El govern espanyol presentarà un nou document sobre l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec als seus socis europeus, a la reunió que els països de la Unió Europea celebraran el pròxim 19 de març a Brussel·les. Serà la primera vegada que la qüestió estigui sobre la taula dels ministres d'Afers Europeus des que Espanya va deixar d'assumir la presidència rotatòria del Consell de la UE el 31 passat de desembre. Des de llavors, les discussions s'han mantingut en l'àmbit tècnic, per intentar resoldre els dubtes legals, financers i polítics que diversos països, sobretot els de l'est d'Europa, mantenen sobre aquesta qüestió. Aquest ha estat el principal escull que el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, s'ha trobat a l'hora de demanar l'oficialitat del català als seus socis europeus.
Segons informa EFE, cap de les fonts consultades ha volgut explicar si el nou document inclourà arguments addicionals als quals ja ha exposat el govern espanyol des del mes d'agost per intentar aprovar la proposta, que en qualsevol cas, no se sotmetrà a votació a la reunió del dia 19. Fins ara, Espanya s'ha compromès a assumir el cost de l'oficialitat de les llengües, que segons una estimació preliminar de la Comissió Europea seria de 132 milions d'euros, encara que segons Brussel·les, la xifra definitiva només se sabrà si s'aprova la proposta i quan se sàpiga exactament com s'aplicarà.
L'executiu liderat per Pedro Sánchez també ha defensat que el català és una llengua que supera els 10 milions de parlants, més dels que tenen altres idiomes oficials a la UE, i ha volgut tranquil·litzar els seus socis assegurant que no crearà precedents perquè el cas espanyol és "únic". A més, ha insistit que el català, l'euskera i el gallec són "originaris d'un estat membre" amb reconeixement constitucional, que són llengües de treball al Congrés espanyol i que Espanya té acords administratius amb la UE perquè es puguin fer servir les llengües de diverses institucions comunitàries.
Nova carta d'Albares a Metsola per reclamar l'oficialitat del català a la UE
El ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha enviat una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per sol·licitar que el català, el gallec i el basc puguin utilitzar-se en els plens de l'Eurocambra. Així ho ha explicat Albares en la roda de premsa davant la Comissió Mixta per a la Unió Europea, després que el divendres el ministre abordés aquesta qüestió amb Metsola durant la trobada que van mantenir en el marc de la visita de la política a Madrid. El setembre de 2022, Albares ja va enviar una missiva a Metsola. Segons ha detallat, en la nova carta li ha demanat que es formalitzi "un acord administratiu entre Espanya i el Parlament Europeu per a l'ús del català, el basc i el gallec".