Espanya és el tercer estat de la Unió Europea amb una pitjor percepció d’independència judicial. Així ho mostra l’informe sobre la situació de la Justícia a la Unió Europea publicat avui per la Comissió Europea. De fet, gairebé un 60% dels espanyols consideren dolenta o molt dolenta la independència judicial espanyola, i només un 31% la considera bona o molt bona.

Per darrere d'Espanya, només hi té Bulgària i Eslovàquia, dels 28 països membres de la Unió Europea. Croàcia està per davant d'Espanya, perquè un 32% dels ciutadans la consideren bona, un punt més que Espanya, tot i que més del 60% la considera dolenta o molt dolenta. La resta de països estan tots per davant. De fet, el rànquing el lideren Dinamarca, Finlàndia i Àustria, on més d’un 80% dels ciutadans consideren bona la independència de la justícia.

Ingerències polítiques

Pel que fa als motius que els ciutadans atribueixen a aquesta mala independència judicial, un 49% ho atribueixen a les ingerències de la classe política als tribunals. També un 45% ho atribueix a pressions econòmiques o d'altres interessos, i més d'un 30% considera que l'estatus i les posicions dels jutges no garanteix suficientment la independència judicial. 

Només Bulgària i Croàcia veuen en el seu sistema judicial més ingerències polítiques que els espanyols. En concret, un 53% dels croats i un 50% dels búlgars consideren que les pressions polítiques interfereixen el seu sistema judicial. Unes dades que contrasten amb les de Dinamarca, Finlàndia o els Països Baixos on aquesta percepció no arriba al 10%.

De fet, hi ha cinc països de la Unió que estan per sota el 10% pel que fa a la percepció de les pressions polítiques com a interferència al govern. Aquests països són Dinamarca, Finlàndia, els Països Baixos, Luxemburg i Eslovènia. A més, entre el 10 i el 20% s’hi situen uns quants països més: Irlanda, Regne Unit, Alemanya, Estònia,  Bèlgica, Malta, Xipre, Suècia, Àustria, Hongria o Romania.

Pitjor que al 2016

La situació, a més, ha empitjorat respecte de l'any passat, quan un 56% dels ciutadans consideraven el sistema judicial com a dolent o molt dolent. Actualment aquest percentatge ha pujat fins al 58%. A més, en l'Eurobaròmetre de 2016, Espanya ocupava el número 23 del 28, metre que ara ocupa el lloc 26. L'any passat tenia per darrere Eslovènia, Croàcia, Itàlia, Bulgària o Eslovàquia. Actualment, només aquests dos últims.

A més, segons l'anterior Eurobaròmetre, els ciutadans que atribuïen aquestes males dades a les ingerències polítiques eren poc més del 40%, mentre que actualment ja són gairebé el 50%.

Els percentatges

El ‘Quadre d’Indicadors de la Justícia de la UE 2017’ mostra que només un 3% dels ciutadans a l’Estat espanyol valora com molt bona la justícia, un percentatge que arriba al 40% a Dinamarca. Un 28% dels espanyols veu prou bo el sistema judicial, un 39% bastant dolent i un 19% molt dolent. 

L’informe indica que un 49% dels ciutadans a l’Estat, gairebé la meitat, creuen que les interferències polítiques en els tribunals són el principal motiu de la manca d’independència dels jutges, un percentatge que se situa en el 45% pel que fa a les interferències dels poders econòmics. Només Hongria, on un 53% dels ciutadans veuen interferències polítiques al sistema judicial, i Bulgària, on la xifra se situa al 50%, estan pitjor que l’Estat en aquest aspecte. 

També apunta que cap empresa a l’Estat espanyol valora com molt bona la independència judicial. De fet, un 41% la veuen bastant dolenta i un 18% molt dolenta, mentre que només un 30% la situen com a prou bona. La meitat de les empreses consultades en l’informe, un 50%, creuen que el principal motiu de la manca d’independència judicial a Espanya és la interferència política en els tribunals, un percentatge gairebé calcat a les influències empresarials o d’altres grups d’interès, que veuen un 49% de les companyies.