Lluir la llei d’amnistia del procés per evitar la condemna del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) pel cas dels 9 presos polítics catalans. És el que ha fet, finalment, el Regne d’Espanya en la resposta que ha presentat al tribunal amb seu a Estrasburg a finals d’agost, en les segones observacions a les demandes dels impulsors de l’1-O. En el nou escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, l’Advocacia General de l’Estat torna a rebutjar els arguments dels advocats dels líders d’ERC i de Junts, així com dels expresidents de l’ANC i Òmnium Cultural, que van denunciar que el Tribunal Suprem els va vulnerar drets fonamentals per haver-los condemnat a penes elevades per la seva ideologia política.
En el seu escrit, de 97 planes dirigides al TEDH, l’Advocacia General de l’Estat expressa, de forma objectiva, que “amb posterioritat a la presentació del primer escrit d'observacions del Regne d'Espanya, i dels escrits d'al·legacions presentats pels representants processals dels demandants, ha tingut lloc l'aprovació de la Llei orgànica 1/2024, de 10 de juny”, i reprodueix el seu articulat. Res més. El govern espanyol és conscient que el Tribunal Suprem que va condemnar els presos polítics s’ha negat a aplicar-los l’amnistia amb uns arguments recaragolats sobre la malversació de fons.
En aquest sentit, Jordi Pina, advocat dels membres de Junts, ha avançat a ElNacional.cat, que usarà l’excepció del fet nou per informar el TEDH que l’alt tribunal espanyol es nega a aplicar la llei aprovada pel poder legislatiu, com també el Tribunal de Comptes i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La discrepància del TC
A la seva resposta, l’Estat també treu ferro dels vots particulars de magistrats del Tribunal Constitucional que van considerar que es van aplicar condemnes desproporcionades a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Joaquim Forn, Carme Forcadell i a Josep Rull per l'1-O. “L’existència de vots particulars en les sentències pot complir la legítima funció de manifestar criteris dissidents, però sense ser mai determinants en el sentit i eficàcia de la resolució”, hi manifesta.
Per tot això, Espanya demana al TEDH que no admeti les reclamacions dels polítics catalans, tot i que no s’ha atrevit a demanar que arxivi la causa perquè amb els indults i la norma de l’oblit penal hauria decaigut la reclamació dels independentistes. Ara el tribunal ha de dictar sentència.
Paral·lelament, el tribunal europeu també té pendent de dictar una altra sentència sobre la demanda per vulneració de drets polítics denunciats per Jordi Turull, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez contra el Regne d'Espanya en el marc del 2017.
Rèpliques als advocats de Junts, ERC i d’Òmnium
Tot i el seu llenguatge asèptic, l’Advocacia de l’Estat s’empipa amb els advocats Jordi Pina, defensor dels polítics de Junts; Benet Salellas, que representa a l’expresident d’Òmnium, Jordi Cuixart; i Andreu Van den Eynde, defensor dels càrrecs d’ERC. En concret, quan asseguren que la mostra evident que se’ls va castigar només pel fet de promoure la independència de Catalunya és que després de ser condemnats pel Tribunal Suprem, el govern espanyol els va indultar; va derogar el delicte de sedició pel qual van ser condemnats; va modificar el delicte de malversació, a més d’apuntar una llei d’amnistia en negociacions, quan van presentar els seus escrits al juny. “No és cert. Són actuacions del govern o del Parlament espanyol, destinades precisament a pal·liar o extingir la situació jurídica dels demandants després de la seva condemna, sense afectar la constitucionalitat o conformitat d'aquelles amb el Conveni de Drets Humans”, replica el Regne d’Espanya. Fins i tot, hi afegeix que amb els indults concedits el juny del 2021 “la pena real de privació de llibertat complerta pels demandats va ser inferior a 4 anys. Per tant, inferior a la meitat de les penes imposades”.
Condemna sense proves
Junqueras, Bassa i Romeva denuncien que van ser condemnats sense proves. I la resposta de l’Estat ha estat, novament, reproduir la sentència del Suprem, redactada pel president Manuel Marchena, amb frases genèriques i de voluntats.
Per exemple, en l’escrit, l’Advocacia de l’Estat apunta en el cas de l’exconsellera Bassa que "va haver-hi més de 400 testimonis" en el judici, tot i que cap va declarar en contra d’ella, i se la va castigar amb duresa perquè des del seu departament es van aprovar unes partides de despesa, finalment no pagades, com a Unipost per les targetes de votació de l'1-O. També nega que la seva presó preventiva i la posterior condemna “fos per apartar-los de l’arena política”. I de Quim Forn es nega que se’l condemnés per ser el conseller d’Interior el 2017.
La conducta “obstructiva” de Forcadell
Pel que fa a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, defensada per Olga Arderiu, l’Estat nega la seva inviolabilitat i respon amb duresa contra la seva actuació de permetre el debat parlamentari. “La demandant intenta utilitzar aquest argument de la inviolabilitat per minimitzar la seva conducta obstructiva enfront dels requeriments de respecte als mandats del Tribunal Constitucional”, afirma l’Advocacia de l’Estat, que insisteix que Forcadell “era la presidenta del Parlament de Catalunya, i tenia sobre ella una especial responsabilitat, que no podia exercir-se al marge del marc constitucional en el qual s'enquadra una institució d'una comunitat autònoma del Regne d'Espanya.”
Finalment, l’Advocacia General de l’Estat demana al tribunal europeu que no admeti les indemnitzacions ni les costes demanades pels presos polítics perquè sosté que la "majoria de les factures dels advocats han estat pagades pels partits i les entitats" que representen o representaven, a més de ser cars.