Coincidint de ple en la setmana que el govern espanyol ha donat les seves explicacions sobre el CatalanGate al Congrés dels Diputats, de portes en fora és quan ha decidit comprometre's per escrit a l'estricta pulcritud en l'ús de dades a Internet i en les connexions virtuals com a Estat.
Així doncs, la Moncloa s'ha sumat a la Declaració per al Futur d'Internet que estableix la visió i els principis d'una Internet de confiança. Espanya, juntament amb els membres de la Unió Europea i els Estats Units, "donen suport a un futur per l'Internet obert, gratuït, global, interoperable, fiable i segur i afirmen el seu compromís en protegir i respectar els drets humans en línia i digitals".
Però la frase exacta d'aquest escrit que més pot confrontar el qüestionament actual de l'Estat espanyol és la denúncia que fa l'acord d'altres països que s'han abstingut de signar: "El comportament maliciós patrocinat o tolerat per l'estat està en augment, inclosa la propagació de desinformació i ciberdelictes com el ransomware, l'espionatge il·legal, que afecten la seguretat i la resistència de la infraestructura crítica, mentre es manté el risc als actius públics i privats vitals". I afegiex: "Al mateix temps, els països han erigit tallafocs i pres altres mesures tècniques, com ara el tancamentsd'Internet, per restringir l'accés al periodisme, la informació i serveis, de maneres que siguin contràries als compromisos i obligacions internacionals en matèria de drets humans".
Borrell, la veu d'Espanya
El document, que es va signar ahir, també ha subratllat el compromís dels seus integrants tot i ser una declaració política i sense cap mena de conseqüència jurídica: "En llançar aquesta Declaració, els socis també expressen la seva forta preocupació per la repressió de les llibertats a Internet per part d'alguns governs autoritaris. Ens comprometem a cooperar per abordar aquests avenços i riscos".
Des del govern de Pedro Sánchez, qui ha liderat aquest acord és l'actual Alt Representant de la Unió Europea en Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell: "La Declaració pel futur d'Internet és un missatge clar en un moment de convulsió geopolítica i digital. La UE està compromesa a mantenir Internet lliure i obert, global, interoperable, fiable i segur. Ens oposem als esforços per dividir Internet i continuarem treballant juntament amb els nostres socis d'arreu del món per protegir els drets humans en línia i a tot l'ecosistema digital".
Rússia i la Xina no se sumen
De la seixantena de signants, no apareixen Rússia, la Xina o l'Índia. La Declaració per al futur d'Internet s'ha presentat des de la Casa Blanca, a Washington. I, a banda d'Espanya, ho firmen: Albània, Andorra, Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Cap Verd, Canadà, Colòmbia, Costa Rica, Croàcia, Xipre, República Txeca, Dinamarca, República Dominicana, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, Islàndia, Irlanda, Israel, Itàlia, Jamaica, Japó, Kenya, Kosovo, Letònia, Lituània, Luxemburg, Maldives, Malta, Illes Marshall, Micronèsia, Moldàvia, Montenegro, Països Baixos, Nova Zelanda, Níger, Macedònia del Nord, Palau, Perú, Polònia, Portugal, Romania, Senegal, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Taiwan, Trinitat i Tobago, Regne Unit, Ucraïna i l'Uruguai.
On serà interessant escoltar els reptes d'aquests països és en un esdeveniment marcat en el calendari per aquest estiu. Allà, els socis discutiran amb la comunitat i de forma oberta, de múltiples parts interessades i com la Declaració i els seus principis poden elevar i donar suport al futur d'Internet gen lobal. Durant els propers mesos, també es faran tallers sobre aquest tema.