Espanya prioritza l'oficialitat del català a la UE per davant del gallec i l'euskera per tal de superar les reticències que han expressat els 27 a la incorporació de cop de tres noves llengües oficials. Així ho ha anunciat el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, en comparèixer després de la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE. El Consell ha debatut el tema, però davant dels dubtes que suscita la iniciativa entre alguns dels socis, s'ha decidit ajornar la votació.

🔴  El català a la Unió Europea i al Congrés, DIRECTE | Reaccions i última hora de l'oficialitat

"Hem proposat iniciar el seu desplegament primer amb el català i seguidament amb la resta de llengües", ha explicat el ministre en acabar la reunió en referència a l'aplicació de la reforma del reglament que impulsa Espanya. Albares ha argumentat que un dels punts que ha provocat reticències entre els socis era el fet d'incorporar de cop tres noves llengües, per la qual cosa s'ha decidit fer-ho de manera gradual i començar amb el català, l'idioma que ho havia demanat amb més insistència i que parlen més de deu milions de persones. El ministre ha evitat concretar quan es materialitzarà una decisió i s'ha limitat a assegurar que es farà "al més ràpidament possible".

 

L'exigència d'incorporar el català com a llengua oficial a la UE va ser una de les condicions de Junts per votar a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés. En cas de no acabar prosperant la petició podria dificultar les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. Per això, les primeres paraules del ministre han estat per assegurar que havien complert la seva promesa. "El Govern espanyol ha complert avui amb el seu compromís. Avui hem posat en marxa aquí a Brussel·les la reforma del reglament número 1 sobre el règim lingüístic de la UE", ha assegurat Albares.

Sense veto de cap estat

Tot i que s'ha hagut de retirar la votació per la falta de consens, el ministre ha subratllat que cap estat de la UE ha exercit el veto contra la proposta. Ha admès que alguns estats membres han demanat més temps per analitzar-la, per la qual cosa s'ha acordat seguir treballant per "donar resposta i canalitzar els comentaris". Precisament la precipitació de la decisió ha estat un dels arguments que ha reiterat Suècia i Finlàndia, dos dels països que han mostrat públicament els seus recels abans de començar la reunió.

Amb relació al cost que pot representar la incorporació de noves llengües, un altre dels punts que ha provocat reserves entre els socis, Espanya ha mostrat el compromís a assumir les despeses que comporti aquesta reforma com ja fa Espanya des del 2005.

El ministre ha assegurat que avui el Consell d'Afers Generals ha aconseguit '"un pas clau" per l'oficialitat de les tres llengües, que després que Espanya havia temptejat en diferents ocasions la reforma, era la primera vegada que Espanya es plantejava formalment i s'ha posat ja en marxa. 

Durant la reunió, Albares ha defensat la proposta espanyola subratllant que, a diferència d'altres llengües regionals europees, el català, el gallec i el basc estan reconegudes com a oficials a l'Estat espanyol; que no són llengües minoritàries, que el català el parlen més de 10 milions de persones, la qual cosa el situa entre les quinze llengües amb més parlants d'Europa; que fa quinze anys que Espanya reclama aquest règim lingüístic, que l'estat espanyol va dipositar la traducció oficial del Tractat en aquestes dues llengües, tal com es preveu a l'article 22.5 d'aquest text i que l'any passat va demanar a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que es puguin utilitzar a l'Eurocambra. "He explicat que és una proposta bona per a Europa, que el multilingüisme és un objectiu de la Unió", ha reblat.