Espanya ha quedat en darrer lloc en la llista de "democràcies plenes" de la UE, segons la tretzena edició de l'Índex Democràtic, l'Economist Intelligence Unit, que edita The Economist. L'anàlisi està feta utilitzant diversos barems amb dades del 2020.
Segons informa Público, el rànquing està encapçalat per Noruega, Islàndia i Suècia —que també són els tres primers del rànquing mundial—. Són els països europeus occidentals considerats "democràcies plenes" (és a dir, amb nota superior a 8 sobre 10). Espanya tanca aquesta categoria, en el lloc tretzè.
L'informe assenyala que França, Portugal i Itàlia han estat classificades com a "democràcies defectuoses", en alguns aspectes en competició amb Espanya. L'estat espanyol està empatat amb aquests altres tres països pel que fa a procés electoral i pluralisme, que es considera deficient. En canvi, supera àmpliament França pel que fa a la cultura política, a Portugal respecte a la participació política i a Itàlia en funcionament de govern, per les contínues crisis d'executiu. En canvi, en llibertats civils, Portugal està per sobre d'Espanya.
Espanya ha obtingut un 7,14 en funcionament del govern, i un 7,22 en participació política, que són considerades xifres baixes.
En el rànquing a escala mundial, després de Noruega, Islàndia i Suècia hi ha Nova Zelanda i el Canadà. En canvi, la llista mundial la tanquen el Txad, Síria, la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo i, finalment, Corea del Nord.
L’estudi intenta proporcionar una instantània de l’estat de la democràcia mundial per a 165 estats independents i dos territoris. L’índex de la democràcia el basen en cinc categories: procés electoral i pluralisme, llibertats civils, funcionament del govern, participació política i cultura política. Basant-se en les puntuacions de 60 indicadors dins d’aquestes categories, cada país es classifica en un dels quatre tipus de règim: democràcia plena, democràcia defectuosa, règim híbrid o règim autoritari.
L'estudi alerta d'un retrocés del concepte de llibertats civils a Europa, i també del funcionament del govern. En el conjunt de l'Europa Occidental, "els canvis més significatius de puntuació a la baixa s'han produït en la categoria de les llibertats civils", explica. "La nota mitjana ha caigut del 8,78 al 8,53, i en la del funcionament del govern, la puntuació regional mitjana s'ha reduït del 7,95 al 7,71".
Pel que fa a Europa, després de Noruega, Islàndia i Suècia han quedat Finlàndia, Dinamarca, Irlanda, Països Baixos, Suïssa, Luxemburg, Alemanya, el Regne Unit i Àustria.