L'estat espanyol no ha aconseguit frenar la demanda de l'expresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, contra Espanya al Comitè de Drets Humans de l’ONU per les amenaces que va rebre durant el seu mandat per part del Tribunal Constitucional en el moment d'investir un nou president de la Generalitat l'any 2018. Les amenaces del TC als membres de la Mesa —presidida aleshores per Roger Torrent— que denuncia Costa, va provocar que no s'investís Carles Puigdemont. Les relatores de l'organisme de les Nacions Unides han decidit desestimar la petició de l'advocacia de l'Estat que pretenia tombar la demanda de Costa sense debatre els arguments, ara s'analitzarà l'admissibilitat de la causa. Així ho ha comunicat el mateix Costa a través de les seves xarxes socials, on ha advertit que "Espanya haurà de contestar la meva demanda davant el Comitè de Drets Humans de l’ONU pel segrest del Parlament". A més, ha advertit que "en aquest cas no els salvarà cap amnistia. Seguim!".
Croada contra Espanya
En la denúncia, Josep Costa apuntava que el govern espanyol i el Tribunal Constitucional l'havien amenaçat amb accions criminals i fins i tot de presó, “amb el propòsit de canviar la voluntat de la majoria del parlament”. En aquest sentit, va assenyalar que amb aquesta estratègia, Espanya va aconseguir paralitzar la investidura d'un nou president de la Generalitat durant molt de temps un cop imposat l'article 155. En la demanda, Costa culpava directament l'estat espanyol "Espanya és culpable d’haver violat les seves obligacions envers els tractats internacionals per haver imposat restriccions desproporcionades i injustificades sobre l’exercici dels drets polítics protegits per la Declaració Universal dels Drets Humans i pel Conveni Internacional pels Drets Civils i Polítics".
Costa no ha denunciat aquesta causa només davant el Comitè de Drets Humans de l’ONU sinó també davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El passat mes d'agost, aquest organisme va admetre a tràmit una demanda de Costa per la causa per presumpta desobediència contra els membres independentistes de la Mesa de la qual van quedar absolts. La demanda sosté que durant 2019 Costa es va veure "sotmès a una persistent coacció per part del Govern espanyol i del Tribunal Constitucional (TC), que pretenien imposar la prohibició de qualsevol debat parlamentari" sobre la monarquia i l'autodeterminació de Catalunya, segons va avançar Vilaweb. El tribunal va comunicar l'admissió de la demanda a Espanya, que haurà de contestar al TEDH preguntes sobre els fets que Costa denuncia i els seus drets fonamentals. L'escrit veu il·legal la causa contra els exmembres de la Mesa i creu que la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en admetre la querella de Fiscalia que la va iniciar "omet absolutament qualsevol referència a la inviolabilitat parlamentària", que a criteri de Costa impedien admetre la querella per ser aforat del Parlament.