Última oportunitat perduda. El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, l'escenari en el qual es debat l'oficialitat del català, ha celebrat aquest dimarts una nova reunió ordinària. Però no ha estat una cita com qualsevol altra, perquè aquesta ha estat la darrera trobada de l'òrgan sota autoritat belga. Després de sis mesos en què Bèlgica ha tingut la presidència del Consell de la UE, a partir de l'1 de juliol és el torn d'Hongria, i serà aquest país qui podrà prioritzar les qüestions que es posin sobre la taula europea durant els pròxims sis mesos, és a dir, el que resta de 2024. Per això, des de Catalunya totes les mirades han estat centrades a mirar si el govern espanyol anunciava qualsevol novetat per fer oficial el català, l'euskera i el gallec a la UE, o bé si portava aquest punt a votació.

Res més lluny de la realitat: la reunió del Consell d'Afers Generals d'avui no ha servit per debatre aquesta qüestió. L'agenda de l'ordre del dia ja ho feia preveure, perquè només hi havia anotats cinc punts per abordar: la guerra a Ucraïna, seguretat i defensa a Europa, la competitivitat econòmica de la UE, la política exterior i la situació a l'Orient Mitjà, i el pròxim cicle institucional. Cap menció, per contra, del català, que tampoc ha fet acte de presència de manera extraordinària.

Es tracta de la mateixa situació que va viure's fa exactament una setmana. Dimarts passat, el Consell d'Afers Generals de la Unió Europea va celebrar la seva penúltima reunió sota presidència belga, i en ella tampoc apareixia l'oficialitat del català a l'ordre del dia. Es tractava, això sí, d'una trobada extraordinària, centrada en temes de cohesió, segons va informar a ElNacional.cat fonts del Consell de la Unió Europea. La d'avui era la reunió on s'hauria pogut abordar formalment la qüestió lingüística, però no ha estat així. El govern espanyol ha perdut així una nova oportunitat. Des de mitjans de març, quan el ministre José Manuel Albares va enviar nous arguments per convèncer els estats europeus, no hi ha hagut nous avenços visibles per fer oficial el català. Ara bé, l'executiu central ja ha iniciat els contactes amb Hongria per tal d'obrir la porta a abordar aquesta qüestió durant els pròxims sis mesos, després que el país centreeuropeu hagués rebutjat per ara posar-ho sobre la taula.

Sis mesos perduts sota presidència belga

El relleu del testimoni preocupa als activistes per la llengua que volen fer efectiva l'oficialitat del català, el basc i el gallec. Quan la presidència del Consell de la Unió Europea va passar d'Espanya a Bèlgica, va haver-hi un cert optimisme perquè l'ambaixador belga a Espanya, Geert Cockx, va assegurar des de Barcelona que el seu país tenia la voluntat de tirar endavant la promoció de la diversitat lingüística europea en aquest sentit. Ara bé, en aquell moment també va destacar que la UE havia d'aclarir "les conseqüències financeres i jurídiques" de fer aquest pas, i havia subratllat la necessitat de tenir "els informes pendents".