Gairebé cinc anys després de l'atemptat de la Rambla i Cambrils l'agost del 2017, Espanya ha deixat sense indemnitzar a les dues terceres parts de les víctimes dels diferents indrets on es van patir els atacs, les dues explosions d'Alcanar, La Rambla, Cambrils i l'assassinat de Pau Pérez. Segons revela aquest dissabte el diari El Correo, de les 355 de les víctimes que figuren en la sentència de l'Audiència Nacional de maig de 2021 sobre els atemptats només 130 han obtingut "algun tipus d'indemnització o ajuda", el que representa només el 36,6% de les persones que figuren en la fallada han rebut algun tipus de contraprestació o ajuda, encara que en principi totes elles havien d'haver tingut dret a ella.
Segons les dades del Ministeri de l'Interior, el motiu pel qual un percentatge tan baix de les víctimes ha rebut indemnització es deu al fet que d'aquestes 355 només 216 van sol·licitar aquesta indemnització "en el termini d'un any previst en l'article 28 de la Llei 29/2011" de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme. El ministeri dirigit per Grande-Marlaska accepta reconeix que ha desestimat les sol·licituds de 84 víctimes per "diferents motius" que constaven en la sentència, malgrat això no s'ha impedit que l'Administració no els hagi concedit aquesta condició. De tota manera, el Ministeri de l'Interior no especifica en quins criteris tècnics s'han bastat per aquestes denegacions.
Import de les indemnitzacions
L'import total de les indemnitzacions reconegudes pel Ministeri dels atemptats l'agost de 2017 es xifra en l'actualitat en 7.338.798,78 euros. Segons el citat diari, les xifres que té Interior no es corresponen amb la necessitat real dels perjudicats. La principal organització que està al capdavant de l'atenció de la majoria de les víctimes dels atacs, la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats del Terrorisme (UAVAT), compta amb unes dades molt diferents. UAVAT, basant-se en els seus estudis, considera que el percentatge de víctimes dels atacs a Catalunya seria més gran del que s'ha reconegut per l'Administració, els seus tècnics han localitzat almenys a 129 persones ferides en el sumari, que, no obstant això, no apareixen en la sentència, per tant, el nombre real de damnificats en els atacs s'acostaria al mig miler.
L'assessor de la UAVAT i víctima de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor de Barcelona l'any 1987, Robert Manrique, afirma que "el que ha passat en aquests atemptats és una autèntica vergonya. El Ministeri de l'Interior no ha fet gairebé res en aquests cinc anys per tractar de localitzar a les víctimes. Es van limitar a obrir una oficina entre el 22 i 29 d'agost de 2017 en algun lloc de Barcelona que no van publicitar i després es van desentendre per complet de fer un seguiment de les víctimes i, molt menys, intentar trobar-les".
Manrique indica que en aquests cinc anys el Ministeri d'Interior ha posat de manifest que ells no estan per buscar a les víctimes i que són els mateixos damnificats que s'han de posar en contacte, però critica que "s'obliden per complet que la mateixa Llei 29/2011 és la que obliga l'Administració a ser proactiva en l'atenció, alguna cosa que Interior no està fent en absolut". El dirigent de la UAVAT assegura que "malgrat que Espanya ha viscut l'atemptat més gran d'Europa amb l'11-M i malgrat que els atacs de Catalunya, afortunadament, van tenir una envergadura menor que els dels trens, l'Administració no ha après res".