 46 anys, l'atur no va augmentar a l'octubre, un mes tradicionalment difícil per a l'economia.

L'explicació d'alguns observadors és senzilla: durant molts anys l'economia espanyola ha anat per darrere de la resta de països europeus i, per tant, les seves oscil·lacions són més violentes i hi ha pujades més grans i descensos més pronunciats.

 

Foto principal: El president del govern espanyol, Pedro Sánchez / EFE