La major part de la delegació espanyola que forma part de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ha demanat la paraula per intervenir aquesta tarda en el debat de l'informe sobre els presos polítics independentistes. En total, han sol·licitat torn d'intervenció 9 dels 12 diputats i senadors de la delegació espanyola.
L'informe, sota el títol Haurien de ser perseguits els polítics per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat?, analitza els casos d'Espanya i Turquia. En el cas espanyol, aborda el judici i condemna dels líders independentistes arran de l'1-O i la persecució dels exiliats així com de funcionaris de segon rang; pel que fa a Turquia analitza la situació dels polítics de la minoria kurda. Aquest paral·lelisme ha estat un dels elements que més cou a la delegació espanyola.
47 intervencions
Segons el dossier del Consell, hi ha registrades 47 peticions d'intervenció, a banda dels ponents de l'informe.
Entre els torns de paraula de la delegació espanyola hi ha també la de la senadora republicana Laura Castel. La resta són el president de la delegació, Antonio Gutiérrez (PP), i els també populars María Valentina Martínez i Pablo Hispán; els socialistes Sergio Guitérrez, Marc Laumà i María Fernandez; Nerea Ahedo del PNB i Iván Espinosa de los Monteros, de Vox.
Pel que fa a Turquia, han demanat intervenir cinc parlamentaris. Enfront d'aquests també han demanat la paraula tres parlamentaris armenis, així com dos representants d'Azerbaidjan.
Boriss Cilevis
El Consell d'Europa està integrat per 47 estats i l'Assemblea Parlamentària l'integren delegacions de diputats i senadors de cadascun d'aquests països.
El debat d’aquesta tarda s’obrirà amb la intervenció del ponent de l’informe, el socialista letó Boriss Cilevics, que ha acompanyat la seva resolució d’un contundent informe en relació amb els presos polítics catalans. Cilevics, que ha visitat a Lledoners els presos polítics independentistes, ha estat objecte fortes crítiques per part de diputats espanyols arran de les conclusions del seu informe.
Després del debat es farà la votació de les esmenes presentades al text, amb les quals la delegació espanyola pretén rebaixar les denúncies recollides en l'informe que es va aprovar el 3 de juny a la comissió d’Afers Polítics i Drets Humans del Consell d’Europa.
La resolució reclama la posada en llibertat dels presos polítics i la fi de la persecució dels exiliats, a més d’instar a aturar els múltiples processos judicials contra funcionaris de rang inferior implicats en el procés. Així mateix, reclama la reforma del delicte de sedició i establir una negociació per abordar el conflicte català.
Tres associacions de jutges espanyols van fer públic divendres passat una nota conjunta en què reclamen al govern espanyol que activi els mecanismes diplomàtics necessaris per impedir que la resolució s’aprovi en els termes en què està actualment redactada.